València té riu i té mar 

El nou llibre de Felip Bens, que descriu la part antiga i més emblemàtica de la capital del Túria

València, riu i platja és el nou llibre de Felip Bens, que descriu la part antiga i més emblemàtica de la capital del Túria. Es presenta dimarts que ve, 29 d’octubre, en el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València. Els presentadors són Vicent Baydal i David Estal. Està editat per Drassana, una editorial compromesa i entestada en pujar-nos l’autoestima com a valencians, per mostrar-nos magistralment llocs valentins emblemàtics, com el Port del Grau, la partida de Vera, la plaça de Mossén Sorell, el barri del Carme, el Mercat Central i la Llonja, el Cabanyal amb el seu patró aplegat de Beirut, el carrer Viana, entre altres, que són citats i descrits magistralment per l’autor de Toronto, del qual ja vam publicar una ressenya. També ens alça l’autovolença com a valencians per l’ús d’un valencià creïble i identificador, apartat del model lingüístic de llibre, artificiós i ortopèdic, impulsat per l’elitisme iniciat o continuat en els anys seixanta i en les dècades posteriors. 

València, riu i platja és un abellidor llibre compost per deu textos que conformen l’essència del seu autor, el periodiste i escriptor Felip Bens. En primer lloc, hi ha un conjunt de peces relatives a la història dels Poblats Marítims de València, la que transcorre vora platja, ací conformada per un trasllat sensorial al port de les dècades de 1970 i 1980, per un bell passeig al llarg de la partida de Vera –on l’horta s’infiltra gradualment en la mar–, per la petjada de les séquies sobre els carrers del Cabanyal, per les vides humils que Robert Frank retratà fa setanta-cinc anys i per l’odissea marítima i fluvial del patró dels pescadors valentins, la imatge del Crist del Salvador. 
 
El segon component són diverses passejades pel nucli històric de València, la Ciutat Vella instal·lada a la vora del riu Túria: la plaça de Mossén Sorell, el seu mercat i abans el seu palau, com un dels epicentres del Carme; per la zona del Mercat Central i part de Velluters; i finalment per la fantàstica història del pou del carrer de Viciana en defensa de la llengua valenciana, ja en el barri de la Seu. 
 
A continuació, el llibre s’envola molt més allà de la ciutat de València per tal d’acompanyar un dels seus fills fins a la capital urbanística del món contemporani, Nova York, no l’actual, sinó la que va construir a cavall entre els segles XIX i XX un arquitecte valentí: Rafael Guastavino Moreno, l’exportador i perfeccionador de la nostra tradicional volta constructiva feta de rajola i recoberta de ceràmica. 

Diu Vicent Baydal en el pròleg de València, riu i platja que  “Felip Bens ha sigut moltes coses en esta vida. Fill, germà, mariner, agitador, periodista, editor, dissenyador, marit, pare, investigador, articulista, escriptor, amic, seguidor  del Llevant Unió Deportiva, valencianista i activista 

en la defensa de la història, el patrimoni i la identitat de València sencera, com a nació completa, del cap i casal o també, i sobretot!, del Cabanyal. Totes estes coses les ha fetes i les continua fent d’una manera excel·lent, dia a dia, sense descans, sense treva, perquè creu en elles, perquè s’esforça, perquè li naix. I una bona mostra és este llibre, València, riu i platja, que és un abellidor còctel amb   elements que conformen l’essència de Felip Bens”. 

Este assenyala la importància i  llegat de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino (1842-1908) en Nova York. També posa, especialment, en valor a Martí de Viciana (1502-1582) les seues Alabanzas i la seua reivindicació del valencià, ja en 1574. 

Crida l’atenció, com de miraculosos són els diferents Cristos de la Mediterrània. Bens relata el del Salvador de València, que va travessar el Mediterrani, des de Beirut al Cabanyal, tal volta fugint, amb prou antelació, de Netanyahu.  

Això de navegar un Crist per les aigües, igual salades que dolces, es veu que era habitual en alguna època. El de Sumacàrcer, últim poble de la Ribera, a l’esquerra, riu Amunt, va arribar a eixe poble contra corrent, des de Cocentaina. Per a això va haver de buscar el riu Albaida, afluent del Xúquer, amb el corrent a favor i en arribar a la desembocadura d’este riuet, en el gran, en el terme de Castelló (Ribera Alta), va girar a la seua esquerra i, contra corrent, passà els pobles de Gavarda i Antella, botà l’assut de la Séquia Reial, sítia en Antella, i arriba al moll de la barca que travessava el riu entre Sumacàrcer i la partida del Reguer d’Antella. Allí estaven esperant-lo la feligresia local, per a fer-lo patró del poble. 

Bé, cal llegir València, riu i platja, un llibre en què l’autor cus elements històrics, identitaris i sentiments amb un punt de ficció. Un còctel suggestiu, saborós, refrescant i extraordinàriament deliciós- “Begau-lo a glopets i fruïu-lo a consciència”, com diu” Vicent Baydal en el pròleg. 

ÚLTIMES NOTÍCIES