El Cementeri Municipal de Sueca va acollir un emotiu acte amb motiu del 81 aniversari de l’alliberament de París, una cerimònia centrada en honrar als exiliats republicans que van combatre el nazisme i a les víctimes del franquisme enterrades en el municipi de la Ribera Baixa.
Memòria democràtica a Sueca
L’homenatge va recordar a figures com Estimat Granell i Virtuts Cuevas, condecorats amb la Legió d’Honor; a Joaquín Tarín, supervivent del camp de concentració de Mauthausen; als 22 soldats valencians que van integrar la companyia coneguda com La Nou; a les 54 persones assassinades i inhumades en la fossa comuna; i, en conjunt, a totes les víctimes del franquisme.
La Nou i els valencians en l’alliberament de París
La Nou va ser la 9a companyia de la 2a Divisió Blindada del general Leclerc, integrada majoritàriament per republicans espanyols. Els seus blindats, batejats amb noms com Guadalajara o Ebre, van estar entre els primers a entrar a París el 24 d’agost de 1944. El valencià Estimat Granell es va convertir en un dels oficials clau d’aquella jornada i la seua figura simbolitza el vincle de la Comunitat Valenciana amb la derrota del nazisme. Virtuts Cuevas, natural de Sueca, va destacar pel seu paper en la Resistència francesa i va rebre el més alt reconeixement de l’Estat francés.
Organització i suports
La cerimònia va ser convocada per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, la Mesa per la Memòria d’Alcàsser i l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de la Ribera Baixa. Va comptar amb la col·laboració de la Amical de Mauthausen i de l’Ajuntament de Sueca, així com amb la participació de la Diputació de València.
Veus de l’acte
Ángel González, president de la coordinadora convocant, va subratllar que l’objectiu era rendir un homenatge com correspon als qui van lluitar per la llibertat a Europa i a les 54 persones assassinades a Sueca. La regidor de Memòria Democràtica, Roser Viñoles, besneta de Joaquín Tarín, va destacar que l’Ajuntament dona suport a cada any esta commemoració i que la ciutat manté viu el record de referents locals com a Virtuts Cuevas, Estimat Granell i el seu propi besavi, així com dels qui reposen en la fossa del municipi.
Assistència institucional i social
L’acte va reunir l’alcalde de Sueca, Julián Sáez, regidors com Pilar Moncho, Sari Sáez i Joan López, els diputats Benjamín Mompó i Joan Baldoví, els alcaldes del Perelló, José Codoñer, i de Corbera, Mentxu Balaguer, a més de l’Associació de Familiars i Víctimes del Cementeri de Sueca. També van assistir la presidenta de Fossa 126 del Cementeri de Paterna, María Navarro, i el membre del Tribunal Internacional per l’Aplicació de la Justícia Restaurativa, José Ramón Juániz, qui va dirigir unes paraules als assistents. Va tancar la part musical el grup Va de Cant, davant la presència d’un nombrós públic.
Per què importa
El tribut a Sueca enfortix les polítiques de memòria democràtica, visibilitza l’aportació dels exiliats espanyols a la derrota del nazisme i reivindica als qui van patir repressió i deportació. A més, connecta a noves generacions amb la història europea i local, subratllant el valor de la llibertat i la justícia enfront de totalitarismes.
Paraules clau SEU
Principal: commemoració alliberament de París a Sueca
Secundàries: La Nou, Estimat Granell, Virtuts Cuevas, Joaquín Tarín, Mauthausen, fossa comuna de Sueca, memòria democràtica, Diputació de València, Amical de Mauthausen, Ajuntament de Sueca
Long tail: 81 aniversari de l’alliberament de París a Sueca, homenatge a exiliats republicans en el Cementeri Municipal de Sueca, valencians de La Nou en l’alliberament de París, acte de memòria democràtica a la Ribera Baixa, víctimes del franquisme enterrades a Sueca
URL suggerida
conmemoracion-liberacion-paris-sueca-homenatge-exiliats-republicans
