La Generalitat valenciana, a través de la Conselleria d’Agricultura, manté immobilitzats en el territori valencià a 423 cavalls en 7 explotacions diferents a causa del brot de rinoneumonía detectat recentment, en concret, per ser casos positius, per tindre símptomes o per haver tingut relació amb el centre en el que es va detectar el focus, el Club Escola de Salt de Godella, en l’Horta Nord (València), o amb animals que hagen estat en ell.
A estes immobilitzacions se suma la decretada a nivell general en tota l’autonomia a partir de la resolució emesa el divendres passat, que paralitza els moviments d’equips i els limita només als autoritzats. Els 423 cavalls retinguts per la seua vinculació amb el brot són 267 en 6 explotacions incloses com a focus secundaris; 138 que romanen en el CES i 18 hospitalitzats.
L’administració valenciana té entre els considerats focus secundaris tres explotacions de la Comunitat, una en Castelló amb 3 cavalls positius i dos en València amb altres quatre positius. En total, es xifra en 134 el número d’exemplars afectats per rinoneumonía en esta regió: 109 en el CES amb símptomes, els 18 que es troben en l’hospital i els 7 positius de focus secundaris.
La intervenció de la consellera d’Agricultura
La consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, i el secretari autonòmic d’este departament, Roger Llanes, han oferit este dimarts una roda de premsa per a parlar del brot i de les actuacions dutes a terme sobre este tema.
Mollà ha assegurat que es tracta d’una «malaltia altament contagiosa», només entre equins, i ha destacat les mesures adoptades «des del minut un i com a principi de precaució», des que el passat 21 de febrer es tinguera coneixement de presència de rinoneumonía en el CES i es procedirà a la immobilització dels cavalls que allí hi havia.
La consellera ha considerat controlat el brot en la Comunitat Valenciana després d’haver-lo detectat i tindre’l totalment identificat, però ha demanat extremar més les precaucions per a evitar repunts o que s’estenga i ha sol·licitat que es comunique a les autoritats pertinents qualsevol cas.
Mireia Mollà: «Ningú vol tindre un cavall malalt»
Així, Mireia Mollà ha recomanat als amos d’equins que «controlen als seus animals, la temperatura i qualsevol quadre febril, que els facen PCR si és necessari i que separen de la resta a qualsevol exemplar que presente símptomes i convisca amb uns altres».
«Ningú vol tindre un cavall malalt», ha apuntat, a demés de recordar que els «desplaçaments de cavalls estan restringits fins que no es passe de fase i es done per superat», tenint en compte el recollit en els protocols i en la resolució emesa divendres passat pel seu departament.
El secretari autonòmic, que ha instat a seguir el protocol nacional establit i les recomanacions dictades, ha parlat també de la virulència d’esta malaltia i ha subratllat que la seua detecció és de declaració obligatòria. «Si alguna explotació la detecta, té l’obligació de declarar-la», ha afirmat.
Pacient zero sense identificar
La consellera, que com Llanes ha agraït la labor i col·laboració del Ministeri d’Agricultura i de la universitat CEU Cardenal Herrera, ha manifestat que no es té identificat al pacient zero d’este brot i ha recordat que hi ha una investigació oberta i que es tracta de reconstruir els fets per a conèixer l’origen del brot, quan es va tindre indicis d’ell, per què van eixir cavalls del CES i aclarir una qüestió que sobrepassa fronteres.
Mollà ha detallat que quan va sorgir el brot hi havia en el CES 450 cavalls i que quedaven 159 quan el seu departament, amb el personal i els veterinaris corresponents i la Policia Autonòmica, va acudir el 21 de febrer a immobilitzar estos animals després de tindre coneixement de la malaltia i requerir tota la documentació per a dur a terme una primera actuació de prudència.
La responsable autonòmica, que ha al·ludit també a la labor de la Real Federació Hípica, ha assenyalat que el 22 de febrer es comptava ja, juntament amb el ministeri, amb el protocol de mesures que es va fer efectiu i que es van prendre les mostres que va analitzar el laboratori de referència a Madrid i que van confirmar la malaltia que sospitàvem l’endemà passat.
Dels 159 cavalls que es van localitzar en el CES, 138 són els que seguixen allí, cinc han mort i 16 estan hospitalitzats en les instal·lacions habilitades per la universitat CEU Cardenal Herrera. Dels cavalls que hi ha en el CES 29 són asimptomàtics i 109 presenten símptomes i es troben aïllats.
Una malaltia internacional
Mollà i Llanes han ressaltat la dimensió internacional d’este brot, ja que les nacionalitats dels 159 animals que hi ha en el CES és múltiple: 16 espanyols, 17 belgues, 3 canadencs, 4 xinesos, 12 danesos, 22 francesos, 12 anglesos, 17 alemanys, 8 irlandesos, 12 holandesos, 24 suecs, 8 sud-africans, 4 de Hong Kong i un de Rússia.
«Fins als 450 -que hi havia en el centre en un principi-, cal donar-se compte de la dimensió internacional», ha precisat la consellera, que ha ressaltat el paper del Ministeri d’Agricultura no sols en l’elaboració dels protocols sinó per a comunicar la incidència, atès que molts animals han tornat als seus punts d’origen nacional o de fora d’este àmbit.
«No és una malaltia susceptible de transmissió humana», ha insistit la consellera, que ha volgut llançar este missatge en un moment d’incertesa sanitària per la pandèmia del Covid-19. Després d’això, ha precisat que este brot de la grip equina és el més important a nivell europeu en les últimes dècades.
