Detinguda Noelia de Mingo per apunyalar a dos dones en un supermercat i una farmàcia

Noelia de Mingo ha sigut detinguda al Molar (a 39 quilòmetres al nord de la capital) per apunyalar a almenys dos persones per l’esquena, en l’avinguda d’Espanya de la localitat. Ha patit un brot psicòtic, probablement per haver deixat la medicació que la mantenia estabilitzada de l’esquizofrènia paranoide que pateix.

L’agressió múltiple s’ha produït al voltant de les 12 hores en el comerç MaxCoop Unide, situat en l’avinguda d’Espanya número 41. Allí ha apunyalat a la caixera, una dona de 46 anys, que presentava una ferida d’arma blanca en l’hemitòrax esquerre.

Després de ser estabilitzada pels sanitaris del Summa112, ha sigut traslladada en ambulància a l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid.

De Mingo es va dirigir després a una farmàcia contigua, on ha ferit, a l’altura de la clavícula, a l’empleada d’esta farmàcia, una dona 53 anys, que tenia diverses ferides incises de caràcter moderat. Després de ser estabilitzada, ha sigut evacuada a l’hospital de La Paz.

Essencial la intervenció de dos policies locals

 

Dos policies locals del Molar han aconseguit desarmar i detindre a l’autora, que s’ha quedat parada diversos minuts en un carrer amb el ganivet a la mà, davant l’estupor i la por de molts veïns, que s’han tancat a les cases i comerços de la zona.

L’arrestada ha sigut dirigida a dependències del Lloc del Molar i l’arma ha sigut localitzada i pendent de la seua recollida per personal especialista de Policia Judicial.

Noelia de Mingo, la metgessa que va assassinar a tres persones en la Fundació Jiménez Díaz en 2003
Noelia de Mingo va ser condemnada anteriorment per assassinar l’abril de 2003, amb un ganivet de grans dimensions, a tres persones en la Fundació Jiménez Díaz de Madrid. Una d’elles, una companya del centre sanitari.

Va eixir de la presó en tercer grau en 2017 sota control de la família malgrat haver sigut condemnada a 25 anys en una presó psiquiàtrica.

Ja en 2011, De Mingo va començar a gaudir d’eixides terapèutiques fins que en 2017 l’Audiència Provincial de Madrid va acordar substituir el règim d’internament per un tractament ambulatori amb custòdia familiar, concretament de la seua mare octogenària, que vivia al Molar, d’on són oriündes.

La secció 16 de l’Audiència de Madrid va entendre fa quatre anys que l’afectada “no constitueix en estos moments, i després de més de 10 anys d’internament, un perill per als altres ni per a si mateixa” sobre la base dels informes psiquiàtrics i psicològics.

Va donar resposta així a la petició que li va formular el jutjat de vigilància penitenciària que atenia el cas i a la vista de la coincidència absoluta dels informes emesos per tots els professionals que han tingut contacte amb l’afectada.

Finalment, Noelia de Mingo va quedar en llibertat, però sota la custòdia de la seua mare, octogenària, i rebia tractament ambulatori.

Durant els 10 anys d’internament i ser diagnosticada d’una esquizofrènia paranoide, l’anàlisi de la interna establia que ha mantingut una “estabilitat sense cap recaiguda”.

Al seu torn, apreciaven que és conscient de la seua malaltia, ha acceptat el tractament i que la medicació no li generava cap efecte secundari.

També exposava que Noelia de Mingo havia realitzat una estratègia de reincorporació social progressiva, amb eixides de permisos de 15 i 60 dies, sent l’últim gaudit per un període de 90 dies.

 

Noelia de Mingo pateix esquizofrènia paranoide crònica

 

Tots ells van establir que Noelia de Mingo pateix esquizofrènia paranoide crònica, que no té cura, però “es manté estable i no ha tornat a presentar des del seu internament episodis de descompensació”.

També van determinar que és “plenament conscient” de la seua malaltia (element absolutament essencial en esta mena de patiment) i “reconeix perfectament els símptomes que pogueren fer-li veure que pot empitjorar”.

Els especialistes també van assenyalar de manera unànime que s’havia adaptat sense contratemps al centre psiquiàtric penitenciari i posseeix una “clara consciència” del mal ocasionat.

També van determinar que continuara controlada pel psiquiatre de l’Hospital Infanta Sofía de San Sebastián de los Reyes, qui donaria compte de la seua evolució a la Secció 16 de l’Audiència Provincial de Madrid.

El mateix professional hauria de donar compte al tribunal de qualsevol símptoma o element de descompensació que s’aprecie en l’afectada, sobre la qual podrà adoptar les mesures terapèutiques d’urgència que foren precises.

Com a última mesura de control, el tribunal va estipular que cada tres mesos la Clínica Mèdic Forense de Madrid informara de l’evolució de la pacient.

“La clau, segons el parer d’este tribunal, per a fer compatible eixe equilibri entre necessitat terapèutica de la resposta estatal i seguretat, està en el control, en el seguiment puntual i raonable de la persona afectada per la mesura”, van exposar els tres magistrats en aquella resolució.

ÚLTIMES NOTÍCIES