Una famosa tiktoker pinta una falla al seu cos

“Fa un any un trosset del cor dels valencians es va trencar”. Així comença la maquilladora valenciana, Nuria Adraos, el seu particular homenatge a les Falles. Un vídeo on recrea amb maquillatge corporal els monuments infantil i major de l’any 2020 que s’havien de plantar en la seua falla, la falla Arquebispe Olaechea de Sant Marcel·lí a la ciutat de València, i que no ho van poder fer per la pandèmia.

El clip, publicat aquest dimecres, ja té més de 500.000 visualitzacions en TikTok i és, en paraules de l’artista, “un homenatge a les Falles en general, però en especial a la meua." Nuria s'ha basat en els personatges principals de la seua falla major, obra dels artistes fallers Salva Bañuls i Néstor Ruiz i titulada Penelope i l'espera, i en la infantil, obra de Raúl García Pertusa i que rep el nom de Menys és més.

[instagram]CMh9JleptCV[/instagram]

Encara que els dos monuments esperen un any després que arrribe el moment de la plantà, l'artista acaba el vídeo amb un missatge d'esperança: "Fallers i falleres, gent de tot el món. Hui vos dic ben segura que tornarem."

Nuria, qui té dos milions de seguidors en TikTok i vora 200.000 en Instagram, ens conta que amb la Covid-19 va perdre la faena i que, actualment, es dedica a donar classes de maquillatge i a difondre el seu art en les xarxes socials. 

Un art que ella defineix com maquillatge de fantasia i caracterització i amb el qual recrea personatges de pel·lícules que també interpreta. "M'encanta recrear personatges i clavar-me en el paper perquè faig teatre des de xicoteta i m'encanta l'actuació."

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.