Anuncios

Rafael Amargo era el capitost d’una organització criminal que traficava amb drogues

 

El jutge d’Instrucció número 48 de Madrid ha conclòs la investigació penal contra el ballarí i coreògraf Rafael Amargo, contra la seua dona i dos dels seus socis en considerar que “hi ha suficients indicis” per a enjudiciar-los per un delicte contra la salut pública, en la seua modalitat de tràfic de drogues, i pertinença a grup criminal.

En un acte, l’instructor Juan Ramón Reig, acorda transformar les diligències contra Rafael G. H., Luciana D. M. B., Juan Eduardo S. B. i Manuel Ángel B. A. en un procediment abreujat per a iniciar els tràmits perquè el cas siga jutjat per l’Audiència Provincial de Madrid, segons informa Europa Press.

Rafael Amargo va ser detingut l’1 de desembre de 2020 en el marc de l’operació Codax. Al costat d’ell, va ser arrestada la parella de l’artista i l’assistent de producció de ‘Yerma’, Eduardo Santos.

Després de declarar davant el jutge i en contra de la petició del fiscal que ingressaren a la presó, van quedar en llibertat amb la imposició de mesures cautelars, amb la retirada del passaport, la prohibició d’eixir del territori nacional i l’obligació d’acudir cada 15 dies al jutjat. Amarg i els altres detinguts van negar els fets dels quals se’ls acusa.

El magistrat ha donat ara trasllat al Ministeri Públic i a les acusacions particulars personades a fi que en el termini de 10 dies formulen escrit d’acusació, sol·licitant l’obertura de judici o bé el sobreseïment de la causa.
Tot això, aclareix l’acte, sense perjudici “que puguen reclamar excepcionalment la pràctica de diligències complementàries que consideren imprescindibles per a formular l’acusació”.

 

Rafael Amargo, capitost de l’organització criminal

 

En l’acte, el magistrat instructor recull que els investigats en la causa “actuaven de comú acord en la recepció, preparació i distribució de substàncies estupefaents, especialment metamfetamina, a tercers”. I situa el desenvolupament de l’activitat “en l’habitatge que Rafael G.H. compartia amb Luciana D.M.B.”.

Relata la resolució com operaven els investigats a l’hora de vendre les substàncies estupefaents. Al domicili de Rafael i Luciana “els compradors accedien després de prémer el botó del porter automàtic corresponent o bé realitzar una trucada telefònica“.

“Després de breus minuts en el domicili, eixien de l’immoble portant la substància adquirida, que per la quantitat intervinguda en els supòsits en què van ser interceptats, excedia de la que pot considerar-se per a autoconsum”, agrega el text judicial. Apunta també que la distribució de substàncies estupefaents “es realitzava utilitzant ‘mules’, principalment a través de Manuel Ángel B. L”.

El magistrat assenyala, que “una vegada contactat amb el comprador, Jesús Rafael G.H. enviava a la ‘mula’ amb les substàncies estupefaents, bé caminant o bé emprant Ubers contractats pel comprador per a no deixar rastre”. Entregada la substància, la ‘mula’ tornava al domicili per a entregar els diners obtinguts.

En aqueixa activitat, participaven tots els investigats, cadascun amb diferents comeses, “un repartiment de funcions concertat i coordinat, en el qual Rafael G. H. exercia el rol de capitost de l’entramat, encarregant-se de la compra de quantitats de mitjana envergadura de substàncies estupefaents per a proveir al grup d’aquesta mercaderia il·lícita destinada al seu trànsit”.

En relació a Juan Eduardo S.B., l’acte aclareix que a més aportava, pel que sembla, els recursos econòmics per a adquirir substàncies il·lícites en quantitats més importants. L’acte dona compte de les quantitats intervingudes en l’entrada i registre dels diferents domicilis investigats, de les trucades telefòniques entre venedors i compradors, de les quantitats apreheses als compradors i del contingut de les substàncies, generalment metamfetamina, ketamina, MDMA i GBL.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.