El passat dilluns 26 d’agost la vida de Rosalía va fer un gir de 180 graus en ser la primera artista en guanyar dos premis en els MTV Video Music Awards (VMA). La cantant espanyola va ser guardonada en les categories de Millor vídeo llatí i Millor coreografia, i el primer premi ha generat molta polèmica en Internet perquè molts usuaris posen en dubte que la jove siga llatina.
Un usuari comentava a través de Twitter la següent opinió: «Si Rosalía guanya el Millor Llatí en els VMA, pot dir: no sóc llatina, però gràcies per l’honor». Una altra crítica gràfica no incloïa Espanya entre els països sud-americans, és a dir, la cultura llatina, però sí dins la cultura hispana.
La barcelonina no és l’única criticada
En el passat, altres artistes com Alejandro Sanz, Rocío Dúrcal, Natalia Jiménez o Enrique Iglesias van ser alguns dels artistes espanyols que també van haver de suportar el mateix tipo d’acusació. Tots eixos cantants van haver d’abandonar Espanya, per anar a Llatinoamèrica, lloc a on van conseguir triomfar en el món de la música.
Rosalía rep crítiques per una suposada apropiació cultural
Una de les crítiques més dures dirigides a Rosalía insistia en el fet que «és una galtada que la gent que va segrestar els nostres ancestres i han causat a les nostres comunitats tant de patiment fins al dia de hui, encara trobe maneres d’explotar la nostra comunitat. Amb l’excusa de som tots la mateixa gent però de diferent color, tonteries del mestissatge».
Seguint la mateixa línia, el periodista musical Gary Suárez va publicar en el seu perfil de Twitter que eixe fet deixa constància del «racisme en la indústria musical i els mitjans de comunicació. Estem constantment parlant sobre Rosalía (europea blanca, no llatina) sense parar quan el single en espanyol més escoltat en els EUA ara mateixa és de Sech (afropanameny), qui no conseguix una cobertura similar ni de casualitat».
D’altra banda, el mitjà digital Remezcla ha assenyalat l’origen de la polèmica: «Encara que no és culpa seua que la indústria musical agrupe els artistes d’Espanya, Llatinoamèrica i llatins d’Estats Units, ella no va aprofitar l’oportunitat en l’escenari de dir explícitament que no és llatina». A més, s’ha insistit a dir que l’artista espanyola podria haver fet menció a les seues arrels barcelonines i podria haver pres «consciència d’u mateix» de poder representar al seu país.
