11.9 C
València
Divendres, 16 gener, 2026

Busquen ressuscitar als mamuts per a sanar la Terra

 

 

Els mamuts són un dels animals extints que millor s’han conservat al llarg de la història. Això es deu al fet que generalment els hem trobats en àrees de Sibèria on han romàs, literalment, congelats en el temps. Ara un grup d’investigadors vol fer el següent pas: aprofitar l’enginyeria genètica per a ressuscitar el mamut de l’extinció.

Es creu que els últims mamuts es van extingir fa al voltant de 4.000 anys. On van viure per última vegada va ser en el nord del globus, al voltant del Cercle Polar Àrtic. Ressuscitar al mamut significaria demostrar les capacitats de l’enginyeria genètica per a conservar espècies extintes o en perill d’extinció.

El genoma del mamut en realitat ja està seqüenciat, l’aconseguim seqüenciar per complet en 2015 i des d’encantes no han parat de sorgir avanços relacionats. I és que el seu ADN s’ha conservat relativament bé en comparació amb el d’altres animals. Uns mesos arrere vam veure com un ullal de mamut conservava l’ADN de fa milers d’anys. La idea de ressuscitar-ho de fet tampoc és nova.

 

Desextinció

 

Una empresa estatunidenca especialitzada en genètica va anunciar este dilluns que busca ser pionera en la “desextinció” d’espècies animals i “recuperar” al mamut llanut de la tundra àrtica, desaparegut fa milers d’anys, per a combatre el canvi climàtic i “sanar” la Terra.

Colossal, cofundada pels empresaris i científics Ben Lamm i George Church, ha recaptat 15 milions de dòlars de capital per a un projecte que pretén crear, mitjançant el sistema d’edició genètica CRISPR, un “híbrid elefant-mamut” que puga sobreviure a l’Àrtic, segons va dir en un comunicat.

“Mai abans ha pogut la humanitat aprofitar el poder d’esta tecnologia per a reconstruir ecosistemes, sanar la nostra Terra i preservar el seu futur a través de la repoblació d’animals extints”, va indicar Lamm, fundador de conegudes empreses com Hypergiant i que és conseller delegat de Colossal.

L’empresa va recordar que, segons Nacions Unides, més d’un milió d’espècies d’animals, plantes i fongs estan en perill d’extinció en les pròximes dècades i a mesura que això ocórrega els ecosistemes dependents començaran a “col·lapsar“, la qual cosa afectarà la salut i els mitjans de subsistència humans.

 

CRISPR com a eina de resurrecció i preservació

 

La tecnologia CRISPR, que tan revolucionària ha sigut en biologia en els últims anys, permet modificar el genoma d’un ésser viu extraient parts de l’ADN per a després inserir-los en un altre lloc. Amb esta idea en ment, es podria extraure part de l’ADN d’un mamut per a inserir-lo en elefants. El resultat esperen que siga un híbrid entre totes dues espècies amb les capacitats suficients per a sobreviure en entorns com l’Àrtic.

A diferència de Jurassic Park, ací l’objectiu no és fer un espectacle amb una espècie extinta. Segons els investigadors de Colossal (la startup darrere d’això), busquen ressuscitar al mamut per a repoblar àrees del planeta on prèviament vivia i ara estan abandonades.

Així mateix, les mateixes tècniques de CRISPR podrien usar-se en el futur per a estabilitzar les espècies amenaçades que encara no han entrat en extinció. Editant l’ADN seria possible oferir a determinades espècies millors característiques que els ajude a sobreviure i adaptar-se a les condicions de vida del seu entorn.

De moment Colossal té 15 milions de dòlars recaptats per a fer-ho, i uns quants anys per davant d’investigació abans que vegem un híbrid mamut-elefant deambular per l’Àrtic.

 

Últimes notícies

82-79: la defensa del Fenerbahçe frena al València malgrat el arreón final

El Fenerbahçe es va imposar 82-79 gràcies al seu defensa de canvis, que va col·lapsar al València. Jean Montero va forçar un final atapeït, però els tirs per a empatar no van entrar

Fenerbahçe 82-79 València: la defensa turca apaga la reacció final

Fenerbahçe es va imposar 82-79 a Istanbul gràcies a una defensa de canvis que va desactivar al València. Jean Montero va forçar un final igualat, però va faltar el triple.

La Diputació finança un nou trinquet a Bétera i la reforma del de la Pobla de Vallbona

La Diputació de València ha activat obres en dos trinquets amb 400.000 euros per a Bétera i 300.000 per a la Pobla de Vallbona dins del Pla de Trinquets. El pla suma huit milions per a modernitzar instal·lacions de pilota i atraure noves generacions.

Castelló inaugura la Supercopa d’Espanya femenina amb el Madrid-Atleti a les 19.15 i VAR a demanda

Castelló va presentar la fase final de la Supercopa femenina: Madrid-Atleti el dimarts i Barça-Athletic el dimecres, amb final el dissabte en Castalia. L'RFEF ha confirmat el retard de 15 minuts del primer dol i l'ús del FVS, un VAR a petició dels entrenadors.

Pérez destaca la seguretat com a motor per a atraure visitants a la província d’Alacant

Toni Pérez ha defés en l'I Fòrum Policia Local i Turisme que la seguretat impulsa l'elecció d'Alacant com a destí. Ha posat en valor a la Policia Local com a primer contacte del visitant.

112 Euskadi va saber d’almenys dos víctimes a les 21.05 del 29-O i va registrar 32 crides per la DANA a València

El 112 del País Basc va atendre 32 peticions d'auxili vinculades a les riuades en el sud de València els dies 29 i 30 d'octubre de 2024 i va tindre constància d'almenys #dos morts a les 21.05 del 29-O. La cronologia va ser remesa al Jutjat de Catarroja, que investiga la gestió de l'emergència.

Els Arts estrena Eugenio Oneguin amb la mirada introspectiva de Laurent Pelly

El Palau de les Arts estrenarà el 20 de gener Eugenio Oneguin de Txaikovski amb posada en escena introspectiva de Laurent Pelly i batuta de Timur Zangiev. El títol torna al repertori del coliseu quinze anys després amb un repartiment internacional i activitats paral·leles.

Gómez supedita la jornada de 35 hores en Sanitat al que acorde la Taula General

El conseller ha reiterat que Sanitat activarà la reducció quan la Taula General la fixe i ha defés un Estatut Marc 'nou i modern' amb criteris homogenis.