18.6 C
València
Dilluns, 17 novembre, 2025

Un nou informe de l’UCO afirma que Zaplana va blanquejar 4,4 milions en mossegades de les ITV

 

Es tractava de repatriar diners ocults a l’estranger per l’expresident de la Generalitat Valenciana,  Eduardo Zaplana i altres membres de la trama Erm. Aqueix és el convenciment de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil que aquest dimarts ha remés un informe a la jutgessa que investiga el cas, relatant les operacions que segons els agents demostren el blanqueig de capitals, per fins a 11 milions d’euros.

Un pis en Núñez de Balboa, Madrid, per 1,6 milions d’euros; el pagament de 91.000 euros en reformes i altres 21.000 en electrodomèstics; la contractació d’una empleada de llar; d’un rellotge per 20.000; el reintegrament de 50.000 euros des dels seus productes bancaris el destinatari dels quals seria Zaplana i un xec al portador per 8.000 euros també relacionat amb l’exministre.

Aqueixos són les despeses i serveis que detalla l’informe entregat en el jutjat núm. 8 de València i que Zaplana ha qualificat de “conjectures” que no aporten res nou.

Segons l’entorn de Zaplana, es tracta d’un “nou reciclatge” del “mateix material” ja “reutilitzat” en anteriors documents, que es basa en “sospites, conjectures i presumpcions”.

Els investigadors creuen que aqueixes transaccions eren l’últim moviment de la cadena de comissions a canvi d’adjudicacions del servei d’ITV i el Pla Eòlic Valencià i li relacionen amb els fons en la societat luxemburguesa Imison, que van tornar a Espanya a través de quatre societats.

Des de l’entorn de l’exministre veuen “destacable” que, després de sis anys d’investigacions per l’UCO, la Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat d’Instrucció, “no existisca una evidència directa” que Zaplana “participara en les transaccions objecte d’investigació o fora el titular dels actius localitzats en estranger”.

“Tot això confirma la certesa del manifestat per Zaplana des de l’inici de la instrucció sobre la seua absoluta falta de participació en l’adjudicació de projectes del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana o de concessions d’ITV, i que ni té, ni ha tingut, actius o fons fora d’Espanya”, indiquen les mateixes fonts.

En aquesta línia, afirmen que Zaplana “no perd la confiança que, en algun moment, se li permetrà acreditar aquesta realitat mitjançant la pràctica de la prova de descàrrec que fins ara se li ha negat”.

 

Entramat societari per a repatriar diners ocults

 

L’informe ocupa 445 pàgines més annexos, i ha sigut avançat per elplural.com. La documentació complementa unes altres sobre el moviment dels fons, que es xifra en un total de 10.521.351,28 euros en suborns investigats.

Els diners es va guardar -presumptament- en l’offshore Imison i després va tornar a Espanya a través de quatre societats. Segons els informes, és la pròpia traçabilitat dels fons “la que ha vingut a determinar l’existència d’una àmplia estructura societària que hauria tingut la finalitat de canalitzar, ocultar i posar a la disposició dels seus beneficiaris finals aquests fons de suposada procedència delictiva“.

Després, es realitzaven operacions que donaven eixida als diners i es convertien en serveis o propietats amb les quals quedava blanquejat.

 

Dos àtics, un vaixell, parcel·les…

 

A través de la societat Medlevante, es van adquirir dos àtics a Altea per 394.400 euros i l’embarcació Loix per 114.905; a través de Gesdesarrollos, es van comprar diverses parcel·les a la Vila Joiosa per 2,17 milions d’euros.

Segons l’UCO, l’investigat Francisco Grau, considerat presumpte testaferro de Zaplana, va ser qui va dissenyar el complex de negocis, que es van materialitzar principalment a través de Joaquín Barceló, “persona interposada” en favor de l’exministre.

Els investigadors sostenen que Grau seria la persona encarregada de gestionar la dinàmica del retorn dels fons mentre que Barceló hauria actuat com a titular formal de diferents societats “actuant aparentment com a persona interposada” en benefici de Zaplana.

 

 

Tres anys en llibertat condicional

 

Eduardo Zaplana va ser detingut el maig de 2018 després de detectar-se els seus moviments. Per a llavors, l’exministre portava tres anys malalt de leucèmia i després de 259 dies a la presó, 51 d’ells a l’hospital, va ser posat en llibertat provisional sense fiança.

En un mes, el 7 de febrer, es compliran tres anys d’aqueixa posada en llibertat dins d’una causa que es continua investigant i la conclusió de la qual no sembla immediata.
 

Últimes notícies

Mazón atribuïx les 229 morts de la dana a la falta d’informació i sosté que no havia d’acudir al Cecopi

El president en funcions ha sostingut en la comissió del Congrés que el problema va ser la informació, no les decisions. Assegura que va acudir al Cecopi malgrat no estar obligat.

Familiars de les víctimes de la DANA protesten davant el Congrés contra Mazón

Un centenar de familiars i amics de víctimes de la DANA s'ha concentrat davant el Congrés per a denunciar la gestió de Carlos Mazón durant el temporal. La protesta ha coincidit amb la seua compareixença per a donar explicacions.

Mazón atribuïx a la falta d’informació les morts per la DANA i justifica les crides no ateses

Mazón ha defés davant la comissió que investiga la DANA que les 229 morts es van deure a la falta d'informació. Ha explicat per què no va atendre algunes crides de la exconsellera i ha sostingut que no havia d'anar al Cecopi, encara que finalment va acudir.

Rufián i Belarra acusen a Mazón per la gestió de la DANA i exigixen responsabilitats

La compareixença de Carlos Mazón davant la comissió de la DANA ha estat marcada per dures acusacions de Rufián i Belarra, que li han responsabilitzat de la tragèdia amb 229 morts. El president valencià en funcions ha defés que no comptava amb informació suficient ni la competència per a activar alertes.

Rècord de 157.731 milions en lliuraments a compte per a les comunitats en 2026

Les comunitats rebran en 2026 un màxim històric de 157.731 milions en lliuraments a compte, un 7% més. Hisenda ha fixat a més un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028.

Hisenda ha oferit a les comunitats autònomes un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028

Hisenda ha oferit a les comunitats un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028 en el CPFF. La mesura afig 5.485 milions de marge i la seua aprovació és previsible.

Les comunitats rebran un rècord de 157.731 milions en lliuraments a compte en 2026

Hisenda ha confirmat que en 2026 les comunitats rebran 157.731 milions en lliuraments a compte, un 7% més que enguany. El CPFF fixa a més un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028.

Merino acudix al CPFF amb poques esperances d’avanços en el finançament autonòmic

La consellera d'Hisenda en funcions ha acudit al CPFF amb 'poques esperances' de progrés en la reforma del sistema. Exigix un fons d'anivellament i abordarà el FLA extraordinari.