Les excavacions que s’estant duent a terme, este juliol, en el jaciment del Puig de la Misericòrdia han tingut uns resultats sorprenents. Els treballs, que en concret s’estan fent en el tossal de l’ermita dels patrons de Vinaròs, en la comarca del Baix Maestrat dins de Castelló, ha donat com a resultat la trobada de restes de cranis de bebés sacrificats formant part d’un ritual.
Es tracta de fragments de cranis i altres parts del cos de xiquets de molt curta edat, nounats o de només diversos mesos de vida, procedents dels, acabats de descobrir, tres enterraments rituals, segons ha apuntat este dilluns l’arqueòleg director dels treballs, Arturo Oliver, cap del Servici Provincial d’Arqueologia de la Diputació de Castelló.
El descobriment pertany a un poblat molt singular perquè es remunta al VII a.C i va ser ampliat en el V a. de C. per tractar-se d’un conjunt residencial on vivia l’elit social de l’època. En patir en el VII a. de C. un incendi que el va destruir per complet, els seus pobladors ho van abandonar tot allí, cosa que ha permés numeroses broses troballes.
La campanya també ha permés traure a la llum dos collarets de bronze pràcticament íntegres que ara estan en tractament perquè no es desfacen, restes de ceràmica i d’animals, entre altres objectes. Destaca també la troballa de petxines utilitzades en l’arquitectura.
Este poblat és un dels més importants de tota la cultura ibèrica amb més de 2.700 anys d’antiguitat, no només per la seua singularitat, sinó també perquè arriba a totes les fases ibèriques. Les primeres excavacions en el Puig de Vinaròs van començar l’any 1980 però després van estar parades fins a 2013, quan es van reiniciar.
