Busquen ressuscitar als mamuts per a sanar la Terra

 

 

Els mamuts són un dels animals extints que millor s’han conservat al llarg de la història. Això es deu al fet que generalment els hem trobats en àrees de Sibèria on han romàs, literalment, congelats en el temps. Ara un grup d’investigadors vol fer el següent pas: aprofitar l’enginyeria genètica per a ressuscitar el mamut de l’extinció.

Es creu que els últims mamuts es van extingir fa al voltant de 4.000 anys. On van viure per última vegada va ser en el nord del globus, al voltant del Cercle Polar Àrtic. Ressuscitar al mamut significaria demostrar les capacitats de l’enginyeria genètica per a conservar espècies extintes o en perill d’extinció.

El genoma del mamut en realitat ja està seqüenciat, l’aconseguim seqüenciar per complet en 2015 i des d’encantes no han parat de sorgir avanços relacionats. I és que el seu ADN s’ha conservat relativament bé en comparació amb el d’altres animals. Uns mesos arrere vam veure com un ullal de mamut conservava l’ADN de fa milers d’anys. La idea de ressuscitar-ho de fet tampoc és nova.

 

Desextinció

 

Una empresa estatunidenca especialitzada en genètica va anunciar este dilluns que busca ser pionera en la «desextinció» d’espècies animals i «recuperar» al mamut llanut de la tundra àrtica, desaparegut fa milers d’anys, per a combatre el canvi climàtic i «sanar» la Terra.

Colossal, cofundada pels empresaris i científics Ben Lamm i George Church, ha recaptat 15 milions de dòlars de capital per a un projecte que pretén crear, mitjançant el sistema d’edició genètica CRISPR, un «híbrid elefant-mamut» que puga sobreviure a l’Àrtic, segons va dir en un comunicat.

«Mai abans ha pogut la humanitat aprofitar el poder d’esta tecnologia per a reconstruir ecosistemes, sanar la nostra Terra i preservar el seu futur a través de la repoblació d’animals extints», va indicar Lamm, fundador de conegudes empreses com Hypergiant i que és conseller delegat de Colossal.

L’empresa va recordar que, segons Nacions Unides, més d’un milió d’espècies d’animals, plantes i fongs estan en perill d’extinció en les pròximes dècades i a mesura que això ocórrega els ecosistemes dependents començaran a «col·lapsar«, la qual cosa afectarà la salut i els mitjans de subsistència humans.

 

CRISPR com a eina de resurrecció i preservació

 

La tecnologia CRISPR, que tan revolucionària ha sigut en biologia en els últims anys, permet modificar el genoma d’un ésser viu extraient parts de l’ADN per a després inserir-los en un altre lloc. Amb esta idea en ment, es podria extraure part de l’ADN d’un mamut per a inserir-lo en elefants. El resultat esperen que siga un híbrid entre totes dues espècies amb les capacitats suficients per a sobreviure en entorns com l’Àrtic.

A diferència de Jurassic Park, ací l’objectiu no és fer un espectacle amb una espècie extinta. Segons els investigadors de Colossal (la startup darrere d’això), busquen ressuscitar al mamut per a repoblar àrees del planeta on prèviament vivia i ara estan abandonades.

Així mateix, les mateixes tècniques de CRISPR podrien usar-se en el futur per a estabilitzar les espècies amenaçades que encara no han entrat en extinció. Editant l’ADN seria possible oferir a determinades espècies millors característiques que els ajude a sobreviure i adaptar-se a les condicions de vida del seu entorn.

De moment Colossal té 15 milions de dòlars recaptats per a fer-ho, i uns quants anys per davant d’investigació abans que vegem un híbrid mamut-elefant deambular per l’Àrtic.

 

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.