València Basket va conquistar la Supercopa Endesa en superar 94-98 al Reial Madrid en el Martín Carpena. El triomf va arribar en un final ajustat decidit per accions individuals de caràcter guanyador, amb Sergio De Larrea, de 19 anys, firmant una actuació determinant i emportant-se l’MVP de la final.
Pedro Martínez va subratllar el valor del títol i el va connectar amb el camí del curs passat: va assenyalar que este trofeu posa la guinda al reeixit anteriorment i que guanyar un torneig així és molt difícil. L’equip va alçar la copa després d’imposar-se a dos dels millors conjunts de l’ACB en els últims anys, alguna cosa que, segons el parer del tècnic, multiplica el mèrit de l’èxit. Va definir la final com un cara o creu davant un grandíssim rival i va ressaltar que, malgrat les lesions i a una rotació més curta del que es preveu, el grup va créixer en l’adversitat i alguns jugadors van respondre amb més confiança.
Treball i caràcter
El xoc va deixar moments favorables per als dos bàndols i es va resoldre en els últims cinc minuts. En eixe tram, la seguretat des de la línia i la determinació en els dols individuals van inclinar la balança a favor del València. La lectura del vestuari va ser unànime: l’equip va creure quan més estrenyia el partit. Jaime Pradilla va atribuir la victòria a la confiança i va posar en valor l’aposta del club pel jugador jove i nacional, una línia que, segons va destacar, beneficia tant al projecte com al futur de la selecció.
Kameron Taylor va viure la final amb un component emocional afegit. L’exterior, que va jugar les dos últimes campanyes a Màlaga, va admetre que guanyar en el Carpena va ser com fer-ho a casa. A més del seu impacte anímic, va deixar números de pes: 17 punts, tres rebots i quatre assistències per a sostindre al bloc en trams clau. Matt Costello, per part seua, va subratllar el valor simbòlic de la copa: va remarcar que és el seu primer títol a Europa i que alçar-lo enfront del Reial Madrid ho fa encara més especial.
L’entrenador va voler rebaixar eufòries i centrar-se en el present: va recordar que el club competix en tornejos exigents i que la prioritat és continuar construint des del dia a dia. Al mateix temps, va reivindicar a l’entitat com un gran club que potser no lluïx tants títols com els esforços realitzats mereixen, d’ací la importància de gaudir del moment sense perdre el focus competitiu.
De Larrea, un MVP precoç
Sergio De Larrea va ser el màxim anotador taronja amb 21 punts en una mica més de 19 minuts, i va resultar decisiu en el tram final per la seua fiabilitat en els tirs lliures. La seua irrupció arriba després d’una aposta personal i del club: l’exterior val·lisoletà va ajornar el seu salt a la NBA en retirar el seu nom del draft, amb un acord que va actualitzar les seues condicions i va prioritzar el seu desenrotllament a València. Eixa elecció ja oferix retorn esportiu.
La trajectòria del jove escorta explica el seu impacte. Format en el col·legi Sant Agustí de Valladolid, va fitxar pel València en 2021 per a la seua etapa júnior i va competir dos temporades en el filial de l’extinta LEB Plata mentres treia el cap a entrenaments i partits del primer equip. En l’estiu de 2024 va fer el salt definitiu a la plantilla professional i es va estrenar amb la selecció absoluta; encara que l’equip nacional va caure en la fase de grups de l’Eurobasket, ell va deixar bones sensacions en la rotació exterior dirigida per Sergio Scariolo, hui tècnic del Reial Madrid.
El passat curs ja va ser important per a Pedro Martínez fins que una lesió de muscle va frenar la seua progressió. Ara, l’MVP de la final ho col·loca en una llista il·lustre del club que va arrancar amb Nacho Rodilla i en la qual figuren, entre altres, Deixen Tomasvic, Matt Nielsen, Justin Doellman, Bojan Dubljevic, Erick Green i Will Thomas. Amb la Supercopa, el València obri la temporada amb impuls competitiu i una confirmació: el projecte creix recolzat en un grup que respon sota pressió i en la maduresa accelerada d’un talent de 19 anys.
