Servei Laboral Substitutori

Veig que Pablo Simón, un dels politòlegs més reconeguts per les seues intervencions en mitjans de comunicació ha dit que: «Hi hauria d’haver un servei obligatori als ajuntaments«. A la ressenya periodística de l’entrevista, es pot llegir: «Una mili als ajuntaments. D’aquesta manera tothom sabria que fer política no és tan senzill com sembla. És la proposta del professor titular de ciència política al Departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III.»

Ell ho planteja com una forma d’apaivagar la desafecció política, per la via del coneixement del treball dels regidors. Interessant. Però de difícil formulació en la pràctica.

Amb el meu equip hi vam pensar fa anys, però enfocat a allò que eren les nostres competències, és a dir, l’ocupació i la formació professional. I vam crear AVALEM JOVES + que venia a complementar el programa d’ajudes a la contractació en empreses privades, que es deia AVALEM JOVES. Eren anys difícil per a l’ocupació, on les empreses no contractaven, i les ajudes públiques que els oferíem no eren al·licient suficient, perquè com em deia el president de la CEV, el que necessitaven eren clients. No podien contractar gent si el seu producte no tenia eixida.

Clients. Una demanda que es sumava a la tradicional queixa, un poc incongruent he de dir, que els joves no tenien experiència professional. Amb tot això al cap, vaig haver de viatjar en dues ocasions a Brussel·les a convéncer a la Comissió, que els seus fons econòmics podien ser més eficients si a través d’ajuntaments i diputacions, els nostres joves aturats (amb estudis o no) pogueren ser contractats durant un any, amb salaris dignes, per a tenir una primera experiència professional tutelada pels tècnics dels ajuntaments. Ens van comprar la idea, i la van celebrar any a any en vore els resultats.

I els resultats oficials comunicats a la UE del programa operatiu 2014-2020 ens diu que 17.424 joves van treballar durant un any en ajuntaments i diputacions mentre rebien formació i que en els primers sis mesos després d’aquella experiència, prop del 36% van trobar treball.

Tot això en un moment en el qual les corporacions locals patien, i encara pateixen, de falta de personal per la famosa taxa de reposició, i coincidint en el temps amb la transferència de competències en avaluació de dependència o construcció de nous centres educatius.

És a dir, ajuda a les entitats locals, oportunitat laboral per a joves i impuls a l’economia, perquè tenim més gent treballant, cotitzant, i consumint. Experiència per als joves i clients per a les empreses. En paral·lel, les ajudes a empreses en el mateix període van permetre la contractació de 1.752 joves, amb un percentatge d’èxit que està molt pròxim al 80%.

En conjunt un programa que va tenir l’aval de la patronal i sindicats, que va rebre innombrables mostres de suport i satisfacció per part dels ajuntaments, el reconeixement del Ministeri de Treball, i de la Comissió Europea…

De tothom excepte del nou Consell, que ho qüestiona. I ho fa des d’una mala fe política i ignorància tècnica esgarrifosa. Qüestiona que el 36% d’efectivitat és molt poc… Comparat amb què? Perquè només es pot comparar amb els joves que en la mateixa situació, no han accedit a contractes amb entitats locals, i ja els dic jo i les dades de LABORA confirmen, que la diferència és extraordinàriament positiva.

Els joves que acaben d’estudiar i sis mesos més tard, sense haver passat per AVALEM JOVES +, treballen no supera el 3-4%. Tot això sense entrar en la deficient fórmula de control imposat per la UE, que consisteix simplement a testar si estan d’alta en la seguretat social el dia que fa sis mesos exactes del final del seu contracte a ajuntaments. Queden fora, doncs, els que troben treball sis mesos i un dia més tard!

D’altra banda, diu l’actual Consell que és obvi que les ajudes són més eficients al sector privat. Vegem-ho també. Estes ajudes són per a la contractació fixa, per tant, hauria de tenir un 100% d’efectivitat, perquè les empreses només contracten quan volen-poden-necessiten, ells decideixen. I, en canvi, eixe 80% que el Consell considera tan exitós, ens indica que prop del 20% d’eixes ajudes, van haver de ser tonades a l’administració, si més no, parcialment, perquè el compromís de fer contractes fixes no s’ha acomplert.

El President Mazón parla del govern dels millors. L’ocupació l’ha posat en mans d’indocumentats i incapaços, que intenten dissimular les seues mancances criticant als anteriors gestors, que, disculpen la immodèstia, vam fer un treball clarament exitós.

Últimes notícies

Policia i Guàrdia Civil reforcen amb les autonomies la seguretat als museus per l’onada de robatoris

Policia Nacional i Guàrdia Civil han compartit amb les comunitats autònomes informació clau per reforçar la seguretat als museus després de tres robatoris recents, un d’ells al Museu de Villena. La Generalitat critica que el Ministeri de Cultura no haja presentat encara un pla de treball concret.

Desmantellen a Figueres un gran arsenal d’armes amb enviaments des de la Comunitat Valenciana

La Policia Nacional ha intervingut 644 armes en un traster de Figueres que funcionava com a taller clandestí, amb enviaments continuats des de la Comunitat Valenciana. L’operació, encara oberta, ha acabat de moment amb set detinguts i la confiscació de prop de 400 armes detonadores i milers de cartutxos.

Capturats més de 5.300 porcs senglars en el pla de xoc contra la sobrepoblació

El pla de xoc de la Generalitat contra la sobrepoblació de porcs senglars ha permés capturar 5.337 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència a la província de València. El dispositiu combina batudes amb caçadors, gàbies de trampeig i ajudes econòmiques als participants.

Un estudi situa les primeres vinyes de la península fa 3.000 anys al Mediterrani oriental

Una investigació internacional liderada per la Universitat de València conclou que les primeres vides cultivades de la península ibèrica arribaren fa uns 3.000 anys del Mediterrani oriental i que el seu llinatge encara és present en varietats actuals com la passa valenciana.

Mor als 81 anys Artur Heras, referent de l’art contemporani valencià

L’artista Artur Heras, figura clau del nou realisme i el pop art valencià, ha mort als 81 anys. Xàtiva iniciarà els tràmits per a nomenar-lo fill predilecte.

Levante i Elx disparen el seu límit de gasto; Vila-real i València es mantenen

Levante i Elx han multiplicat el seu límit de cost de plantilla per a esta temporada, mentres Vila-real i València es mantenen en valors similars als del curs passat, segons les xifres fetes públiques per LaLiga.

La Conselleria de Cultura reclama al Ministeri un pla urgent contra els robatoris en museus

Educació, Cultura i Universitats ha tornat a exigir al Ministeri de Cultura un pla coordinat i una fulla de ruta per a reforçar la seguretat als museus després dels últims robatoris registrats a Espanya.

Extingit l’incendi forestal de Polop dos dies després de declarar-se

El Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha donat per extingit l’incendi forestal declarat dimarts en la partida de Bacorero, a Polop de la Marina, després de dos dies de treball intensiu. El foc ha afectat unes 36 hectàrees de terreny rural muntanyós.