València Basket es va coronar campió de la Supercopa Endesa després d’imposar-se al Reial Madrid en el Martín Carpena de Màlaga. El títol obri la temporada amb una doble lectura: consolida el projecte de Pedro Martínez i exhibix la irrupció del jove Sergio De Larrea, triat MVP amb 21 punts i sang freda en els tirs lliures del tram final.
L’equip taronja va arribar a la final després de superar a l’Unicaja en semifinals i va completar un cap de setmana redó davant el vigent campió de Lliga. Kameron Taylor, nouvingut des de Màlaga, va firmar 17 punts, 3 rebots i 4 assistències i va aportar físic i criteri en els dos costats de la pista. En el vestuari es va subratllar l’aposta per la gent jove i el jugador nacional, un tret ja visible en la rotació, mentres que l’interior Matt Costello va valorar que el trofeu supose el seu primer títol a Europa i que, en aconseguir-se enfront del Reial Madrid, tinga un punt extra de significat.
Pedro Martínez, doble títol i rècord de victòries
Pedro Martínez es va convertir en el primer entrenador que repetix un títol al capdavant de l’equip masculí del València Basket. Ja havia alçat la Lliga Endesa 2016-17, també davant el Reial Madrid, èxit que va clausurar la seua primera etapa en la banqueta. Aquella eixida, pactada abans dels playoffs, no va impedir que intentara revertir-la sense èxit. Huit anys després, i després de tornar en l’estiu de 2024, el tècnic va tornar a guiar a l’equip a la final de l’ACB —perduda davant el conjunt blanc— i ara ha inaugurat el curs amb la Supercopa.
El triomf no sols enriquix el palmarés personal de l’entrenador, també li situa com el tècnic amb més victòries oficials en la història del club. Compartia el lideratge amb Miki Vukovic amb 143 triomfs al tancament de la passada campanya i el supera ara amb 145 després dels èxits davant Unicaja i Reial Madrid. En la relació d’entrenadors que han portat títols a la vitrines taronjas figuren, a més del propi Vukovic —Copa del Rei de 1998—, Paco Olmos, Neven Spahija, Velimir Perasovic i Jaume Ponsarnau, responsables de quatre Eurocopas, i Txus Vidorreta, campió de la Supercopa de 2017. En l’equip femení el patró és l’invers: els nou títols han arribat amb Rubén Burgos en la banqueta.
De Larrea, 19 anys i un MVP que ajorna l’NBA
Nascut a Valladolid, Sergio De Larrea —Larry— va aterrar a València en 2021 per a completar la seua etapa júnior després de formar-se en el col·legi Sant Agustí. Va passar dos temporades en l’equip vinculat en l’extinta LEB Plata i va anar apuntant-se a entrenaments i partits del primer equip fins al seu ascens definitiu en l’estiu de 2024, quan també va debutar amb la selecció absoluta. Una lesió de muscle va frenar la seua progressió a mitat del curs passat, però no va apagar l’interés de diverses franquícies de la NBA.
Jugador i club van acordar que retirara el seu nom del draft, moviment que el València va recompensar amb una actualització econòmica del seu contracte. El 24 d’abril, l’entitat va agrair la iniciativa del jove de no inscriure’s en el draft malgrat tindre opcions de ser triat i la va atribuir a la seua voluntat de continuar creixent com a jugador i d’impulsar el projecte taronja en 2025-26.
Este estiu va ser convocat per Sergio Scariolo, hui tècnic del Reial Madrid, per a l’Eurobasket. Les lesions en el perímetre li van fer lloc en la rotació i, encara que Espanya va caure per primera vegada en la fase de grups, De Larrea va firmar actuacions destacades. A Màlaga, el seu pas al capdavant es va traduir en 21 punts en una mica més de 19 minuts i una serenitat decisiva des de la línia de personal. Amb este MVP inscriu el seu nom en una llista il·lustre del club que va inaugurar Nacho Rodilla en 1998 i que reunix a Dejan Tomasvic, Matt Nielsen, Justin Doellman, Bojan Dubljevic, Erick Green i Will Thomas.
