El virus de la clorosi nervial groga s’ha detectat en plantacions joves de llimoners a Alacant i Múrcia després d’una campanya de preus rècord i fruita d’alta qualitat, i el sector dona per fet que caldrà arrancar milers d’arbres per a evitar-ne la propagació.
En els últims quinze anys, el llimoner s’ha convertit en un dels cultius estrella a Espanya. L’auge del seu cultiu ha sigut molt ràpid i ha multiplicat la superfície plantada en poc de temps.
Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), en 2010 hi havia 39.750 hectàrees de llimoners al país. Ara la xifra ha pujat fins a 54.055 hectàrees.
D’esta superfície, 28.442 hectàrees estan a la Regió de Múrcia, 15.884 a la Comunitat Valenciana i 8.821 a Andalusia. Espanya és hui el segon productor mundial de llima després d’Argentina i el primer exportador en fresc.
Campanya de llima amb preus mai vistos
Esta setmana ha finalitzat la recol·lecció en les grans zones productores. El balanç que fa el sector és excepcional tant per als primers limons, de la varietat Fino, com per als segons de la varietat Verna.
El director de la interprofessional Ailimpo, José Antonio García, ha qualificat l’exercici com ‘una campanya per a recordar’. Segons ha explicat, Fino i Verna han marcat preus mai vistos per als agricultors.
Segons els càlculs actuals d’Ailimpo, la producció final se situarà entre 1,08 i 1,10 milions de tones. Al setembre, l’aforament preveia 1,02 milions de tones, per tant s’ha superat la previsió inicial.
García ha detallat que ‘els preus de referència per a l’agricultor, de mitjana, han rondat entre 50 i 55 cèntims el quilo per al Fino i 90 cèntims el quilo per al Verna’.
A més, el president d’Asaja Alacant, José Vicente Andreu, ha remarcat que el preu del Fino ‘ha crescut un 30 %’. En el cas del Verna, ha apuntat que ‘ha arribat a pagar-se en origen a 1,20 euros el quilo, un preu rècord’.
També ha destacat que les remeses destinades a la indústria de sucs han arribat als 46 cèntims per quilo. Estos valors reforcen la idea d’una campanya excepcional per a tot el sector productor.
Quatre factors clau darrere de la bona collita
Per a García, la campanya s’ha distingit per quatre factors molt concrets. El primer té relació amb Turquia, que ‘a causa de les gelades ha disminuït un 50 % les seues vendes a la Unió Europea’.
El segon factor és la qualitat de la fruita, que ha sigut ‘excepcional, la millor dels últims deu anys’, segons ha assenyalat. El tercer és que el consum de llima ‘està molt actiu en Europa, amb increments espectaculars des de fa cinc o sis anys’.
Finalment, el sector ha aconseguit ‘traslladar al client la pujada de costos’. És a dir, els majors costos de producció no han reduït tant el marge dels productors perquè s’han reflectit en el preu final.
En este context tan favorable ha esclatat l’alarma pel virus de la clorosi nervial groga. Es tracta d’un virus sense cura conegut ja en altres països citrícoles importants.
Un virus inesperat arriba als llimoners espanyols
José Vicente Andreu ha recordat que a primers de març es va fer una xarrada informativa a Elx sobre este virus. En la sessió, un enginyer de Sanitat Vegetal de la Comunitat Valenciana va mostrar diapositives amb parcel·les afectades a Turquia.
Segons ha explicat Andreu, el virus de la clorosi nervial groga també està present a la Xina, Itàlia i Califòrnia (Estats Units). Fins ara, però, el sector donava per fet que Espanya estava lliure d’esta malaltia.
‘Un agricultor va alçar la mà en vore la diapositiva de les fulles d’un llimoner afectades pel virus i va dir: això ho tinc jo en el meu hort. Llavors, hi va haver en la sala pànic escènic’, ha relatat.
L’endemà d’eixa xarrada, els tècnics de sanitat vegetal van acudir a la finca d’este productor. Van prendre mostres dels arbres sospitosos i, després de les anàlisis, van confirmar el diagnòstic de clorosi nervial groga.
El director d’Ailimpo ha indicat que la presència del virus ja s’ha confirmat en llimoners d’un o dos anys. Els casos s’han detectat com a mínim en 12 finques d’Alacant i en altres cinc de Múrcia.
Esta situació ‘preocupa prou’ al sector, ha admés García. Ha remarcat que ‘el virus no estava present a Espanya’ i que, per tant, ‘ha hagut d’arribar a través de material infectat en els vivers’ on es compren els plantons.
Andreu ha assenyalat com a origen del focus els vivers de Castelló i del sud de Tarragona. Ho ha fet ‘malgrat que els plantons venen certificats amb el seu segell de garantia de sanitat vegetal’.
Segons els seus càlculs, ‘el sector ha plantat entre 2024 i 2025 prop de 9 milions d’arbres i molts d’ells poden estar infectats’. Açò significa que l’abast real del problema podria ser molt superior als primers casos confirmats.
Des de l’Associació de Viveristes de Tarragona han traslladat que ‘la totalitat del material vegetal de reproducció de cítrics que ix de les instal·lacions dels vivers és sotmés, prèviament a la seua expedició, a les anàlisis virològiques’ exigides per la normativa.
Arrancar i desinfectar com a única via
Davant de la situació, el sector agrari coincideix que l’única via per a frenar el virus és actuar prompte sobre els arbres afectats. Cal identificar els llimoners joves infectats, arrancar-los i desinfectar les parcel·les.
García, Andreu i el responsable d’agricultura i aigua d’UPA Múrcia, Antonio Moreno, compartixen este diagnòstic. Tots tres reclamen que els governs autonòmics aporten fons per a indemnitzar els propietaris afectats.
Mentrestant, la Conselleria d’Agricultura valenciana ja ha publicat una orde que obliga a arrancar les plantes infectades. A més, prepara una altra norma per a regular les indemnitzacions.
En canvi, el sector critica que en la Regió de Múrcia, principal potència llimonera, només s’haja aprovat una resolució que declara la presència del virus. Consideren que les mesures són insuficients per a frenar la seua expansió.
‘Cal arrancar i cremar’, ha defensat Andreu. Segons ha dit, si no s’actua amb contundència s’arrisquen a perdre bona part del potencial productiu.
García ha afegit que ‘la por que tenim és que el virus salte de les plantacions jóvens a les adultes’. Si això passa, l’afectació podria multiplicar-se.
En la mateixa línia, Moreno ha advertit que, si no es talla a temps, ‘la seua expansió pot ser exponencial’. Per això insistix que les administracions han d’aplicar les mesures més dures des del primer moment.
A la Comunitat Valenciana, amb 15.884 hectàrees de llimoners, el sector està especialment pendent de l’evolució del brot a Alacant. Temen que puga estendre’s a altres comarques productores i obligar a arrancar encara més arbres en els pròxims anys.
