Servei Laboral Substitutori

Veig que Pablo Simón, un dels politòlegs més reconeguts per les seues intervencions en mitjans de comunicació ha dit que: «Hi hauria d’haver un servei obligatori als ajuntaments«. A la ressenya periodística de l’entrevista, es pot llegir: «Una mili als ajuntaments. D’aquesta manera tothom sabria que fer política no és tan senzill com sembla. És la proposta del professor titular de ciència política al Departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III.»

Ell ho planteja com una forma d’apaivagar la desafecció política, per la via del coneixement del treball dels regidors. Interessant. Però de difícil formulació en la pràctica.

Amb el meu equip hi vam pensar fa anys, però enfocat a allò que eren les nostres competències, és a dir, l’ocupació i la formació professional. I vam crear AVALEM JOVES + que venia a complementar el programa d’ajudes a la contractació en empreses privades, que es deia AVALEM JOVES. Eren anys difícil per a l’ocupació, on les empreses no contractaven, i les ajudes públiques que els oferíem no eren al·licient suficient, perquè com em deia el president de la CEV, el que necessitaven eren clients. No podien contractar gent si el seu producte no tenia eixida.

Clients. Una demanda que es sumava a la tradicional queixa, un poc incongruent he de dir, que els joves no tenien experiència professional. Amb tot això al cap, vaig haver de viatjar en dues ocasions a Brussel·les a convéncer a la Comissió, que els seus fons econòmics podien ser més eficients si a través d’ajuntaments i diputacions, els nostres joves aturats (amb estudis o no) pogueren ser contractats durant un any, amb salaris dignes, per a tenir una primera experiència professional tutelada pels tècnics dels ajuntaments. Ens van comprar la idea, i la van celebrar any a any en vore els resultats.

I els resultats oficials comunicats a la UE del programa operatiu 2014-2020 ens diu que 17.424 joves van treballar durant un any en ajuntaments i diputacions mentre rebien formació i que en els primers sis mesos després d’aquella experiència, prop del 36% van trobar treball.

Tot això en un moment en el qual les corporacions locals patien, i encara pateixen, de falta de personal per la famosa taxa de reposició, i coincidint en el temps amb la transferència de competències en avaluació de dependència o construcció de nous centres educatius.

És a dir, ajuda a les entitats locals, oportunitat laboral per a joves i impuls a l’economia, perquè tenim més gent treballant, cotitzant, i consumint. Experiència per als joves i clients per a les empreses. En paral·lel, les ajudes a empreses en el mateix període van permetre la contractació de 1.752 joves, amb un percentatge d’èxit que està molt pròxim al 80%.

En conjunt un programa que va tenir l’aval de la patronal i sindicats, que va rebre innombrables mostres de suport i satisfacció per part dels ajuntaments, el reconeixement del Ministeri de Treball, i de la Comissió Europea…

De tothom excepte del nou Consell, que ho qüestiona. I ho fa des d’una mala fe política i ignorància tècnica esgarrifosa. Qüestiona que el 36% d’efectivitat és molt poc… Comparat amb què? Perquè només es pot comparar amb els joves que en la mateixa situació, no han accedit a contractes amb entitats locals, i ja els dic jo i les dades de LABORA confirmen, que la diferència és extraordinàriament positiva.

Els joves que acaben d’estudiar i sis mesos més tard, sense haver passat per AVALEM JOVES +, treballen no supera el 3-4%. Tot això sense entrar en la deficient fórmula de control imposat per la UE, que consisteix simplement a testar si estan d’alta en la seguretat social el dia que fa sis mesos exactes del final del seu contracte a ajuntaments. Queden fora, doncs, els que troben treball sis mesos i un dia més tard!

D’altra banda, diu l’actual Consell que és obvi que les ajudes són més eficients al sector privat. Vegem-ho també. Estes ajudes són per a la contractació fixa, per tant, hauria de tenir un 100% d’efectivitat, perquè les empreses només contracten quan volen-poden-necessiten, ells decideixen. I, en canvi, eixe 80% que el Consell considera tan exitós, ens indica que prop del 20% d’eixes ajudes, van haver de ser tonades a l’administració, si més no, parcialment, perquè el compromís de fer contractes fixes no s’ha acomplert.

El President Mazón parla del govern dels millors. L’ocupació l’ha posat en mans d’indocumentats i incapaços, que intenten dissimular les seues mancances criticant als anteriors gestors, que, disculpen la immodèstia, vam fer un treball clarament exitós.

Últimes notícies

L’incendi forestal de Soneja queda estabilitzat amb 183 hectàrees afectades

Els 500 veïns desallotjats d’Azuébar no podran tornar encara a casa i els mitjans continuaran refrescant la zona durant la nit

Presó provisional per a l’home acusat del doble crim masclista de la Cañada del Fenollar

La jutgessa de la Secció de Violència sobre la Dona d’Alacant ha ordenat presó provisional i sense fiança per a l’home detingut per matar presumptament la seua dona i una de les seues filles i ferir-ne una altra a la Cañada del Fenollar.

Pradas demana identificar el tècnic que va fer l’informe previ al Cecopi per la DANA

La exconsellera Salomé Pradas ha sol·licitat al Jutjat de Catarroja que es determine qui és el tècnic que va redactar l’informe 3 abans del Cecopi i que declare com a testimoni en la causa penal per la DANA amb 230 morts.

Una nova tecnologia ajuda a reduir l’ansietat abans d’una operació a La Fe

L’ITI i l’IIS La Fe han desenvolupat MIXCARE, una solució que combina realitat mixta i sensors no invasius per a ajudar els pacients a controlar l’ansietat abans d’una operació i reduir, quan siga possible, la medicació ansiolítica.

La jutgessa rebutja el careo demanat per Argüeso amb l’alcaldessa de Torrent pel telèfon de la dana

La jutgessa que investiga la dana ha denegat el careo sol·licitat per Emilio Argüeso amb l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, sobre una telefonada clau la vesprada de la tragèdia, i ha confirmat la petició d’informació a Chiva i Utiel sobre els avisos d’Emergències.

El Valencia Basket manté preus dels abonos al Roig Arena i amplia el descompte del 10%

El Valencia Basket ha llançat la campanya d’abonos 2026-27 amb preus congelats en quasi totes les zones del Roig Arena i un descompte general del 10% que premia l’assistència de la passada temporada.

El Valencia Basket manté preus dels abonos al Roig Arena i amplia el descompte del 10%

El Valencia Basket ha llançat la campanya d’abonos 2026-27 amb preus congelats en quasi totes les zones del Roig Arena i un descompte general del 10% que es podrà mantindre en la temporada 2027-28 si es complixen determinats requisits d’assistència.

Els abonaments del Valencia Basket mantenen preus i afegixen un descompte del 10% al Roig Arena

El Valencia Basket ha llançat la nova campanya d'abonaments amb preus congelats en quasi totes les zones del Roig Arena i un descompte general del 10% com a premi a la fidelitat, a més de diversos descomptes acumulables per edat i col·lectius.