El director enaltix la figura de Luis Buñuel: «Per a nosaltres és mexicà, amb tot el respecte»
VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
El director i guionista mexicà Alonso Ruizpalacios, premi Luna de València de la 39ª edició de Cinema Jove, ha reivindicat el cinema com una «eina importantíssima de reflex social» i ha assegurat que és «molt necessari».
Així ho ha manifestat este divendres en una trobada amb el públic, celebrat a la Sala 7 del Rialto de València, on també ha defensat la cultura com un «instrument fonamental d’identitat» per als pobles i ha ressaltat que les polítiques en matèria cultural són «una necessitat, no un luxe».
El creador dels llargmetratges ‘Güeros’, ‘Museo’ i ‘Una película de policías’ ha assenyalat al novel·lista Roald Dahl com un dels seus «primers amors» pel seu «malbaratament d’imaginació», una característica que ha «marcat i fascinat» al director mexicà.
En esta línia, ha posat en valor la figura de l’escriptor i poeta xilè Roberto Bolaño per la seua capacitat per a «capturar la bibliofilia» en un «estat de joventut inquieta pel descobriment de la ciutat, la inquietud geogràfica d’estar viatjant». «Són bibliòfils que a més escriuen, no són uns ‘ni-nis'», ha agregat.
Preguntat per la seua experiència a la Comunitat, on ha rodat part de la segona temporada de ‘Andor’ a la Ciutat de les Arts i les Ciències i el castell de Xàtiva, ha apuntat que va ser «una passada».
«Rodar a València va ser un raig de sol, ho gaudim moltíssim», ha manifestat, al mateix temps que ha subratllat que gravar a Xàtiva va ser «bell» en poder comptar amb escenes que reconstruïen un «mercat intergalàctic» amb extres valencians.
«GIMNÀS DE FILMACIÓ»
Des de la seua experiència al capdavant de pel·lícules i sèries, Ruizpalacios ha incidit entre les maneres de creació i execució: «Les sèries són com un gimnàs de filmació. Adquirixes moltes hores de vol, encara que no sempre del tipus de vol que vols».
«Les sèries són industrials i menys personals, mentre que les pel·lícules són un viatge personal més íntim i més lliure amb amics. Les pel·lícules frecen un espai de llibertat i creativitat absoluta, però les sèries tenen altres interès més comercials», ha detallat.
Respecte a la seua obra, el director mexicà ha afirmat que en ‘Una película de policías’ va seguir un procés «molt lliure» d’investigació que va arribar a un terme «molt diferent de com va començar»: «Va sorgir des de l’impuls de fer una cosa que contribuïra a la societat i que no fóra escapista».
En este sentit, ha precisat que el llargmetratge cerca tenir un «diàleg amb el present» i una «vinculació amb la realitat» per a tractar d'»esfondrar els prejudicis, anar a l’altre costat i veure què hi ha més enllà. Entrevistem a molts policies fins que arribem a la creació dels dos protagonistes».
Interpel·lat per les crítiques al seu treball, ha reivindicat el seu interès pels personatges que «no estan polaritzats, que els costa treball decantar-se per una postura o una altra». No obstant això, ha matisat que els protagonistes de ‘Güeros’ (2014) són un «reflex» del que era el director en este moment.
«IMPULS A la CINEMATOGRAFIA»
A preguntes del públic, el director ha assegurat que li sembla «fantàstic» que en el seu país hi haja una dona presidenta: «Ja era hora. És una cosa que volíem i que li feia falta a Mèxic». Malgrat això, ha apuntat que té «emocions trobades», pel «moment complicat» i per l'»estreta vinculació» de Claudia Sheinbaum amb López Obrador.
De la mateixa manera, Ruizpalacios ha reivindicat l’Institut Mexicà de Cinematografia (IMCINE) com un dels «petits triomfs que hi ha en la política mexicana» pel seu «impuls a la cinematografia» i ha afirmat que, sense aquesta institució, «molts directors» de la seua generació «no existirien».
En esta línia, ha criticat que el govern de López Obrador «li ha donat l’esquena a la cultura». Per això, ha instat a no veure la cultura com un «luxe», sinó una «necessitat» i un «instrument fonamental d’identitat dels pobles».
Així mateix, ha augurat un futur «esperançador» al cinema a Mèxic i ha apuntat que l'»arribada del cinema a les plataformes digitals ha ajudat molt a democratitzar la cinematrografía»: «Hi ha projectes molt interessants a Llatinoamèrica».
