Alfafar llança la seua agenda cultural per al mes de juliol amb actes en les seues places i barris

L’Ajuntament d’Alfafar, a través de la regidoria de cultura, ha desenvolupament una programació cultural durant el mes de juliol amb el nom «Alfafar Fresc, Cultura a les Places», amb el qual es presente reactivar l’oferta cultural i d’oci del municipi per la impossibilitat de realitzar les festes en els seus formats habituals.

Una programació que comptarà amb actuacions en les principals places i espais del municipi, com són les pistes esportives de Alfalares, la Plaça Corts Valencianes, la Plaça Poeta Miguel Hernández i la Plaça de l’Ajuntament del municipi, creant una programació per a totes les edats i centrada en el gaudi i l’oci de les famílies i la ciutadania.

L’agenda, que es repartirà porta a porta en tots els domicilis d’Alfafar, i estarà disponible en els punts d’informació municipals i en les xarxes socials de l’ajuntament, consta d’una vintena d’actes en els quals trobem teatres infantils, cinema al carrer, teatre per a adults o musicals, a més d’una actuació d’òpera.

Una programació extensa i repartida per tot el municipi que pretén recuperar la intensa oferta cultural que el municipi disposa per a tots els seus veïns i veïnes, mitjançant uns protocols i mesures de seguretat concordes amb la situació sanitària vigent. Per a la regidora de cultura, Fina Carreño, esta agenda «és una mostra del treball que des de l’ajuntament fem per a recuperar la normalitat en este escenari post pandèmia».

A més, l’Ajuntament d’Alfafar està treballant ja en la confecció de les activitats culturals d’agost i setembre, en una col·laboració entre les regidories de cultura, esports i festes, d’esta forma fomentar la cultura en el municipi i l’oci saludable. L’Ajuntament d’Alfafar porta apostant des de fa mesos per la realització d’activitats culturals i esportives, al costat d’associacions del municipi, amb l’objectiu d’oferir una programació segura a la població.

Història d’Alfafar

Alfafar va ser en el seu moment una alqueria musulmana. El nom procedeix de l’àrab «Al Hofra» que significa lloc hodo, de clots o fossats. Estes fosses s’han trobat en temps bastant recents en el procés de realització de diverses obres en el centre del poble. En una cantonada de la plaça del País Valencià van aparéixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; en elles es van trobar diversos trossos de ceràmica que es creu que daten dels segles IX o X

El nom d’Al Hofra va anar convertint-se, successivament per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar i en l’actual Alfafar. En el «Llibre del Repartiment» de Jaume I, hi ha constància de donacions al juny de 1238 -abans de la Conquesta de València que es va realitzar a l’octubre- de cases i terres, a gents de les seues hosts en «Alqueriam d’Alfofar». Al gener de 1347 el Rei Pere IV el Cerimoniós dóna totes les terres a Don Pedro Boil, cavaller principal d’este Regne, de totes les terres, convertint-lo en Senyoriu a favor seu el catorze de febrer de 1363, i la seua família ho va exercir fins a la desaparició dels Senyorius en 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que per este poble discorria la Via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l’agricultura i la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l’Albufera.

Últimes notícies

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.

Nit de por a la Vall d’Uixò amb el foc acostant-se al nucli urbà

La Vall d'Uixò ha passat una nit llarga i complicada pel gran incendi forestal iniciat dissabte, que ha obligat a desallotjar entre 7.000 i 8.000 veïns i ha acostat el foc al nucli urbà.

Els mitjans aeris tornen a actuar en l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control

Els mitjans aeris s’han reincorporat este diumenge a l’extinció de l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que continua sense control i ha obligat a desallotjar més de 16.000 persones en una quinzena de municipis de Castelló.