Sis comunitats autònomes amb litoral han pactat este divendres a València un manifest que exigix una nova Llei de Costas que supere la política de partions, rebutja els reglaments que impulsa el Govern i sol·licita una reunió urgent de la comissió sectorial amb presència de la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen.
La II Cimera Nacional del Litoral ha sigut presidida pel vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, que ha defés un front comú davant la nova normativa estatal i ha reclamat una llei que actualitze el model vigent de 1988. La trobada ha reunit responsables de Galícia, Balears, Canàries, Múrcia, Cantàbria i Andalusia, a més d’alts càrrecs de la Generalitat, amb l’objectiu de coordinar posicions i accelerar propostes.
Durant la cita, la Generalitat ha subratllat que reforça aliances i fa un pas més cap a propostes concretes, consolidant un diàleg institucional. El cim ha donat continuïtat al treball iniciat al juliol de 2025, quan directors generals que representaven el 80% del litoral espanyol van firmar a València un primer manifest per una gestió més eficient, integrada i resilient, i a la I Cimera Nacional del Litoral celebrada a Galícia l’any passat.
Cap a una gestió autonòmica del litoral
Les autonomies han acordat crear un grup de treball per a redactar un esborrany de nova llei amb visió autonòmica, incorporant la sensibilitat atlàntica, mediterrània i insular. Segons ha defés l’organització de la trobada, 38 anys després de la Llei 22/1988 és necessari fer balanç perquè la regressió avança en molts trams, les partions generen inseguretat jurídica i el mapa competencial ha canviat, amb la majoria de comunitats amb litoral assumint o sol·licitant transferències. No es tracta de qüestionar la protecció, han remarcat, sinó d’actualitzar el model.
La proposta passa per una nova llei nacional que reordene competències, limite l’acció de l’Estat a matèries com les partions i obres d’interés general i avanç cap a una gestió principalment autonòmica; que aporte seguretat jurídica; que regule amb criteris objectius les concessions i reconega les concessions compensatòries com a drets indemnitzatoris; que protegisca els nuclis tradicionals de valor etnològic i cultural i incorpore una gestió integral dels sediments. ‘No demanem menys protecció’, han emfatitzat.
Com a referència, s’ha posat en valor l’experiència de la Comunitat Valenciana, que ja compta amb la seua Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana. Esta norma establix principis clars, instruments d’ordenació, una classificació de platges segons el seu grau d’urbanització i tres grans àrees de gestió: protecció ambiental, millora ambiental i paisatgística, i reordenació. ‘No és una llei contra ningú. És una llei a favor de l’equilibri, de la seguretat jurídica i dels qui viuen en la costa i dels qui la visiten’, han subratllat.
A més, s’ha advertit que en la Comunitat hi ha uns 60 quilòmetres de partions en marxa, molts d’ells impugnats, i s’ha exigit l’execució de les estratègies de protecció del litoral planificades en 2015 en àmbits com el sud de Castelló, el sud de València, Andalusia, Balears o el Maresme. Les comunitats han insistit que la cooperació interautonòmica és una necessitat estratègica per a respondre amb eficàcia als reptes del litoral.
