La consellera d’Economia i portaveu del Consell, Ruth Merino, va deixar a l’audiència sorpresa durant la seua roda de premsa posterior al ple del Consell. Va iniciar el seu discurs amb un inesperat “bona tarda”, una manera de saludar en català que significa “bona vesprada”. L’expressió tradicional en valencià seria “bona vesprada”. Cal assenyalar que l’AVL admiteix la forma catalana però no com a principal i de fet, remet a vesprada i assenyala “bona vesprada” com a Fórmula de salutació usada durant la vesprada.
Merino, castellanoparlant, ha demostrat el seu compromís en més d’una ocasió per acostar-se a la Comunitat Valenciana utilitzant la seua llengua cooficial. En este context, és rellevant esmentar la seua participació en la recent declaració institucional del Consell en defensa dels senyals d’identitat valencianes. Esta intervenció va tindre lloc després de la proposta del PSOE d’incloure només el català com a llengua cooficial en el Congrés, deixant de costat al valencià. No obstant això, el seu esforç per acostar-se lingüísticament a l’audiència valenciana ha tingut un xicotet contratemps amb esta recent esvaró.
Al llarg de la seua intervenció, Merino ha usat repetidament la paraula “este”, una altra expressió més pròxima al català que al valencià. Si bé la seua intenció d’usar el valencià és evident i lloable, sembla que haurà de continuar perfeccionant el seu domini de l’idioma per a evitar futures confusions i esvarons en els seus discursos públics.
