El ministre de Transports, Óscar Puente, retrau al PP haver rebutjat el pacte d’Estat proposat pel Govern per a afrontar l’emergència climàtica després de la crisi d’incendis. Sosté que diversos presidents autonòmics han eludit les seues responsabilitats al no reforçar la prevenció a l’hivern i, quan la situació es descontrola, reclamen que l’Executiu central els traga de la dificultat. Al seu juí, d’esta discussió depén que Espanya implante per fi una política antiincendis preventiva i eficaç o seguisca ancorada en respostes tardanes.
Puente emmarca el xoc amb dirigents populars en un patró que ja es va veure en altres episodis de meteorologia extrema, com la dana: decisions que retallen unitats d’emergència o canvien operatius sense una planificació sòlida i, quan arriben els problemes, busca d’un culpable en el Govern. Critica que la primera reacció al pacte haja sigut la desqualificació i la burla, malgrat que la proposta aspira a fixar regles comunes i a coordinar competències que, en bona part, recauen en les comunitats autònomes.
Anomenada a un acord i a la cooperació
El ministre defén que l’oferiment de Pedro Sánchez naix de la responsabilitat i la generositat, i el presenta com un salvavides per a presidents autonòmics del PP que estan baix fort pressió pels focs. Assenyala expressament a Castella i Lleó, amb Alfonso Fernández Mañueco, i arriba a afirmar que fins i tot els bombers li van negar la salutació, com a exemple del malestar existent sobre el terreny.
També interpreta l’apel·lació del rei Felip VI a la col·laboració com un missatge dirigit a qui es nega a l’acord, en referència al PP. Afig que el Govern no ha desqualificat les propostes llançades per Alberto Núñez Feijóo, encara que considera que algunes són rocambolesques, i manté la seua aposta per un marc estable que prepare al país per a un problema que serà recurrent en els pròxims anys.
Puente rebutja que la brega política siga el problema en si i demana mirar a les causes: hi ha els qui titllen de balafiament sostindre l’operatiu antiincendis tot l’any i els qui precarizan l’ús dels professionals que apaguen el foc. D’eixa forma, argumenta, es dificulta retindre equips experimentats, es trenca la continuïtat en la neteja de la muntanya i es limita l’execució de tallafocs i labors preventives. També alerta que externalitzar l’extinció fragmenta la resposta i complica la coordinació entre administracions en els moments crítics.
Impacte en el ferrocarril
El titular de Transports qualifica de sense precedents el volum d’incidències ferroviàries vinculades als incendis este estiu. Recorda el tall durant una setmana de l’AVE entre Madrid i Galícia i la interrupció puntual de la línia Madrid-Barcelona en una vesprada recent.
Les dades que maneja assenyalen un salt notable: en l’estiu de 2024, el 7% de les incidències en la xarxa es van deure a causes externes; enguany aconseguixen el 23%. La major part d’eixos contratemps estan relacionats amb incendis. Segons explica, quan el foc s’aproxima als traçats o el fum i la calor reduïxen les condicions de seguretat, s’activen protocols que obliguen a alentir o suspendre circulacions per a protegir viatgers i personal. Este increment d’episodis evidencia el vincle entre crisi climàtica i mobilitat i reforça la petició d’un pla comú que prioritze la prevenció per a evitar que cada estiu es convertisca en una emergència recurrent.
