La moneda d’un cèntim és eixa moneda que en més d’una ocasió ens ha caigut a terra i no ens hem acatxat a arreplegar-la, o que hem rebutjat en el supermercat per a no quedar-nos amb ‘xatarra’ en la cartera. Doncs bé, açò és alguna cosa que segurament no hauríem fet si haguérem sabut que existeix una moneda d’estes característiques a la qual valoren amb 6.000 euros.
Es tracta d’un model erroni que va encunyar l’Institut Nacional de la Moneda d’Itàlia. Els fets es remunten al 2002, quan van posar en circulació un lot de monedes la grandària de les quals s’igualava a la de dos cèntims, encara que el gràfic que la caracteritzava era el mínim dels euros. Davant d’este problema, va aparèixer una solució veloç: convertir la moneda en un bé de col·leccionista.
La primera signatura a desenvolupar esta iniciativa va ser Bolaffi, que va aconseguir ajuntar fins a sis unitats amb estes característiques, les quals va posar a la venda en 2013. La resposta de la proposta va ser contundent, un col·leccionista no va dubtar a pagar 1.100 euros per cada moneda, un total de 6.600 euros en total, convertint-se en els cèntims més cars del món.
