La Diputació difon la terminologia de les plantes aromàtiques

La diputada de Compromís en la Diputació de València Dolors Gimeno

La diputada Dolors Gimeno ha explicat la campanya | Diputació de València

 

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha publicat vint làmines i marcapàgines de la flora aromàtica que seran difoses en les xarxes socials i, a partir de setembre, també en paper, segons explica la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, qui subratlla que «es tracta d’una campanya que torna a reconéixer la gran faena divulgativa de la Unitat coordinada per Immaculada Cerdà».

 

«On hi ha ruda, Déu ajuda!» o «Rabet de gat, s’ha curat» són expressions populars que mostren les aplicacions i els usos dels vegetals. Plantes curatives, com el rabet de gat o la sàlvia; culinàries, com la sajolida o l’orenga i aromàtiques com la malva-rosa o la marialluïsa són descrites en la campanya de la Diputació de València que ens permet, a través de les denominacions en llatí i les més populars, endevinar la història oculta darrere d’unes branquetes silvestres o d’una flor popular.

 

Herba d’olives, herba botifarrera o herba de bruixes són denominacions més transparents per a mostrar l’ús principal de la sajolida, l’orenga o la ruda. Però també ‘citrodora’, ‘pulegium’ o ‘officinalis’ —les denominacions en llatí— ens permeten reconstruir-ne l’ús: aromàtic, per a espantar les puces o farmacològic del timó de llima, el poliol o el romer.

 

Donar a conéixer una miqueta més el nostre territori

Lamina 'Malva-rosa' campanya difusió del valencià de la Diputació de València

La campanya posa en valor el nostre patrimoni natural i lingüístic | Diputació de València

 

Romer, fenoll, melissa, marialluïsa, timó de llimó, herba-sana, poliol d’aigua, rabet de gat, espígol, orenga, pebrella, sajolida, sàlvia, alfàbega, ruda vera, murta, malva-rosa, timó, menta pebrera i camamil·la són les vint plantes aromàtiques que formen part de la campanya.

 

Les làmines contenen una il·lustració Joan Llopis Doménech, amb la denominació científica, el nom en llatí, la denominació estàndard i una segona denominació, com a forma secundària. A demés, també consten d’un text d’informació etnobotànica amb referències als usos, l’etimologia, el rastre que han deixat en l’onomàstica i en el costumari valencià. Tot açò forma part d’una campanya que pretén donar a conéixer una miqueta més el nostre territori a través de les paraules que gastem per a descriure’l i amplia el cartell de la flora aromàtica que la Diputació de València va publicar en 2018.

 

La campanya compta també amb entrades en Facebook, Twitter i Instagram a on s’ha parlat d’usos, costums, etimologia i altres curiositats. A demés, també han fet possible l’acció, amb el seu assessorament, reconeguts etnobotànics com Daniel Climent Giner i Aina S. Erice.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.