Molts anys de treball a l’esquena són els que tenen la majoria de la població que s’aproxima als 60 anys o passa d’esta edat, és per això que moltes persones estan esperant este moment, ja que tenen en la seua ment poder-se jubilar. Però esta fita, el de realitzar els càlculs i comprovar quina pensió li quedarà per a la resta de la seua vida, no és fàcil. Mai ho ha estat. Ni tampoc ho serà quan la reforma de les pensions, acordada i rubricada esta setmana entre Govern, empresaris i sindicats, entre en vigor.
Canvi per a la jubilació anticipada
Canvis per a la jubilació anticipada, per a eixa jubilació que tants estan esperant, més enllà de com es revaloraran cada any les prestacions, ja se sap, amb l’IPC mitjà de l’any anterior, sense possibilitat de baixades, o qui finançarà el dèficit, l’Estat i, per tant, a través dels pressupostos.
Costos per a la jubilació anticipada
Tot depen del moment que s’elegisca per a ser un pensioniste més. Accedir de forma anticipada a la jubilació implica costos, perquè la pensió es veu retallada en major o menor mesura. Esta situació no és excepcional. El 40% dels qui es jubilen en l’actualitat ho fa diversos mesos o anys abans respecte a la que hauria de ser la seua edat legal per a abandonar el mercat laboral.
Precisament contra esta realitat vol actuar la reforma pactada. Es tracta de «afavorir l’acostament voluntari de l’edat efectiva amb la legal», indica el text al qual ha tingut accés el diari EC. Dels 64,4 anys de mitjana actuals als 66 en els quals haurien de jubilar-se en 2021 els qui tenen menys de 37años i tres mesos cotitzats. A partir de 2022, si la reforma tira endavant, esperar alguns mesos més compensarà respecte al sistema actual. Estes són les claus de les populars prejubilacions.
Si es voluntària
Per aquells que vulguen jubilarse a determinada edat i no continuar en el mercat laboral és els que notaran el gran canvi. Ho podran fer de manera voluntària i el sistema li ho continuarà permetent com fins ara.
De tota manera hi han coses que continuen igual, com per exemple, el termini per a fer-lo es manté igual: fins dos anys abans de l’edat legal que li corresponga a cadascun. Per exemple, si un treballador té més de 37 anys i tres mesos cotitzats, haurà d’accedir a la pensió als 65 (o als 66 si no aconsegueix esta cotització). Si ho desitja fer de forma anticipada, podria sol·licitar-ho des dels 63 anys.
A quí penalitzen?
Ací ve la gran novetat que cal tindre en compte amb la reforma, si demana la jubilació el mateix dia que compleix seixanta-tres anys se li aplicarà una penalització major respecte a la qual està en vigor en estos moments. Els qui ara opten per esta via veuen retallat el càlcul de la seua prestació inicial un màxim del 16%.
Este percentatge és inferior per als qui tinguen entre 38 anys i mig i 41 anys i mig cotitzats (un 15%); entre 41 anys i mig i 44 anys i mig (un 14%); o més de 44 anys (un 13%). Si ho feren quan els canvis entren en vigor, la penalització seria del 21% (un 19%, un 17% o un 13%, segons cada tram de cotització). Així, per cada 1.000 euros de pensió, abans es quedaria en 840 euros i ara en 790 euros al mes. Al cap de 20 anys, la sagnia ascendiria a 12.000 euros de diferència en contra del jubilat.
Es pot fer alguna cosa per a jubilar-se anticipadament i evitar la penalització?
Esperar diverses setmanes més enllà de l’aniversari. En concret tres mesos. Si el moment de la prejubilació s’endarrereix estos tres mesos, la penalització del nou sistema ja serà inferior a la que estava en vigor fins ara.
Seria la manera de poder eixir ‘guanyant’ el jubilat, a costa de cotitzar un trimestre més; i l’Estat en tenir més ingressos este temps i menys obligació de pagar pensions. Per exemple, si el moment del retir es retarda al tercer mes posterior al de l’aniversari del futur jubilat, la penalització seria ara del 16%;i amb la reforma en vigor baixaria al 14,67%.
Nou règim
Cal dir que, el nou règim permet calcular la retallada de la futura pensió per cada mes que s’anticipe el retir, enfront de l’anterior sistema que penalitzava per trimestres. En este sentit, també cal tenir en compte que jubilar-se anticipadament els tres mesos immediatament anteriors a l’edat legal surt menys beneficiós, ja que s’apliquen correctors que van del 3,5% al 3,2%, enfront del 2% del sistema actual.
Involuntària
Anticipar-se a la jubilació per a molts no és una cosa que facen per gust, simplement que es troben entorn dels 60 anys i les seues condicions laborals no són les més adequades ni les desitjades, com l’atur. Després de la crisi financera de fa una dècada, molts ciutadans d’esta edat van acabar inscrits en les oficines d’Ocupació cobrant subsidis a l’espera de poder jubilar-se perquè ja no tenien possibilitat d’integrar-se en el mercat laboral.
Per a este col·lectiu, la llei els permetia retirar-se amb quatre anys d’anticipació respecte a la seua edat legal. Esta possibilitat es manté amb la reforma. En concret, poden fer-ho quan hagen deixat de treballar a conseqüència d’una situació de reestructuració empresarial (acomiadament col·lectiu; objectiu per causes econòmiques;i ara també per una altra raons similars).
Les retallades menys perjudicials
Les noves taules de les penalitzacions que sofrirà este col·lectiu revelen que el sistema serà més generós amb qui es jubile anticipadament per trobar-se sense treball en els anys previs a la jubilació.
La retallada màxima serà del 30% si s’opta per anticipar-se quatre anys (si té menys de 38 anys i mig cotitzats). I un 28%, un 26% o un 24%, si la vida laboral és més extensa, de manera progressiva. Les retallades aniran reduint-se, mes per mes, encara que l’impacte en la prestació serà una mica millor, o el mateix, que hi havia amb el sistema anterior.
Cotitzacions altes des de 2024: doble càstig
Els treballadors que cotitzen per una base reguladora superior a la pensió màxima ( 2.707 euros) sofriran una penalització addicional en les noves taules de retallades mensuals (en el cas de l’anticipada voluntària). Perquè estos ajustos ja no s’aplicaran sobre la base reguladora, sinó sobre la pensió real, la qual cosa perjudica especialment este col·lectiu.
Fins ara, un cotitzador amb una base superior a estos 2.707 euros al mes (amb menys de 38 anys i mig de vida laboral) que es jubilés amb dos anys d’anticipació sofria una retallada mitjana del 4% de la seua pensió, mentre que esta reducció s’elevaria al 21% després de l’acord. L’única cosa en el que ha suavitzat el pacte este disseny és en què estableix un període transitori de deu anys per a implantar-lo.
El càstig anirà pujant progressivament cada any, de manera que en 2024 els coeficients reductors oscil·larien entre el 0,78% i el 5,70%, i així gradualment fins a arribar al màxim.
A més, condiciona la seua posada en marxa al fet que hi haja una senda de pujada de la pensió màxima, amb l’objectiu de mantenir la contributiva del sistema. Perquè un altre de les retallades que impactarà de ple sobre este col·lectiu és l’increment de la base màxima. L’objectiu era resoldre amb este sistema «regressiu» la bretxa entre els quals més cobren i la resta de la població.
Xarxes socials
Els comentaris a les xarxes socials no s’han fet esperar
<
HOY ES EL DÍA INTERNACIONAL DEL CHISTE.
EL MAYOR CHISTE ES HACER GUARDIAS Y QUE EL TIEMPO TRABAJADO DURANTE LAS MISMAS NO COTICE PARA LA JUBILACIÓN…
ASÍ SE CUIDA AL COLECTIVO SANITARIO…— Medicina Cabreada (@MdcnCabreada) July 1, 2021
>
<
En los 80 en la prensa sacaba continuamente a gente diciendo que las pensiones serían inviables en los 90, sino se bajan las pensiones y se retrasa la edad de jubilación, estamos en 2021 y siguen con las mismas mentiras, que llevan 30 años sin cumplirse.
— jose (@nefeerr) June 27, 2021
>
