Paguen 6.600 euros per sis monedes d’un cèntim

 

La moneda d’un cèntim és eixa moneda que en més d’una ocasió ens ha caigut a terra i no ens hem acatxat a arreplegar-la, o que hem rebutjat en el supermercat per a no quedar-nos amb ‘xatarra’ en la cartera. Doncs bé, açò és alguna cosa que segurament no hauríem fet si haguérem sabut que existeix una moneda d’estes característiques a la qual valoren amb 6.000 euros.

Es tracta d’un model erroni que va encunyar l’Institut Nacional de la Moneda d’Itàlia. Els fets es remunten al 2002, quan van posar en circulació un lot de monedes la grandària de les quals s’igualava a la de dos cèntims, encara que el gràfic que la caracteritzava era el mínim dels euros. Davant d’este problema, va aparèixer una solució veloç: convertir la moneda en un bé de col·leccionista.

La primera signatura a desenvolupar esta iniciativa va ser Bolaffi, que va aconseguir ajuntar fins a sis unitats amb estes característiques, les quals va posar a la venda en 2013. La resposta de la proposta va ser contundent, un col·leccionista no va dubtar a pagar 1.100 euros per cada moneda, un total de 6.600 euros en total, convertint-se en els cèntims més cars del món.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.