16.1 C
València
Diumenge, 7 desembre, 2025

Servei Laboral Substitutori

Veig que Pablo Simón, un dels politòlegs més reconeguts per les seues intervencions en mitjans de comunicació ha dit que: “Hi hauria d’haver un servei obligatori als ajuntaments“. A la ressenya periodística de l’entrevista, es pot llegir: “Una mili als ajuntaments. D’aquesta manera tothom sabria que fer política no és tan senzill com sembla. És la proposta del professor titular de ciència política al Departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III.”

Ell ho planteja com una forma d’apaivagar la desafecció política, per la via del coneixement del treball dels regidors. Interessant. Però de difícil formulació en la pràctica.

Amb el meu equip hi vam pensar fa anys, però enfocat a allò que eren les nostres competències, és a dir, l’ocupació i la formació professional. I vam crear AVALEM JOVES + que venia a complementar el programa d’ajudes a la contractació en empreses privades, que es deia AVALEM JOVES. Eren anys difícil per a l’ocupació, on les empreses no contractaven, i les ajudes públiques que els oferíem no eren al·licient suficient, perquè com em deia el president de la CEV, el que necessitaven eren clients. No podien contractar gent si el seu producte no tenia eixida.

Clients. Una demanda que es sumava a la tradicional queixa, un poc incongruent he de dir, que els joves no tenien experiència professional. Amb tot això al cap, vaig haver de viatjar en dues ocasions a Brussel·les a convéncer a la Comissió, que els seus fons econòmics podien ser més eficients si a través d’ajuntaments i diputacions, els nostres joves aturats (amb estudis o no) pogueren ser contractats durant un any, amb salaris dignes, per a tenir una primera experiència professional tutelada pels tècnics dels ajuntaments. Ens van comprar la idea, i la van celebrar any a any en vore els resultats.

I els resultats oficials comunicats a la UE del programa operatiu 2014-2020 ens diu que 17.424 joves van treballar durant un any en ajuntaments i diputacions mentre rebien formació i que en els primers sis mesos després d’aquella experiència, prop del 36% van trobar treball.

Tot això en un moment en el qual les corporacions locals patien, i encara pateixen, de falta de personal per la famosa taxa de reposició, i coincidint en el temps amb la transferència de competències en avaluació de dependència o construcció de nous centres educatius.

És a dir, ajuda a les entitats locals, oportunitat laboral per a joves i impuls a l’economia, perquè tenim més gent treballant, cotitzant, i consumint. Experiència per als joves i clients per a les empreses. En paral·lel, les ajudes a empreses en el mateix període van permetre la contractació de 1.752 joves, amb un percentatge d’èxit que està molt pròxim al 80%.

En conjunt un programa que va tenir l’aval de la patronal i sindicats, que va rebre innombrables mostres de suport i satisfacció per part dels ajuntaments, el reconeixement del Ministeri de Treball, i de la Comissió Europea…

De tothom excepte del nou Consell, que ho qüestiona. I ho fa des d’una mala fe política i ignorància tècnica esgarrifosa. Qüestiona que el 36% d’efectivitat és molt poc… Comparat amb què? Perquè només es pot comparar amb els joves que en la mateixa situació, no han accedit a contractes amb entitats locals, i ja els dic jo i les dades de LABORA confirmen, que la diferència és extraordinàriament positiva.

Els joves que acaben d’estudiar i sis mesos més tard, sense haver passat per AVALEM JOVES +, treballen no supera el 3-4%. Tot això sense entrar en la deficient fórmula de control imposat per la UE, que consisteix simplement a testar si estan d’alta en la seguretat social el dia que fa sis mesos exactes del final del seu contracte a ajuntaments. Queden fora, doncs, els que troben treball sis mesos i un dia més tard!

D’altra banda, diu l’actual Consell que és obvi que les ajudes són més eficients al sector privat. Vegem-ho també. Estes ajudes són per a la contractació fixa, per tant, hauria de tenir un 100% d’efectivitat, perquè les empreses només contracten quan volen-poden-necessiten, ells decideixen. I, en canvi, eixe 80% que el Consell considera tan exitós, ens indica que prop del 20% d’eixes ajudes, van haver de ser tonades a l’administració, si més no, parcialment, perquè el compromís de fer contractes fixes no s’ha acomplert.

El President Mazón parla del govern dels millors. L’ocupació l’ha posat en mans d’indocumentats i incapaços, que intenten dissimular les seues mancances criticant als anteriors gestors, que, disculpen la immodèstia, vam fer un treball clarament exitós.

Últimes notícies

Rescatat un senderista després d’esvair-se al Fort de Bèrnia, en Callosa

Un senderista ha sigut rescatat al Fort de Bèrnia després de patir un mareig i caure a terra durant una ruta. Van recuperar el pols amb un DEA i el van evacuar en helicòpter.

John Korir guanya la Marató de València amb 2.02:25

John Korir s'ha imposat amb 2.02:25, tercera millor marca mundial de l'any, en una edició amb 36.000 participants. Amanal Petros va ser segon i Awat Kibrab va completar el podi; Ibrahim Chakir, millor espanyol.

Jepkosgei firma la millor marca mundial de l’any a València

Joyciline Jepkosgei va guanyar la Marató de València amb 2.14:00, millor marca mundial de l'any i rècord de la prova. Peres Jepchirchir va ser segona amb 2.14:43.

Detingut a Madrid per robar l’exclusiva bicicleta d’un pilot de MotoGP a Cheste

La Guàrdia Civil ha detingut a Madrid a un home que va sostraure la bicicleta d'alt valor d'un pilot de MotoGP durant el GP de Cheste. Va ser identificat gràcies a cambres i testimonis.

Corberán destaca que l’equip ha guanyat en capacitat de no ensorrar-se

El tècnic del València va subratllar que el seu equip ha guanyat en capacitat de no ensorrar-se després del 1-1 davant el Sevilla, igualat per Hugo Duro en el 93. Va defendre a Tárrega, va parlar d'un dol físic i travat i va deixar en mans del cos tècnic les solucions per la sanció del central de cara al Metropolità.

Més de 30.000 atletes travessen la meta de la Marató València, rècord històric

La Marató València Trinidad Alfonso va registrar 30.777 finishers sobre 36.000 dorsals, la major xifra de la seua història. John Korir i Joyciline Jepkosgei van firmar les millors marques de l'any a València.

Més de 30.000 atletes van completar la Marató València per primera vegada en la seua història

València va reunir 30.777 corredors que van acabar la Marató València Trinidad Alfonso, màxim històric, amb 36.000 dorsals i un 85,4% de finalització. John Korir i Joyciline Jepkosgei es van imposar amb les millors marques de l'any a nivell mundial

Hugo Duro empata en el 93 i salva el 1-1 del València davant el Sevilla

Hugo Duro va firmar l'empat en el 93 després d'una passada de Ugrinic, després que un autogol de Tárrega avançara al Sevilla. Repartiment de punts que va deixar insatisfets als dos.