La Conselleria de Sanitat ha ordenat la intervenció dels serveis d’Inspecció de la Generalitat per realitzar una avaluació exhaustiva de la gestió de la Direcció General de Salut Pública en els darrers anys, davant els indicis d’irregularitats detectades als informes d’anàlisi de l’estat de situació elaborats per tècnics de la Conselleria, units a l’absoluta opacitat i manca de transparència dels sistemes d’informació disponibles.
En este sentit, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha presidit una reunió amb membres de la Inspecció General de Serveis de la Generalitat i de la Inspecció Sanitària de la Conselleria, a la qual també hi han assistit, entre d’altres, el secretari autonòmic de Sanitat, Francisco Ponce, i la directora general de Salut Pública, Ruth Usó, ha afirmat que els informes «evidencien l’abandonament dels programes de cribratge de càncer de mama i còlon en els darrers anys».
En el cas del programa de detecció precoç de càncer de mama, s’ha detectat, entre altres aspectes, un greu dèficit d’inversió en manteniment i renovació de mamògrafs obsolets, fet que suposa múltiples fallades en el funcionament dels equips que obliguen a paralitzar l’activitat de la Unitat de Prevenció de Càncer de Mama (UPCM) afectada a cada fallada.
Així mateix, hi ha un alarmant dèficit de personal, ja que la plantilla estructural actual compta amb només 15 radiòlegs en actiu per a les 24 UPCM, que atenen al voltant del 35% de les lectures anuals de mamografies. Durant els darrers huit anys no s’ha donat cobertura, ni s’ha establert cap reorganització del programa per cobrir-ne la necessitat i més del 60% de les lectures les feia el personal de plantilla en jornada extraordinària.
El maig de 2023 es va derogar la normativa que regulava el programa i es va incloure en l’Acord de Mòduls de 2023 tota l’activitat que, essent estructural, es realitzava com a activitat extraordinària en haver de ser assumida per una plantilla insuficient. En definitiva, es va deixar al programa sense regulació específica sobre la gestió de la seua activitat de lectures de mamografies i la seua retribució corresponent.
«Estes circumstàncies se sumen a greus deficiències funcionals i de seguretat del sistema d’informació del programa i a la no-integració del mateix amb els sistemes assistencials, cosa que provoca dificultats i retards en la derivació de casos sospitosos a hospitals», ha destacat el conseller.
El titular de Sanitat ha denunciat que «el programa manca de l’estructura necessària per a atendre la demanda, de fet, lluny de convidar a participar-hi les 410.000 dones que per rang d’edat ho haurien de fer, es convida realment a un poc menys de 250.000». “Per això, acumula retards de fins a tres i quatre anys per convidar a participar dones a les quals correspon per rang d’edat (a partir dels 45 anys) i excedeix el termini de dos anys per realitzar les mamografies de seguiment a les que ja estan integrades al programa”, ha afegit.
Decadència del programa amb el Botànic
Marciano Gómez ha assenyalat que la Conselleria ha detectat “una absoluta discordança orgànica i funcional al programa de cribratge de mama, fruit de la mateixa discordança política i funcional que existia entre la Direcció General de Salut Pública, gestora del programa, i la Direcció General d’Assistència , que gestionava el personal de les UPCM a través dels departaments de salut”.
El mestissatge del Botànic va provocar la decadència d’este programa, que va néixer el 1992 amb només 3 unitats i va créixer progressivament fins a assolir el 2001 les 24 actuals, una per departament de salut, convertint-se llavors en un programa pioner i referent nacional en la detecció precoç del càncer de mama.
Actualment, amb l’entrada en vigor de l’Acord de 30 de gener de 2024, del Consell, pel qual s’habiliten programes específics de productivitat per atendre necessitats conjunturals d’activitat assistencial i preventiva, s’ajusta el programa de cribratge de mama a la normativa vigent pel que fa als models retributius ia la jornada màxima anual del personal d’institucions sanitàries.
Així mateix, l’activitat de les 9 UPCM sense radiòlegs lectors assignats es deriva a les unitats de radiologia d’hospitals mentre es reestructura i es redimensiona el programa i la dotació de personal. Sobre això, Marciano Gómez ha anunciat que el nou equip de la Conselleria “treballa des de fa mesos en la reorganització de processos i en la incorporació de tecnologia i innovació, amb la finalitat de recuperar el programa de detecció precoç de càncer de mama i assolir un model eficaç i eficient que garantisca les cobertures, així com la renovació d’equipament”.
Cribratge de càncer colorectal
D’altra banda, la informació recopilada posa de manifest que el Botànic va deixar els departaments de salut de Castelló i la Plana sense colonoscòpies del programa de cribratge de càncer de còlon des del maig del 2022, tot i continuar remetent invitacions per participar en el programa.
En este sentit, no va ser fins a l’octubre del 2022 quan la Conselleria de Sanitat decideix externalitzar més de 1.000 colonoscòpies pendents acumulades a Castelló, tot i que ja al maig hi ha constància oficial del cessament en la realització de proves de confirmació diagnòstica de cribratge. «Davant la incapacitat de gestió dels responsables de la Conselleria en aquell moment, en no ser capaços d’activar la realització de colonoscòpies als hospitals públics, el Botànic va recórrer, una vegada més, a la seua tan injuriada sanitat privada», ha asseverat el conseller.
Cal assenyalar que, malgrat el cessament total de la realització de colonoscòpies del programa de cribratge a Castelló el maig del 2022, la Direcció General de Salut Pública va continuar convidant a la participació en el programa i, per tant, acumulant una borsa de proves diagnòstiques pendents, que el juliol del 2023 ascendia a prop de 700.
El nou equip de la Conselleria ha treballat per reactivar el programa a la província de Castelló i l’ha incentivat amb la incorporació a este de l’Hospital General de Castelló i l’Hospital de la Plana per a la realització d’estes proves diagnòstiques de cribratge, que fins al moment en què es confirma el cessament total de l’activitat només feia l’Hospital Provincial de Castelló.
En l’actualitat, els tres hospitals realitzen una mitjana de 60 colonoscòpies setmanals del programa de cribratge. Han passat de no fer-ne cap des del maig del 2022 a reactivar el programa a bon ritme amb la finalitat de descongestionar la borsa de demora acumulada i assolir la cobertura adequada com més aviat millor.
El conseller de Sanitat ha posat en valor que estos hospitals estan fent “un gran esforç i una excel·lent tasca coordinada des de Conselleria per assumir la reactivació del programa i la borsa de proves acumulada”.
Quant al procediment d’este programa, la persona en edat (50-69 anys) és convidada per la Conselleria a participar en el programa de cribratge, rep una carta i el test o prova de cribratge que s’ha de fer al seu domicili. Es tracta d’una prova que consisteix a analitzar una mostra de femta per detectar la possible presència de sang (test de sang oculta en femta de tipus immunològic quantitatiu). Esta prova de cribratge es realitza cada dos anys. Així mateix, una vegada realitzat el test, en cas de resultar positiu, s’ofereix la realització d’una colonoscòpia òptica, que és la prova que pot confirmar el diagnòstic de lesions com ara pòlips o càncer de còlon.
Cribratge de Cèrvix
Pel que fa al programa poblacional de cribratge de càncer de cèrvix, dirigit a les dones d’entre 25 i 65 anys, actualment la Direcció General de Salut Pública està treballant per a la posada en marxa de forma progressiva. El Botànic va anunciar el febrer del 2023 que després de l’estiu arrancaria el programa per començar a fer les proves el 2024, però la realitat és que no van fer ni un sol pas per fer possible la seua implementació en termini.
El 2019 s’incorpora el Programa de Prevenció de Càncer de Cèrvix Poblacional a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, amb la indicació del Ministeri de Sanitat que s’haurà d’instaurar en un període de 5 anys, i arribar a una cobertura del 100% en el termini de 10 anys. Des d’aleshores, no només és que la planificació del Botànic fos esgotar el termini, sinó que el nou equip de la Direcció General de Salut Pública s’ha trobat que no estan desenvolupades les eines bàsiques per posar-les en marxa, com és el sistema informàtic que ha de recollir la informació associada al cribratge.
Una vegada més, es va anunciar una iniciativa sobre la qual després no es van emportar les accions necessàries, malgrat l’obligació d’incorporar este cribratge a la cartera de serveis en el termini establert.
«En este punt, la Conselleria està treballant ara de manera intensiva en el desenvolupament dʻeste sistema dʻinformació, imprescindible per poder començar la implementació del programa com més prompte millor», ha conclòs el conseller.
