Arran de l’últim documental de Netflix dedicat a ‘les Xiquetes d’Alcàsser’, la història de les tres menors de la Ribera, segrestades i assassinades torna a estar d’actualitat. Un dels punts més polèmics de la història ha sigut reviure com la premsa va tractar els crims d’Alcàsser, aprofitant-se de la debilitat dels pares de les víctimes en moments clau, per a augmentar les audiències.
En el documental han aparegut multitud de periodistes que en algun moment o altre van informar sobre el succés i, entre ells es trobava, tot i que no ho recordava, la filla de Maria Teresa Campos, Terelu. En un dels episodis es veu una Terelu molt jove entrevistant al pare d’una de les xiquetes assassinades, Fernando; es tractava d’una entrevista realitzada en exclusiva per ‘Canal nou’ i ‘Telemadrid’, en col·laboració amb el periodista Juan Ignacio Blanco.
«No me’n recordava»
Ella mateixa ha reconegut que ni se’n recordava d’aquell episodi de la seua vida: «Em vaig posar el documental després de dinar i això que t’estàs adormint i, de repent, comence a escoltar la meua veu. Vaig obrir els ulls i vaig dir: Ostres, si eixa sóc jo! Saps que m’havia oblidat completament que jo vaig fer aquell programa?».
Tot i haver cobert el succés, Terelu s’ha mostrat molt crítica amb el tracte que els mitjans van donar al ‘Cas Alcàsser’: «M’ha deixat mal gust de boca perquè, al final, aquell pare que es trastorna, en el fons és absolutament natural que intente buscar qualsevol via que el duga a comprendre què va passar».
Tot i que comprén el sentiment del pare, Terelu ha manifestat no estar d’acord amb la seua teoria de la conspiració, assegurant que, a voltes, «les companyies són molt roïns i s’aprofiten de tu en un moment de debilitat».
També ha reconegut que Netflix no va intentar contactar amb ella per a aparéixer en el documental, però que si ho hagueren fet, hauria participat sense cap problema.
De la mateixa manera, Terelu ha volgut donar la seua opinió sobre la cobertura mediàtica que es va oferir el dia en què es van trobar els cadàvers de les tres xiquetes: «Em va paréixer una vergonya. Que algú sotmetera a aquelles persones a aquella indignitat aprofitant-se de la vulnerabilitat d’aquell moment».