18.8 C
València
Diumenge, 7 desembre, 2025

Busquen ressuscitar als mamuts per a sanar la Terra

 

 

Els mamuts són un dels animals extints que millor s’han conservat al llarg de la història. Això es deu al fet que generalment els hem trobats en àrees de Sibèria on han romàs, literalment, congelats en el temps. Ara un grup d’investigadors vol fer el següent pas: aprofitar l’enginyeria genètica per a ressuscitar el mamut de l’extinció.

Es creu que els últims mamuts es van extingir fa al voltant de 4.000 anys. On van viure per última vegada va ser en el nord del globus, al voltant del Cercle Polar Àrtic. Ressuscitar al mamut significaria demostrar les capacitats de l’enginyeria genètica per a conservar espècies extintes o en perill d’extinció.

El genoma del mamut en realitat ja està seqüenciat, l’aconseguim seqüenciar per complet en 2015 i des d’encantes no han parat de sorgir avanços relacionats. I és que el seu ADN s’ha conservat relativament bé en comparació amb el d’altres animals. Uns mesos arrere vam veure com un ullal de mamut conservava l’ADN de fa milers d’anys. La idea de ressuscitar-ho de fet tampoc és nova.

 

Desextinció

 

Una empresa estatunidenca especialitzada en genètica va anunciar este dilluns que busca ser pionera en la “desextinció” d’espècies animals i “recuperar” al mamut llanut de la tundra àrtica, desaparegut fa milers d’anys, per a combatre el canvi climàtic i “sanar” la Terra.

Colossal, cofundada pels empresaris i científics Ben Lamm i George Church, ha recaptat 15 milions de dòlars de capital per a un projecte que pretén crear, mitjançant el sistema d’edició genètica CRISPR, un “híbrid elefant-mamut” que puga sobreviure a l’Àrtic, segons va dir en un comunicat.

“Mai abans ha pogut la humanitat aprofitar el poder d’esta tecnologia per a reconstruir ecosistemes, sanar la nostra Terra i preservar el seu futur a través de la repoblació d’animals extints”, va indicar Lamm, fundador de conegudes empreses com Hypergiant i que és conseller delegat de Colossal.

L’empresa va recordar que, segons Nacions Unides, més d’un milió d’espècies d’animals, plantes i fongs estan en perill d’extinció en les pròximes dècades i a mesura que això ocórrega els ecosistemes dependents començaran a “col·lapsar“, la qual cosa afectarà la salut i els mitjans de subsistència humans.

 

CRISPR com a eina de resurrecció i preservació

 

La tecnologia CRISPR, que tan revolucionària ha sigut en biologia en els últims anys, permet modificar el genoma d’un ésser viu extraient parts de l’ADN per a després inserir-los en un altre lloc. Amb esta idea en ment, es podria extraure part de l’ADN d’un mamut per a inserir-lo en elefants. El resultat esperen que siga un híbrid entre totes dues espècies amb les capacitats suficients per a sobreviure en entorns com l’Àrtic.

A diferència de Jurassic Park, ací l’objectiu no és fer un espectacle amb una espècie extinta. Segons els investigadors de Colossal (la startup darrere d’això), busquen ressuscitar al mamut per a repoblar àrees del planeta on prèviament vivia i ara estan abandonades.

Així mateix, les mateixes tècniques de CRISPR podrien usar-se en el futur per a estabilitzar les espècies amenaçades que encara no han entrat en extinció. Editant l’ADN seria possible oferir a determinades espècies millors característiques que els ajude a sobreviure i adaptar-se a les condicions de vida del seu entorn.

De moment Colossal té 15 milions de dòlars recaptats per a fer-ho, i uns quants anys per davant d’investigació abans que vegem un híbrid mamut-elefant deambular per l’Àrtic.

 

Últimes notícies

John Korir s’imposa amb autoritat en la Marató de València

John Korir ha guanyat la 45 edició de la Marató de València amb 2.02:25, tercera millor marca mundial de l'any. La victòria s'ha construït amb un canvi de ritme decisiu en el km 25.

Jepkosgei firma la millor marca mundial de l’any i bat el rècord de la Marató de València

Joyciline Jepkosgei es va imposar amb 2.14:00 en la 45 edició, rècord de la prova i millor marca mundial de 2025. Peres Jepchirchir va ser segona i Meritxell Soler novena.

L’aeroport de Castelló bat el seu rècord anual en superar els 304.000 passatgers

La infraestructura ha aconseguit 304.493 usuaris en el que va de 2025 i ha superat un mes abans la meta de 300.000. El trànsit creix un 16% l'any i un 10% al novembre, amb 14 rutes operades i més oferta prevista per a 2026.

Detingut a Madrid per robar l’exclusiva bicicleta d’un pilot de MotoGP a Cheste

Detingut a Madrid un home de 44 anys pel robatori de l'exclusiva bicicleta d'un pilot de MotoGP durant el GP de Cheste. La bici, valorada en 15.000-20.000 euros, es va rastrejar amb cambres.

Aire net, connexió social i teixits intel·ligents per a ciutats més habitables

Centres tecnològics valencians desenrotllen recobriments que depuren l'aire, tèxtils i mobiliari amb sensors i una plataforma que combat la soledat dels majors.

Milers d’atletes prenen València en la vespra d’una Marató que vol ser el més ràpid de 2025

València viu una jornada prèvia d'entrenaments i últims ajustos abans de la Marató, amb 36.000 dorsals i la meta de liderar els temps mundials de 2025.

Marcelino advertix que és impossible mantindre el ritme actual del Vila-real

Després del 2-0 al Getafe, Marcelino va rebaixar l'eufòria: va afirmar que el seu equip no pot sostindre este ritme de punts i que l'objectiu passa per competir per la quarta plaça.

Feijóo deixa en mans de Mazón la seua renúncia a l’acta de diputat

Alberto Núñez Feijóo ha sostingut que renunciar a l'escó és una decisió que correspon a Carlos Mazón i confia a tancar el seu relleu a la Comunitat Valenciana abans de cap d'any. També s'ha desmarcat de les versions sobre la DANA en afirmar que es va assabentar alhora que la premsa.