Investigadors de la Fundació Conjunt Paleontològic de Teruel-Dinópolis i del Museu Paleontològic d’Alpuente han localitzat i descrit nous fòssils de dinosaures herbívors del Juràsic Superior en jaciments de Riodeva i Veguillas de la Serra (Terol) i Alpuente (València). Les restes, analitzats en una revista científica especialitzada, es remunten a fa uns 150 milions d’anys i dibuixen un panorama més divers de l’esperat per als ecosistemes costaners de l’est de la península Ibèrica.
Els materials corresponen a ornitòpodes, un ampli grup d’herbívors sense armadura corporal que podien desplaçar-se sobre dos o quatre potes. L’equip documenta per primera vegada a la regió la presència de dos llinatges: driosáuridos i xicotets anquilopolexios, a més de confirmar grans formes ja conegudes. La combinació de talles i morfologies suggerix que van compartir territori amb estratègies distintes per a aprofitar els recursos vegetals, des de nivells baixos de forrajeo fins a vegetació més elevada, reduint la competència directa.
Diversitat i convivència
La coexistència amb espècies de gran grandària com Oblitosaurus bunnueli apunta a una partició de nínxols més complexa del que es creia per al Juràsic Superior en esta zona. En termes ecològics, significa que els herbívors no explotaven exactament els mateixos recursos: variaven en dieta, altura d’alimentació i ritmes d’activitat, la qual cosa afavoria l’estabilitat de l’ecosistema i permetia sostindre una comunitat més rica. Este patró de convivència encaixa amb el que caldria esperar en antics ambients litorals, on l’heterogeneïtat del paisatge oferia diferents oportunitats d’alimentació.
La raresa de restes directes d’ornitòpodes juràsics a Europa dona major pes a estos jaciments. Les peces recuperades a Terol i València representen una proporció molt rellevant del registre conegut en el continent per a este període i ajuden a completar el mapa de la distribució d’estos dinosaures. Amb nous elements anatòmics descrits i atribucions millor definides, la regió emergix com un punt clau per a comparar la fauna de l’est ibèric amb altres enclavaments europeus d’edat similar.
Un fòssil clau en Veguillas de la Serra
Entre les troballes destaca una vèrtebra de gran grandària atribuïda a un ornitòpode en Veguillas de la Serra. Este element confirma la presència de Oblitosaurus bunnueli, considerat el major ornitòpode europeu de la seua època, amb exemplars que van poder aconseguir els set metres de longitud. La identificació d’una peça tan robusta en un entorn costaner reforça la idea que estos ambients van poder albergar tant formes xicotetes i àgils com a grans herbívors, ampliant el ventall d’estratègies de vida coexistents.
La investigació, impulsada per centres de Terol i València i finançada per administracions autonòmiques i locals, proporciona un marc més precís per a entendre com van evolucionar i es van distribuir els herbívors en l’est peninsular durant el Juràsic Superior. A mesura que avancen les campanyes d’excavació i l’anàlisi de laboratori, s’espera afinar la diversitat i les relacions entre els diferents grups identificats, així com reconstruir amb major detall els paisatges i dinàmiques ecològiques d’aquell temps.
