La conca mediterrània es perfila com un hot espot del canvi climàtic: una àrea especialment sensible on els episodis de clima extrem es tornen més freqüents i intensos. Així ho sosté Samira Khodayar, coordinadora de Meteorologia i Climatologia del CEAM, que advertix d’un escenari amb danes més virulentes, onades de calor prolongades i pluges torrencials capaces de provocar inundacions severes.
Khodayar explica que l’augment sostingut de la temperatura de l’aire i de la mar està alterant els patrons de precipitació en magnitud i en temps, i està espentant cap a la ‘extremización dels fenòmens‘. Eixe canvi no sols concentra la pluja en menys hores, sinó que modifica quan i on cau, dificultant la predicció i la preparació de la població i de les administracions.
Calfament de la mar i episodis més agressius
Segons la investigadora, el Mediterrani s’ha calfat fins a 1,6 graus des de 1982 i en els últims anys eixe calfament s’accelera. Una mar més càlida aporta més humitat i energia a les tempestes, de manera que el que ja era típic del clima mediterrani —onades de calor, episodis de precipitació intensa i inundacions— es torna més agressiu i amb impactes més amplis.
A més, eixe calfament és desigual: en la part oriental del Mediterrani és major i ja es parla de ‘tropicalización de les nostres costes‘, un procés que ‘no sols perjudica els ecosistemes marins sinó que ens afecta directament’. En paraules de Khodayar, els impactes ací ‘són més intensos que en altres regions’.
La DANA del 29 d’octubre de l’any passat, que va deixar 229 morts a la província de València, desafortunadament ‘ha establit un precedent per a la societat de la nostra generació’. No va ser ‘la primera vegada que es produïx un fenomen catastròfic’ a la regió, però sí que va generar una alerta i una educació en la població que abans no existia. Segons el parer de l’experta, ‘un dels grans problemes’ que expliquen part de la tragèdia va ser ‘la falta de percepció del risc‘, encara que no va ser ‘ni el més greu, ni l’únic’. Després d’aquella catàstrofe, ‘la gent està més alerta’, alguna cosa que ja es pot haver vist en la minimització de danys personals en l’última dana que va afectar la Comunitat Valenciana i a la província de Tarragona.
Comunicació, prevenció i adaptació
Khodayar situa com a primer eix la comunicació amb rigor, basada en l’observació i els fets, per a formar a la ciutadania en riscos i mesures d’autoprotecció. ‘Vivint en una regió que patix de manera intensa estos fenòmens, és fonamental que la ciutadania tinga coneixements base dels regs i conseqüències, i de les mesures que ells mateixos poden implementar per a l’autoprotecció‘, ha indicat i afig: ‘cal saber què podem fer’.
El segon eix és la prevenció a través d’inversió en ciència i sistemes operatius. ‘Ja estem de ple en el problema’ i ‘no és suficient la mitigació’, subratlla; ‘ens hem d’adaptar a les noves condicions del Mediterrani’ perquè, a més de les pèrdues humanes, hi ha ‘grans pèrdues per als sectors prioritaris socioeconòmics’ que ‘afecten i reduïxen el PIB’. En este context, les estratègies d’adaptació impliquen reforçar la preparació, la planificació i els sistemes d’alerta, amb l’objectiu de reduir l’exposició i la vulnerabilitat.
Respecte al negacionismo, Khodayar posa l’accent que ‘és una cosa ja molt residual’. El debat ja no qüestiona tant el fet físic del calfament com ‘les mesures i normes que s’apliquen per a la seua mitigació’, ‘alguna cosa que és molt distint’. En la pràctica, molts desacords actuals se centren en els interessos econòmics associats a eixes mesures i en com compatibilitzar-les amb l’activitat productiva.



