La Diputació difon la terminologia de les plantes aromàtiques

La diputada de Compromís en la Diputació de València Dolors Gimeno

La diputada Dolors Gimeno ha explicat la campanya | Diputació de València

 

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha publicat vint làmines i marcapàgines de la flora aromàtica que seran difoses en les xarxes socials i, a partir de setembre, també en paper, segons explica la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, qui subratlla que «es tracta d’una campanya que torna a reconéixer la gran faena divulgativa de la Unitat coordinada per Immaculada Cerdà».

 

«On hi ha ruda, Déu ajuda!» o «Rabet de gat, s’ha curat» són expressions populars que mostren les aplicacions i els usos dels vegetals. Plantes curatives, com el rabet de gat o la sàlvia; culinàries, com la sajolida o l’orenga i aromàtiques com la malva-rosa o la marialluïsa són descrites en la campanya de la Diputació de València que ens permet, a través de les denominacions en llatí i les més populars, endevinar la història oculta darrere d’unes branquetes silvestres o d’una flor popular.

 

Herba d’olives, herba botifarrera o herba de bruixes són denominacions més transparents per a mostrar l’ús principal de la sajolida, l’orenga o la ruda. Però també ‘citrodora’, ‘pulegium’ o ‘officinalis’ —les denominacions en llatí— ens permeten reconstruir-ne l’ús: aromàtic, per a espantar les puces o farmacològic del timó de llima, el poliol o el romer.

 

Donar a conéixer una miqueta més el nostre territori

Lamina 'Malva-rosa' campanya difusió del valencià de la Diputació de València

La campanya posa en valor el nostre patrimoni natural i lingüístic | Diputació de València

 

Romer, fenoll, melissa, marialluïsa, timó de llimó, herba-sana, poliol d’aigua, rabet de gat, espígol, orenga, pebrella, sajolida, sàlvia, alfàbega, ruda vera, murta, malva-rosa, timó, menta pebrera i camamil·la són les vint plantes aromàtiques que formen part de la campanya.

 

Les làmines contenen una il·lustració Joan Llopis Doménech, amb la denominació científica, el nom en llatí, la denominació estàndard i una segona denominació, com a forma secundària. A demés, també consten d’un text d’informació etnobotànica amb referències als usos, l’etimologia, el rastre que han deixat en l’onomàstica i en el costumari valencià. Tot açò forma part d’una campanya que pretén donar a conéixer una miqueta més el nostre territori a través de les paraules que gastem per a descriure’l i amplia el cartell de la flora aromàtica que la Diputació de València va publicar en 2018.

 

La campanya compta també amb entrades en Facebook, Twitter i Instagram a on s’ha parlat d’usos, costums, etimologia i altres curiositats. A demés, també han fet possible l’acció, amb el seu assessorament, reconeguts etnobotànics com Daniel Climent Giner i Aina S. Erice.

Últimes notícies

Evacuen Azuébar i Almedíjar per l’incendi descontrolat de la Vall d’Uixó

Emergències ha ordenat desallotjar Azuébar i Almedíjar, amb uns 600 habitants, per l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que continua sense control i ja ha obligat a evacuar més de 16.000 persones.

El València viatja a Regne Unit per a la segona concentració de pretemporada

El València CF viatjarà dilluns a Regne Unit per completar una segona concentració de pretemporada a St. George's Park, amb dos amistosos programats davant Derby County i Stoke City.

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.