València Basket va encaixar un 107-90 davant Anadolu Efes en un dol que se li va anar des de l’inici. Pedro Martínez va admetre que va ser ‘un partit pobre’ i, encara que va qualificar la derrota de ‘dura’, va demanar no caure en el tot és una desqualificació global: ‘no podem dir que tot és una merda’.
El tècnic va recordar que, amb este grup, l’equip es manté en el top huit i va reivindicar la necessitat de creure en si mateixos sense amagar els errors. El seu missatge va combinar autocrítica i calma: la trajectòria els sosté, però el nivell d’exigència els obliga a corregir immediatament el que no va funcionar a Istanbul.
Defensa i ritme
Martínez va detallar que van rebre massa canastres fàcils, van tancar malament el rebot defensiu i quasi mai van imposar el seu ritme. Eixos tres factors es van retroalimentar: les segones opcions del rival i les concessions arrere van disparar el marcador i els van impedir instal·lar-se en el seu pla de partit. A més, la circulació no va fluir com de costum i l’equip va compartir pitjor la pilota, la qual cosa va dificultar trobar avantatges clars.
Va refusar assenyalar a ningú en particular i va subratllar que ni la defensa col·lectiva ni la manera de compartir la pilota van ser ‘suficientment bones’. Quan el bloc no se sosté arrere i l’ofensiva perd continuïtat, la seua identitat es diluïx i l’oponent imposa el tempo, alguna cosa que Efes va aprofitar per a marcar diferències des del primer quart.
L’entrenador va contextualitzar el sot en el ritme competitiu: competixen cada dos dies, no és senzill preparar-se mentalment i a penes hi ha temps per a entrenar. Així i tot, va insistir que han de conviure amb eixa realitat i tractar de millorar, per més que el calendari reduïsca el marge per a ajustar detalls i consolidar hàbits.
En l’altra banqueta, Pablo Laso va felicitar els seus i el va resumir amb pragmatisme: ‘Guanyar és millor que perdre però hui vam posar molt d’esforç en la pista’. Va admetre que Efes no va firmar un partit brillant, encara que es va mantindre ‘sòlid des del primer minut‘ i ‘va recuperar el to’ necessari per a competir, malgrat tindre davant a un rival de molt de ritme i perillós des de la línia de tres. Eixa solidesa inicial i la constància van marcar el pols de la trobada i van acabar decantant-lo.
