La compareixença de Carlos Mazón, president de la Comunitat Valenciana en funcions, davant la comissió d’investigació de la DANA en el Congrés ha estat marcada per un to de màxima tensió. Gabriel Rufián (ERC) i Ione Belarra (Podemos) li han responsabilitzat de la gestió de la catàstrofe que es va saldar amb 229 morts i han reclamat que es depuren responsabilitats, arribant a plantejar el seu ingrés a la presó.
Encreuament d’acusacions en la comissió
Rufián ha increpat a Mazón amb una interpel·lació de gran duresa en la qual li ha qualificat de ‘inútil, mentider, incapaç, miserable, homicida i psicòpata‘. ‘Tant de bo pague amb la presó tot el que ha fet i tant de bo el poble li deixe de votar’, ha afegit, elevant el to de l’enfrontament. El diputat ha insistit que va haver-hi avisos previs a la tragèdia i ha repetit: ‘Esmente vosté, no és veritat’.
El debat s’ha concentrat en tres fronts: si van existir alertes i avisos suficients abans del moment crític, com va funcionar la coordinació del dispositiu d’emergència i quina responsabilitat política cal exigir per la gestió d’eixes hores. En este marc, Rufián ha mostrat fotos de víctimes, ha llegit testimoniatges dels seus familiars i ha preguntat reiteradament si el president en funcions anava a demanar perdó. Ha citat el cas de Nizan, un xiquet de quatre anys els pares dels quals van acudir al col·legi ‘perquè no sabien res, ningú els va avisar’, i ha subratllat: ‘Una mort absurda. Vol vosté demanar perdó a esta família?’.
Mazón ha respost que no comptava amb informació sobre el que estava succeint en els primers moments ni sobre les primeres pèrdues de vides, i ha expressat ‘la pena per totes les víctimes per igual, totes’. El president en funcions ha defés a més que ‘no ha vetat a cap de les víctimes’. En un intercanvi especialment tibant, Rufián ha afirmat: ‘Jo no era el que ténia que activar l’alerta’, al que Mazón ha contestat: ‘jo tampoc’, en al·lusió a les competències operatives durant l’emergència.
El diputat d’ERC també ha preguntat ‘on es trobava’ el president mentres es produïen els fets, i li ha acusat d’estar en el restaurant ‘El Ventorro’ i de rebutjar crides de la seua consellera d’Interior. ‘No mentisca a les víctimes‘, li ha retret, per a rematar amb: ‘Mai m’he trobat amb algú com vosté. Mai’. Tot això ha reforçat la idea que, segons el parer de Rufián, s’hauria fallat en l’anticipació, la coordinació i la comunicació amb les famílies.
Belarra eleva la pressió política
Ione Belarra ha assegurat que Mazón ‘és el responsable de la mort de 229 persones per la dana a València’, i ha insistit que ‘tota Espanya sabia el que estava passant menys vostés’. ‘Tractarem de traure-li la veritat, però sobretot esperem que hui siga el primer pas perquè es comence a fer justícia i perquè este senyor acabe on ha d’estar, en la presó per la seua gestió homicida d’eixa dana a València que es va cobrar 229 vides’, ha afirmat, reiterant: ‘Esperem que hui siga el primer pas perquè es comence a fer justícia’.
Belarra ha posat el focus en la comunicació interna durant les primeres hores de l’emergència i ha preguntat: ‘per què en quatre hores només va parlar una sola vegada durant dos minuts amb la persona que era el comandament únic al capdavant de l’emergència en eixe moment que era la seua consellera, Salomé Prada?’. Amb això ha subratllat la hipòtesi que va haver-hi fallades en el flux d’informació amb el comandament operatiu.
En paral·lel a les acusacions, Mazón ha intentat centrar el seu defensa en dos idees: que no disposava de dades concloents en els minuts inicials i que l’activació d’alertes no depenia d’ell. La sessió ha cristal·litzat així dos relats: d’una banda, el que li atribuïx ocultació, negligència i desatenció a les víctimes; per un altre, el que sosté que la informació era incompleta i que les competències operatives requeien en altres nivells de l’administració.
La comissió ha sigut convocada perquè el president en funcions done explicacions sobre la gestió de la DANA, un examen polític que ha derivat en un encreuament de retrets sobre avisos previs, protocols i responsabilitats. De les seues conclusions poden desprendre’s exigències de perdó a les famílies, retrets formals i noves iniciatives en el Congrés per a depurar responsabilitats polítiques, sense perjuí dels procediments que corresponguen en altres àmbits.
