El Vila-real va presentar als seus nous reforços amb un missatge clar: Georges Mikautadze està cridat a convertir-se en un dels grans atractius de l’equip. Fernando Roig Negueroles va destacar que el davanter georgià enamorarà a la graderia i el va situar en una línia de joc que recorda a referents com David Villa i Emilio Butragueño, una combinació que apunta a mobilitat, instint i talent en espais reduïts.
El dirigent va definir a Mikautadze com un atacant de carrer, amb recursos d’improvisació i un contra un que connecten amb el gust de l’afició. Confia que el seu impacte siga immediat i en què el seu perfil, més intuïtiu i resolutiu, ajude a obrir partits tancats i a sumar gols en moments clau de la temporada.
Al costat del punta georgià, el club va presentar a Manor Solomon, Tani Oluwaseyi i Arnau Tenas. De Tani va subratllar que arriba des de la MLS i és internacional amb el Canadà, un perfil que pot aportar rematada, presencia física i profunditat a l’atac. Sobre Solomon, extrem que desequilibra des de banda i ve d’una gran temporada al Leeds, va recordar que la seua inscripció es va completar a les 23.57, una operació resolta sobre la botzina després d’una negociació complexa. En la porteria, l’aposta passa per Arnau Tenas, portera conegut per la seua trajectòria recent i el seu paper amb la selecció olímpica, que reforçarà la competència sota pals.
Mercat i objectius
Roig Negueroles va avaluar el mercat com un exercici de rècord en vendes i en inversions. Va insistir que no serà la norma i que eixe esforç respon a un context concret: disputar la Champions permet elevar ingressos i, amb això, reforçar la plantilla sense desequilibrar els comptes. La idea és clara i pragmàtica: vendre quan convé, invertir quan el pressupost i Europa el fan possible i mantindre un control financer que garantisca estabilitat a mitjà termini. En eixa mateixa línia, va advertir que, si l’equip no aconseguix classificar-se per a la pròxima Champions, es veuran obligats a realitzar vendes per a sostindre el nivell de la plantilla i quadrar números.
En l’esportiu, va marcar un doble horitzó. D’una banda, repetir presència a Europa i aspirar a una segona Champions consecutiva, alguna cosa que el club encara no ha aconseguit. Per un altre, mantindre la prudència de cada curs: el primer objectiu és la salvació, arribar com més prompte millor als 43 punts i construir des d’ací. El missatge combina ambició i realisme, amb la convicció que la plantilla actual pot competir en diversos fronts si es mantenen les bases econòmiques i esportives.
Pedrera i planificació
L’executiu va reconéixer que reemplaçar als canteranos traspassats no serà immediat. Ara hi ha menys jugadors formats a casa en el primer equip, però el pla passa per recuperar eixa presència en els pròxims 2-3 anys. Va explicar que la política de pedrera busca un doble rendiment: esportiu, quan els futbolistes decidixen quedar-se i creixen en el club, o econòmic, si la seua progressió desemboca en una venda beneficiosa. Que els grans clubs es fixen en jugadors del Vila-real s’interpreta com un senyal de salut del projecte formatiu, encara que obligue a redoblar el treball perquè el relleu arribe amb temps.
Sobre la plantilla, Roig Negueroles la considera una de les més completes dels últims anys. El club ha incorporat perfils d’edat mitjana i baixa, amb marge de creixement, i confia que el seu desenrotllament en l’equip supere el rendiment mostrat en els seus anteriors destins. Si en el futur es donen condicions favorables per a totes les parts, el Vila-real no tancarà la porta a traspassos, però la prioritat immediata és que el grup competesca, consolide resultats i alimente la il·lusió que ja desperta l’arribada de Mikautadze.
