La percepció social de la gestió forestal sostenible no depén només de criteris tècnics, sinó també del mode en què els mitjans de comunicació conten el que ocorre en els boscos.
Un estudi de la Universitat Politècnica de València conclou que el tractament mediàtic condiciona de manera decisiva l’acceptació d’estes polítiques, sobretot en territoris mediterranis especialment vulnerables al canvi climàtic, com la Comunitat Valenciana.
La investigació detecta una bretxa significativa entre l’alta preocupació ciutadana pel canvi climàtic i el gran desconeixement sobre com funciona realment la gestió forestal. És a dir, la majoria de persones assumix que el calfament global és un problema urgent, però no associa eixa preocupació amb la necessitat d’intervindre de manera activa i planificada en els boscos per a previndre riscos i millorar el seu estat a llarg termini.
El treball, publicat en la revista científica Sustainability, adopta un enfocament integral. Combina l’anàlisi de l’ecosistema mediàtic, l’estudi de les narratives predominants i una enquesta a més de 1.000 persones a la regió valenciana. Amb això busca entendre com es construïxen les imatges i opinions col·lectives sobre els boscos, quins temes guanyen protagonisme en el debat públic i de quina manera es relaciona tot això amb la gestió forestal sostenible.
Un estudi pioner sobre mitjans, boscos i opinion publica
L’estudi s’emmarca en el projecte europeu INFORMA (Horizon Europe) i s’ha desenrotllat des del grup ICTs Against Climate Change de l’Institut ITACA de la UPV, juntament amb personal investigador de l’institut ENGINY. Els seus autors ho presenten com un treball pioner en creuar percepció social, anàlisi del discurs mediàtic i avaluació de la governança forestal en un context mediterrani.
Segons els seus responsables, la percepció social està fortament condicionada per l’enfocament dels mitjans. La cobertura informativa es concentra en incendis forestals i altres episodis extrems, la qual cosa genera una visió reactiva i simplificada del problema. En la pràctica, la gestió forestal apareix en les notícies sobretot lligada a situacions d’emergència, pèrdues de superfície arbrada o danys ambientals, i no com una política preventiva, contínua i necessària per a reduir riscos i reforçar la resiliència dels ecosistemes.
Esta focalització en els moments de crisi influïx en com la ciutadania interpreta l’estat dels boscos. La investigació advertix que moltes persones tendixen a percebre’ls en declivi constant, encara que en determinades zones mediterrànies s’ha registrat un augment de la superfície forestal, vinculat a l’abandó rural i a la regeneració natural. L’estudi subratlla que esta evolució no implica automàticament un millor estat ecològic, però sí que demostra que la realitat és més matisada del que reflectixen els relats simplificats centrats només en la pèrdua.
Un dels missatges clau del treball és que la gestió forestal sostenible es presenta com una ferramenta essencial enfront del canvi climàtic. Gestionar els boscos no significa destruir-los, sinó intervindre per a preparar-los millor davant escenaris de sequeres, onades de calor i grans incendis. Entre les mesures habituals s’inclouen la reducció de la càrrega excessiva de combustible vegetal o la planificació d’aprofitaments que permeten que el bosc mantinga la seua capacitat de regeneració i la seua diversitat.
Els autors insistixen que el gran repte ja no és únicament tècnic o ambiental. També és un desafiament de comunicació i de governança, perquè de la forma en què s’explique la gestió forestal depén en bona part la seua acceptació social. Si l’opinió pública només associa les intervencions en les muntanyes amb notícies de catàstrofes o polèmiques puntuals, serà més difícil sostindre polítiques a llarg termini que requerixen estabilitat, inversió i consens.
L’estudi observa, a més, que en els entorns digitals s’intensifica la polarització del discurs. En xarxes socials i plataformes en línia predominen continguts de forta càrrega emocional que busquen impacte immediat, la qual cosa complica la difusió d’informació tècnica i contextualitzada. Esta dinàmica afavorix visions extremes i dificulta que arriben matisos sobre per què es realitzen uns certs tractaments forestals o quins objectius perseguixen.
La comunicacion, clau per a la gestion forestal sostenible
Les conclusions del treball apunten al fet que l’acceptació social de la gestió forestal sostenible depén en gran manera de factors comunicatius. No n’hi ha prou amb dissenyar bones pràctiques tècniques si la ciutadania no entén per què són necessàries ni com contribuïxen a reduir riscos o a millorar la salut dels boscos.
Per això, els investigadors assenyalen la necessitat de desenrotllar estratègies de comunicació més clares, contínues i adaptades a diferents públics. Proposen reforçar els missatges pedagògics que expliquen la gestió forestal com una política preventiva i de llarg recorregut, en lloc de presentar-la només quan hi ha incendis o conflictes. D’esta manera, la gestió forestal sostenible es concep no sols com una ferramenta tècnica, sinó també com un repte de comunicació i de governança, estretament lligat a la confiança social i a la capacitat per a prendre decisions informades enfront del canvi climàtic.
