La busca d’una habitació en pisos compartits creix amb força a València. El motiu principal és l’encariment del lloguer de vivenda completa, que ronda els 1.000 euros mensuals de mitjana i supera la capacitat de moltes economies domèstiques. Davant esta barrera, es consolida una alternativa més assequible en termes de desemborsament mensual: pagar per una habitació i dividir gastos comuns.
Perfil canvia cap a treballadors i parelles
El perfil demandant ja no està dominat per estudiants jóvens. Ara guanyen pes els treballadors desplaçats des d’altres províncies i també de països no comunitaris, sovint majors de 35 anys, i fins i tot algunes parelles que opten per compartir per a reduir costos. La impossibilitat d’assumir solos un lloguer i les distàncies, que dificulten anar i tornar en el dia, expliquen eixe gir. Entre els estudiants, els qui abans podien sufragar una habitació amb una ocupació a mitja jornada o amb ajuda familiar, ara tendixen a desplaçar-se diàriament o a triar residències amb servicis afegits com a neteja, sales d’estudi o zones comunes.
Els preus de les habitacions en pisos de 3 o 4 dormitoris se situen, de manera general, entre 350 i 500 euros al mes. Per als qui no arriben a un lloguer complet, eixa forqueta permet ajustar el pressupost i accedir a una ubicació més pròxima al treball. El repartiment de gastos també afig certitud en un context de rendes elevades i contractes més curts, habituals en el mercat d’habitació.
Oferta a l’alça i marc legal
Les immobiliàries detecten més oferta de quarts en l’últim any, impulsada per la seua alta rendibilitat i per un marc contractual que queda fora de la Llei de Vivenda. Este encaix jurídic dona als propietaris més atractiu per a optar per esta modalitat. A això se suma que, amb les noves restriccions als pisos turístics, alguns immobles passen al lloguer per habitacions. En paral·lel, xicotets inversors mostren interés per adquirir vivendes i compartimentar els espais amb eixe objectiu, buscant maximitzar l’ocupació i el rendiment.
La patronal del sector advertix d’un efecte col·lateral: el lloguer d’habitacions s’ha convertit en l’única eixida residencial per a moltes persones, malgrat que també registra preus elevats. La diferència és que les rendes per quart resulten més assumibles mes a mes que un pis complet, la qual cosa concentra la demanda en eixe segment i augmenta la competència per les millors ubicacions.
Davant este escenari, es reclama un impuls urgent de mesures per a ampliar l’oferta de lloguer habitual. Les propostes passen per instruments fiscals i normatius que incentiven traure vivenda al mercat i per reforçar la seguretat jurídica d’inquilins i propietaris. Amb més vivenda disponible, els preus tendirien a moderar-se en tots els segments, inclòs el d’habitacions. L’associació insistix que estes iniciatives haurien d’integrar-se en un pacte d’Estat per la vivenda per a garantir la seua continuïtat en el temps.
