El Pont de la Solidaritat va tornar a concentrar este diumenge la memòria de la catàstrofe i la indignació política. En la seua onzena mobilització, milers de persones van reclamar la dimissió del president Carlos Mazón i del Consell per la gestió de la DANA, triant com a escenari la passarel·la que, en els dies posteriors a la tragèdia, va canalitzar l’ajuda veïnal cap a les zones més afectades.
Les dos marxes van partir a les 18.15 des de La Rambleta, a València, i des de la residència de majors de Paiporta, on van morir sis residents, i van confluir sobre les 19.20 en el pont. Amb pancartes de ‘Mazón dimissió’ i un ambient entre reivindicatiu i emotiu, la Delegació del Govern va xifrar l’assistència en 5.000 persones. El recorregut fora del centre va buscar visibilitzar a les localitats impactades i subratllar el paper del pont com a corredor espontani de solidaritat després de les inundacions.
En aquells dies, la passarel·la es va convertir en un eix d’anada i tornada de mans voluntàries, ferramentes i ànims. Eixe record explica que hui el lloc condense el dol, però també l’exigència de responsabilitats, convertint-se en emblema d’una protesta que no perd força amb el pas dels mesos.
Dos marxes i un mateix pont
La comitiva de València va avançar al ritme de les dolçainas i el tabalet del grup de Benimaclet, que va interpretar sense descans la ‘Processó de la memòria’. Des de Paiporta, familiars i veïns van sumar la seua presència per a assenyalar els punts on l’aigua va deixar més petjada. La trobada al Pont de la Solidaritat va ser rebut amb aplaudiments i abraços que van mesclar reconeixement i determinació.
Molts participants van portar adhesius blaus amb la llegenda ‘Pont de la solidaritat’ com a homenatge als qui van netejar, van transportar estris o van acompanyar a afectats. Els clàxons dels vehicles que circulaven sota l’estructura van acompanyar el pas de la multitud, reforçant la sensació de suport ciutadà.
La nomenclatura del pont també va centrar missatges crítics. La Generalitat va col·locar recentment una placa amb el text ‘Passarel·la de la solidaritat’ en castellà, que va substituir a la instal·lada per associacions de la DANA en valencià. Per als manifestants, eixe canvi desvirtua un símbol que va nàixer del carrer; per això van replicar la denominació original en els seus adhesius i consignes.
Ja en la passarel·la, les associacions convocants van llegir un manifest. Van recordar que el mateix pont que es va omplir de mans solidàries s’ompli ara de lluita i de reivindicació. Van reclamar justícia i la dimissió de tot el Consell, insistint que el malestar obeïx a decisions i omissions que, al seu juí, van agreujar l’emergència i els seus efectes.
Reivindicacions i pròxima cita
Els organitzadors van al·ludir a l’avís És-Alert enviat per l’alerta roja prevista per als pròxims dies. Van criticar que es remetera sense un Cecopi previ i es van preguntar per què en episodis anteriors, amb patrons de Aemet que consideren més severs, no es van activar comunicacions similars. Onze mesos després, van recalcar, encara demanen seguretat i tranquil·litat perquè el 29 d’octubre, asseguren, les autoritats no estaven on devien.
El manifest va enumerar carències i exigències: alternativa residencial per als qui seguixen sense vivenda; recuperació d’ocupacions destruïdes; investigació a les empreses que van posar en risc als seus treballadors; i garanties d’ajudes per a persones amb rendes baixes o situació administrativa irregular. També van denunciar la falta de transparència i el caos en servicis públics, a més d’anys d’urbanització en zones inundables afavorint, segons sostenen, l’especulació i uns certs interessos econòmics.
Una altra de les crítiques va apuntar a l’adjudicació d’obres de reconstrucció a empreses condemnades per corrupció. Les entitats van exigir responsabilitats polítiques i penals i van reclamar que cessament el que descriuen com a manipulació a la ciutadania.
La mobilització va concloure amb una convocatòria: el pròxim 25 d’octubre, a les 18.00, hi haurà una nova protesta en el centre de València, coincidint amb el primer aniversari de la tragèdia. El pont, convertit ja en símbol compartit de memòria i exigència, tornarà a ser referència per als qui demanen respostes i canvis.
