Servei Laboral Substitutori

Veig que Pablo Simón, un dels politòlegs més reconeguts per les seues intervencions en mitjans de comunicació ha dit que: «Hi hauria d’haver un servei obligatori als ajuntaments«. A la ressenya periodística de l’entrevista, es pot llegir: «Una mili als ajuntaments. D’aquesta manera tothom sabria que fer política no és tan senzill com sembla. És la proposta del professor titular de ciència política al Departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III.»

Ell ho planteja com una forma d’apaivagar la desafecció política, per la via del coneixement del treball dels regidors. Interessant. Però de difícil formulació en la pràctica.

Amb el meu equip hi vam pensar fa anys, però enfocat a allò que eren les nostres competències, és a dir, l’ocupació i la formació professional. I vam crear AVALEM JOVES + que venia a complementar el programa d’ajudes a la contractació en empreses privades, que es deia AVALEM JOVES. Eren anys difícil per a l’ocupació, on les empreses no contractaven, i les ajudes públiques que els oferíem no eren al·licient suficient, perquè com em deia el president de la CEV, el que necessitaven eren clients. No podien contractar gent si el seu producte no tenia eixida.

Clients. Una demanda que es sumava a la tradicional queixa, un poc incongruent he de dir, que els joves no tenien experiència professional. Amb tot això al cap, vaig haver de viatjar en dues ocasions a Brussel·les a convéncer a la Comissió, que els seus fons econòmics podien ser més eficients si a través d’ajuntaments i diputacions, els nostres joves aturats (amb estudis o no) pogueren ser contractats durant un any, amb salaris dignes, per a tenir una primera experiència professional tutelada pels tècnics dels ajuntaments. Ens van comprar la idea, i la van celebrar any a any en vore els resultats.

I els resultats oficials comunicats a la UE del programa operatiu 2014-2020 ens diu que 17.424 joves van treballar durant un any en ajuntaments i diputacions mentre rebien formació i que en els primers sis mesos després d’aquella experiència, prop del 36% van trobar treball.

Tot això en un moment en el qual les corporacions locals patien, i encara pateixen, de falta de personal per la famosa taxa de reposició, i coincidint en el temps amb la transferència de competències en avaluació de dependència o construcció de nous centres educatius.

És a dir, ajuda a les entitats locals, oportunitat laboral per a joves i impuls a l’economia, perquè tenim més gent treballant, cotitzant, i consumint. Experiència per als joves i clients per a les empreses. En paral·lel, les ajudes a empreses en el mateix període van permetre la contractació de 1.752 joves, amb un percentatge d’èxit que està molt pròxim al 80%.

En conjunt un programa que va tenir l’aval de la patronal i sindicats, que va rebre innombrables mostres de suport i satisfacció per part dels ajuntaments, el reconeixement del Ministeri de Treball, i de la Comissió Europea…

De tothom excepte del nou Consell, que ho qüestiona. I ho fa des d’una mala fe política i ignorància tècnica esgarrifosa. Qüestiona que el 36% d’efectivitat és molt poc… Comparat amb què? Perquè només es pot comparar amb els joves que en la mateixa situació, no han accedit a contractes amb entitats locals, i ja els dic jo i les dades de LABORA confirmen, que la diferència és extraordinàriament positiva.

Els joves que acaben d’estudiar i sis mesos més tard, sense haver passat per AVALEM JOVES +, treballen no supera el 3-4%. Tot això sense entrar en la deficient fórmula de control imposat per la UE, que consisteix simplement a testar si estan d’alta en la seguretat social el dia que fa sis mesos exactes del final del seu contracte a ajuntaments. Queden fora, doncs, els que troben treball sis mesos i un dia més tard!

D’altra banda, diu l’actual Consell que és obvi que les ajudes són més eficients al sector privat. Vegem-ho també. Estes ajudes són per a la contractació fixa, per tant, hauria de tenir un 100% d’efectivitat, perquè les empreses només contracten quan volen-poden-necessiten, ells decideixen. I, en canvi, eixe 80% que el Consell considera tan exitós, ens indica que prop del 20% d’eixes ajudes, van haver de ser tonades a l’administració, si més no, parcialment, perquè el compromís de fer contractes fixes no s’ha acomplert.

El President Mazón parla del govern dels millors. L’ocupació l’ha posat en mans d’indocumentats i incapaços, que intenten dissimular les seues mancances criticant als anteriors gestors, que, disculpen la immodèstia, vam fer un treball clarament exitós.

Últimes notícies

Trenta mitjans aeris es bolquen en l’incendi de la Vall d’Uixó després de cremar 6.500 hectàrees

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó ha calcinat 6.500 hectàrees des de dissabte i este dilluns compta amb 30 mitjans aeris, en un dia d’alt risc d’incendis a tota la Comunitat Valenciana.

Oratge estable i lleuger descens de temperatures a l’interior d’Alacant

La última setmana de juliol comença en la Comunitat Valenciana amb cels poc nuvolosos o rasos i un lleuger descens de les màximes a l’interior d’Alacant, mentre que en zones de València i Castelló pujaran lleugerament.

Tercer dia d’incendi a la Vall d’Uixó amb 6.500 hectàrees calcinades i 80.000 persones afectades

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó enceta el tercer dia actiu amb 6.500 hectàrees calcinades, 16.000 persones evacuades i 64.000 confinades a tres municipis.

València activa el protocol per contaminació per pols sahariana i fum dels incendis

L'Ajuntament de València ha activat el protocol de contaminació tipus 1 per l'entrada de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, i recomana limitar l'activitat física a l'aire lliure als col·lectius més vulnerables.

Morant reclama un pact d’Estat per frenar els grans incendis forestals

La ministra Diana Morant defensa a València un pacte d’Estat contra l’emergència climàtica arran dels grans incendis, entre ells el de la Vall d’Uixó, amb 6.500 hectàrees cremades i 16.000 persones evacuades.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 6.500 hectàrees però ja dona opcions d’estabilització

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat més de 6.500 hectàrees i té un perímetre de 48 quilòmetres, però la direcció de l’extinció veu factible estabilitzar-lo prompte. Les 16.000 persones desallotjades continuaran fora de casa, almenys, fins a la mitjanit de dilluns, i es manté el confinament de la Vall d’Uixó, Betxí i Onda.

Confinen Onda pel fum de l’incendi de la Vall d’Uixó

El Centre de Coordinació d’Emergències ha ordenat confinar Onda per l’afectació del fum de l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que crema sense control i ja ha obligat a desallotjar més de 16.000 persones.

Pedro Sánchez visitarà dilluns la zona cremada per l’incendi de la Vall d’Uixó

Pedro Sánchez ha anunciat que viatjarà este dilluns a la Vall d’Uixó per vore sobre el terreny els danys de l’incendi, que ha cremat més de 4.300 hectàrees i ha forçat el desallotjament de més de 16.000 persones.