Castelló de la Plana va ser ahir l’escenari de la XVI Jornada sobre el valencià, un esdeveniment que va reunir docents, investigadors i experts amb l’objectiu d’analitzar el present i el futur del valencià des de diverses perspectives: la pedagogia, l’ús social i la normativa lingüística. Organitzada per la Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Caixa Popular, la jornada es va consolidar com un espai de reflexió i debat sobre la llengua pròpia dels valencians.
La inauguració, celebrada en el Centre Públic de Formació de Persones Adultes Josep Pasqual i Tirado, va comptar amb la participació de figures destacades, com Vicent Sales, segon tinent d’alcalde de Castelló, i Vicent Satorres, subdirector general de Política Lingüística. Tots dos van subratllar la importància de fomentar el diàleg i la investigació entorn del valencià com a elements clau per a la seua preservació i desenvolupament.
Taula de Filologia Valenciana: impulsora del debat lingüístic
La Taula de Filologia Valenciana és una associació multidisciplinària que naix amb l’objectiu de millorar l’ensenyament del valencià i abordar els factors vinculats al seu ús i prestigi. Amb un enfocament que abasta la pedagogia, la sociolingüística i la normativa, l’associació busca contribuir a la cohesió social i superar la fractura generada en la societat valenciana durant les dècades dels setanta i huitanta, quan el debat sobre la naturalesa del valencià va dividir a la població.
Entre els seus membres es troben docents d’instituts i escoles, tècnics lingüístics, escriptors, professors universitaris i altres professionals compromesos amb la llengua. Inspirada per la històrica revista Taula de Lletres Valencianes (1927-1939), l’associació no sols promou la millora de l’ensenyament del valencià, sinó que també treballa per a reforçar la seua presència social i la seua identitat com a part essencial del poble valencià.
Segons els seus representants, la Taula de Filologia Valenciana entén que la llengua ha de ser un pilar d’identitat i cohesió social. En este sentit, l’associació actua com un pont entre els diferents sectors implicats en la docència i l’ús del valencià, contribuint a garantir el seu aprenentatge i fomentant el seu prestigi.
Reconeixements i premis
Un dels moments destacats de la jornada va ser el lliurament dels premis Joaquim Garcia Girona i Jordi Valor, destinats a promoure investigacions realitzades per professionals no vinculats a l’ensenyament universitari. El primer premi, dotat amb 1.000 euros i patrocinat per l’AVL, va ser atorgat a Josep Lluís Navarro Peiró per la seua anàlisi sobre Les preposicions de lloc en la novel·la d’Enric Valor «La idea de l’emigrant». El segon premi, patrocinat per Caixa Popular amb una dotació de 300 euros, va recaure a Santiago Calaforra Ramada, qui va presentar un treball titulat El paper del valencià en la intel·ligència artificial: oportunitats i desafiaments.
Tots dos estudis reflecteixen l’esperit de la jornada: unir la tradició lingüística valenciana amb els reptes i oportunitats del present. Durant el lliurament de premis, es va ressaltar la qualitat de les investigacions i la seua contribució a la promoció del valencià en contextos tant acadèmics com quotidians. La jornada va estar marcada ineludiblement per la DANA, ja que el premiat Josep Lluís Navarro no va poder anar físicament a causa d’estar en un dels pobles afectats per la catàstrofe.
Un programa divers i enriquidor
La jornada va continuar amb un variat programa de ponències que van abordar temes clau per al futur del valencià. Carles López Cerezuela va reflexionar sobre les oportunitats digitals per a la llengua, mentre que Rosa Seser va dedicar una ponència a Maria Ibars, escriptora valenciana homenatjada enguany per l’AVL, destacant com la seua obra connecta el sentiment individual amb la identitat col·lectiva del territori.
Així mateix, Alaitz Zalbidea va presentar noves perspectives sobre l’avaluació dels examinadors de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV), i Josep Dolz va analitzar la relació lingüística entre el valencià i el català des d’una experiència docent. Les intervencions de la vesprada, com la de Leo Giménez, qui va defensar que “el valencià no és una llengua estrangera”, i la de Josep Saborit i Jordi Cassany, que van aportar propostes normatives, van enriquir encara més el debat.
El programa també va incloure la presentació dels números 9 i 10 de la revista Aula de Lletres Valencianes, coeditada amb la Diputació de Castelló, que reafirma el seu paper com a publicació científica de referència en l’àmbit de la filologia.
Compromís amb el futur del valencià
Més enllà del debat i la reflexió, la jornada va ser una plataforma per a impulsar noves investigacions. Els treballs presentats podran ser seleccionats per a la seua publicació en Aula de Lletres Valencianes, assegurant la seua difusió entre la comunitat acadèmica i lingüística. Esta iniciativa reforça la missió de la Taula de Filologia Valenciana de promoure el coneixement i el prestigi del valencià des d’una perspectiva rigorosa i inclusiva.
L’esdeveniment va concloure amb un dinar de confraternització, seguit de l’assemblea general anual de la Taula, on els membres van reafirmar el seu compromís amb la millora de l’ensenyament i l’ús social del valencià. En paraules d’alguns dels assistents: ‘La jornada no sols va ser un espai per a aprendre, sinó també per a compartir i construir junts un futur millor per a la nostra llengua’.
La XVI Jornada sobre el valencià reafirma el paper de la Taula de Filologia Valenciana com un actor clau en la defensa i promoció del valencià, consolidant-se com una cita imprescindible per als qui treballen per la seua preservació i desenvolupament. Amb un programa divers i una participació activa, l’esdeveniment va deixar clar que la llengua valenciana continua viva i en constant evolució, enfrontant els reptes del present amb la mirada posada en el futur.
