Una multitudinària manifestació ha recorregut el centre de València en el primer aniversari de les inundacions provocades per la DANA, en les quals van morir 229 persones a la província. La protesta ha exigit que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, assumisca responsabilitats i dimitisca. La Delegació del Govern ha xifrat l’assistència en més de 50.000 persones, enfront de les 32.000 que ha estimat la Policia Local, una diferència habitual en convocatòries massives.
Convocada per dos-centes entitats socials, cíviques i sindicals, la marxa s’ha celebrat com cada mes des de la tragèdia del 29 d’octubre i ha tingut un valor simbòlic afegit en complir-se el primer any de la catàstrofe, que es commemora este dimecres. La capçalera ha tardat dos hores a completar el recorregut entre la plaça de Sant Agustí i la plaça de la Verge, al costat del Palau de la Generalitat, subratllant el caràcter d’interpel·lació directa al Consell. Durant el trajecte s’han corejat consignes com ‘Mazón dimissió‘, ‘Mazón a presó’, ‘El president a Picassent’ i ‘No el volem en el funeral d’Estat’.
Clam per responsabilitats polítiques
Familiars de les víctimes han encapçalat la mobilització, acompanyats per un bomber de València i una treballadora del 112, que han volgut mostrar el suport d’estos col·lectius als qui han patit la tragèdia i han assegurat que estaran amb elles ‘totes les vegades que faça falta’. Molts assistents han portat fotografies dels seus sers estimats i samarretes amb el lema ‘20.11 Ni oblit ni perdó’, en referència a l’hora a la qual es va enviar el missatge d’alerta als mòbils el dia de la DANA, quan ja s’havien registrat defuncions, un detall que les famílies interpreten com a símbol d’una reacció tardana. Al seu pas, la multitud els ha aplaudit des de les voreres, evidenciant un suport ciutadà sostingut a les seues reivindicacions.
La presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la DANA, Rosa Álvarez, ha assegurat que ‘és brutal’ que un any després estiguen ‘en el mateix punt’. Ha subratllat que no sols demanen la dimissió de Mazón, a qui acusen d’haver ‘abandonat’ al seu poble i de ‘continuar sent prescindible’, sinó també que es pose a la disposició de la justícia. Ha descrit ‘moltíssim dolor i molta ràbia’ entre els afectats i ha lamentat que ‘quasi ningú’ haja pogut iniciar el dol. La seua intervenció ha conclòs amb el lema ‘No són morts, són assassinats’, corejat pels assistents.
Per part seua, la presidenta de la Associació de Víctimes de la Dana, Mariló Gradolí, ha insistit que continuen ‘reclamant la veritat, la justícia i la reparació’. Ha denunciat que ‘encara no s’han assumit responsabilitats polítiques‘ i que, durant estos mesos, del Consell només han rebut ‘mentides’, sense ‘rastre de solidaritat i empatia’ cap a víctimes i afectats.
Record i demandes un any després
Entre els testimoniatges, Toñi García, que va perdre al seu marit i a la seua filla, ha qualificat de ‘inacceptable‘ que seguisca de president qui ‘ha demostrat que no ha estat a l’altura’. Un bomber, Jesús, ha reclamat cobrir totes les plantilles i ha assegurat que, d’haver estat completes fa un any, ‘moltes víctimes s’hagueren pogut salvar’. Estes peticions apunten a fallades en la gestió i a carències de mitjans que, segons els manifestants, van engrandir l’impacte de l’emergència.
Com en les onze manifestacions anteriors, un grup de dolçainers i tabaleters ha obert la marxa amb ‘La processó de la memòria’, una melodia composta en 2012 en homenatge a víctimes. En esta ocasió han sigut precedits per dos muixerangas que han alçat torres humanes durant el recorregut i per tres tractors en representació de l’ajuda prestada per agricultors, símbols que han reforçat la dimensió comunitària de la resposta.
La jornada ha estat precedida per un homenatge ciutadà en memòria de totes les víctimes mortals. De cara al dimecres, està previst un funeral d’Estat en el Museu de les Ciències de València. La continuïtat d’estes mobilitzacions mensuals i la massiva resposta en l’aniversari mostren la voluntat de mantindre la pressió fins a aconseguir respostes i compromisos concrets.
