Busquen ressuscitar als mamuts per a sanar la Terra

 

 

Els mamuts són un dels animals extints que millor s’han conservat al llarg de la història. Això es deu al fet que generalment els hem trobats en àrees de Sibèria on han romàs, literalment, congelats en el temps. Ara un grup d’investigadors vol fer el següent pas: aprofitar l’enginyeria genètica per a ressuscitar el mamut de l’extinció.

Es creu que els últims mamuts es van extingir fa al voltant de 4.000 anys. On van viure per última vegada va ser en el nord del globus, al voltant del Cercle Polar Àrtic. Ressuscitar al mamut significaria demostrar les capacitats de l’enginyeria genètica per a conservar espècies extintes o en perill d’extinció.

El genoma del mamut en realitat ja està seqüenciat, l’aconseguim seqüenciar per complet en 2015 i des d’encantes no han parat de sorgir avanços relacionats. I és que el seu ADN s’ha conservat relativament bé en comparació amb el d’altres animals. Uns mesos arrere vam veure com un ullal de mamut conservava l’ADN de fa milers d’anys. La idea de ressuscitar-ho de fet tampoc és nova.

 

Desextinció

 

Una empresa estatunidenca especialitzada en genètica va anunciar este dilluns que busca ser pionera en la «desextinció» d’espècies animals i «recuperar» al mamut llanut de la tundra àrtica, desaparegut fa milers d’anys, per a combatre el canvi climàtic i «sanar» la Terra.

Colossal, cofundada pels empresaris i científics Ben Lamm i George Church, ha recaptat 15 milions de dòlars de capital per a un projecte que pretén crear, mitjançant el sistema d’edició genètica CRISPR, un «híbrid elefant-mamut» que puga sobreviure a l’Àrtic, segons va dir en un comunicat.

«Mai abans ha pogut la humanitat aprofitar el poder d’esta tecnologia per a reconstruir ecosistemes, sanar la nostra Terra i preservar el seu futur a través de la repoblació d’animals extints», va indicar Lamm, fundador de conegudes empreses com Hypergiant i que és conseller delegat de Colossal.

L’empresa va recordar que, segons Nacions Unides, més d’un milió d’espècies d’animals, plantes i fongs estan en perill d’extinció en les pròximes dècades i a mesura que això ocórrega els ecosistemes dependents començaran a «col·lapsar«, la qual cosa afectarà la salut i els mitjans de subsistència humans.

 

CRISPR com a eina de resurrecció i preservació

 

La tecnologia CRISPR, que tan revolucionària ha sigut en biologia en els últims anys, permet modificar el genoma d’un ésser viu extraient parts de l’ADN per a després inserir-los en un altre lloc. Amb esta idea en ment, es podria extraure part de l’ADN d’un mamut per a inserir-lo en elefants. El resultat esperen que siga un híbrid entre totes dues espècies amb les capacitats suficients per a sobreviure en entorns com l’Àrtic.

A diferència de Jurassic Park, ací l’objectiu no és fer un espectacle amb una espècie extinta. Segons els investigadors de Colossal (la startup darrere d’això), busquen ressuscitar al mamut per a repoblar àrees del planeta on prèviament vivia i ara estan abandonades.

Així mateix, les mateixes tècniques de CRISPR podrien usar-se en el futur per a estabilitzar les espècies amenaçades que encara no han entrat en extinció. Editant l’ADN seria possible oferir a determinades espècies millors característiques que els ajude a sobreviure i adaptar-se a les condicions de vida del seu entorn.

De moment Colossal té 15 milions de dòlars recaptats per a fer-ho, i uns quants anys per davant d’investigació abans que vegem un híbrid mamut-elefant deambular per l’Àrtic.

 

Últimes notícies

Pastor nega que Morant puga aspirar a la Generalitat per avalar indults a afins al PSOE

Fernando Pastor assegura que Diana Morant, com a ministra que ha participat en indults a condemnats afins al Govern de Sánchez, no pot presidir la Generalitat Valenciana. El síndic del PP també critica el debat sobre la nova financació i acusa Compromís de falta de coherència pel seu paper en els incendis forestals.

Morant insta el PP a assumir el canvi climàtic i a pactar mesures d’Estat

La ministra Diana Morant defensa a València que existeixen eines per a frenar el canvi climàtic, reclama al PP que deixe de negar-lo i demana un pacte d’Estat mentre visita els afectats per l’incendi de la Vall d'Uixó.

Els hidroavions salven la mítica ermita de Santa Bàrbera d’Onda del foc

Els mitjans aeris d’extinció han aconseguit salvar in extremis l’ermita de Santa Bàrbera d’Onda, envoltada per les flames de l’incendi iniciat fa cinc dies a Vall d'Uixó, que ja ha cremat 9.300 hectàrees.

El PSPV exigirà explicacions a Pérez Llorca i Valderrama pel gran incendi de la Vall d’Uixó

El PSPV ha avançat que reclamarà en Les Corts la compareixença del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i del conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama, per a donar explicacions sobre l'incendi actiu de la Vall d'Uixó. La portaveu adjunta, María José Salvador, subratlla que ara la prioritat és l'extinció, però avisa que després exigiran responsabilitats polítiques.

El Globe de Londres es rendeix al flamenc amb una Shakesperare valenciana

El Shakespeare's Globe de Londres ha estrenat una versió flamenca de 'Trabajos de amor perdidos', dirigida per Indiana Lown-Collins, criada a Pinoso, amb un elenc on brillen diversos artistes espanyols. La proposta fusiona vers isabelí, cante i ball en una producció que ha entusiasmat el públic als primers passes.

Nou conveni del calcer fins 2029 amb pujades salarials i més drets laborals

El sector del calcer ha tancat un conveni col·lectiu per al període 2026-2029 amb pujades salarials anuals, reducció de jornada i nous avanços en igualtat i protecció de les persones treballadores.

València neteja les platges del sud de restes carbonitzades arrossegades per la mar

L'Ajuntament de València ha iniciat la retirada de restes carbonitzades aparegudes esta matinada a les platges del sud, probablement arrossegades per corrents marines des de zones d'incendis pròximes.

La jutgessa de la DANA torna a rebutjar citar de nou l’alcaldessa de València

La jutgessa que investiga la DANA a València ha desestimat una nova petició per a citar com a testimoni l’alcaldessa María José Catalá, en considerar que les proves sol·licitades no guarden relació directa amb els morts de La Torre.
FILMOTECA D'ESTIU