
La Secció Segona de l’Audiència Provincial de València ha denegat la suspensió de condemna i la concessió de la llibertat condicional de l’anestesista Juan Maeso, condemnat en 2007 a 1.933 anys de presó per infectar amb el virus de l’hepatitis C a 275 pacients d’hospitals i clíniques entre 1988 i 1997.
El tribunal denega d’esta manera, en un acte notificat hui a les parts, la petició d’excarceració presentada per la defensa el passat 6 d’abril amb l’argument que la pandèmia de la COVID-19, unida a l’avançada edat (77 anys) i els problemes de salut previs del reclús, posava en perill la seua vida.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en un comunicat, la Sala no compartix eixa tesi, a la vista d’un informe remés pel centre penitenciari a on l’anestesista complix condemna. Eixe informe reflectix que no s’ha registrat en este centre fins a hui cap contagi per coronavirus entre els presos.
«Amb tot això, no es pot afirmar que concórrega un perill provat per a la vida de l’intern, quant un perill hipotètic i condicionat a l’exposició del mateix a situacions de risc de contagi per COVID-19», assenyalen els magistrats. No es donen per tant els requisits que exigix l’article 91.3 del Codi Penal per a atorgar la suspensió de la condemna.
Una altra sol·licitud per raons de salut
Maeso ja va sol·licitar abans de la declaració de la pandèmia la seua excarceració per raons de salut, però un jutjat de Vigilància Penitenciària la va rebutjar. La negativa va ser confirmada més tard en apel·lació, el 31 de gener, per la mateixa Secció Segona de l’Audiència de València, que va dictaminar que no existia un risc veraç per a la vida del reclús.
L’única circumstància que ha canviat des d’eixe moment és la declaració de la pandèmia per COVID-19, que constituïx, segons el parer del tribunal, «una incidència circumstancial de caràcter temporal».
Segons arreplega l’acte, el pretés per la defensa «suposaria atribuir-li a un factor alié a la salut de l’intern, que no genera en este moment una situació de perill cert per a la seua vida, la transcendència mateixa d’una situació persistent i irrevocable de perill de mort: la suspensió de la pena i la concessió de la llibertat condicional». Suspensió d’altra banda que, de concedir-se, no podria ser revocada més endavant, en el cas que deixara d’estar declarat l’estat de pandèmia.
El tribunal recorda que no està valorant en este recurs si convé o no la progressió de grau de l’intern o l’accés del mateix a la llibertat condicional en el marc del tractament penitenciari, sinó únicament si la COVID-19 «modifica de manera rellevant» els paràmetres que van servir per a desestimar l’anterior pretensió de llibertat condicional.
«L’exposat revela que les dades amb els que es compta no ho permeten, en tant que la pandèmia de COVID-19, afortunadament, no ha afectat interns del centre penitenciari a on el recurrent complix condemna, a demés de què el centre ha assenyalat que s’estan prenent totes les mesures destinades a impedir l’entrada del virus», conclou la resolució.