Un total de 20 xiquets gazatins greument malalts i els seus familiars han arribat este dimarts a la base aèria de Torrejón de Ardoz, en Madrid, per a ser atesos en diversos hospitals espanyols, entre els quals està l’Hospital La Fe de València, dins d’un programa especial d’evacuació humanitària.
En total han viatjat 101 persones, sumant els 20 menors i els seus acompanyants. Han arribat en un avió de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai procedent de Jordània, segons ha informat el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Esta operació d’evacuació s’ha dut a terme després de la declaració d’emergència aprovada per la Secretaria d’Estat de Migracions. Este pas administratiu ha permés activar un programa específic que garantix acollida i atenció especialitzada a este col·lectiu procedent de la Franja de Gaza.
El programa estarà gestionat per l’ONG Accem, que proporcionarà a estes famílies un acompanyament integral. Durant els primers tres mesos, comptaran amb allotjament, suport social i seguiment sanitari dins d’este dispositiu específic.
Passat este primer període, menors i acompanyants s’incorporaran al sistema ordinari d’acollida de protecció internacional. D’esta manera podran continuar la seua estada a Espanya amb cobertura jurídica, social i sanitària mentre es definix la seua situació.
Tractament en hospitals de diverses comunitats
Els xiquets seran tractats en diferents hospitals públics repartits per diverses comunitats autònomes. Els destins sanitaris previstos se situen en Madrid, Astúries, Catalunya, País Basc, Comunitat Valenciana —on rebran atenció a Hospital La Fe de València, Castella-La Manxa, Múrcia i Navarra.
Això permet repartir la càrrega assistencial entre diversos centres i garantir tractaments especialitzats, molts d’ells d’alta complexitat. Es prioritzarà la continuïtat de cures i la coordinació entre professionals mèdics i equips socials.
En l’operació d’evacuació
En l’operació d’evacuació han participat de manera coordinada diversos ministeris i organismes internacionals. A més d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, han intervingut els ministeris de Defensa i de Sanitat.
També ha col·laborat personal de l’Ambaixada d’Espanya en Jordània, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’entitat humanitària Metges Sense Fronteres. Estes organitzacions han facilitat els tràmits i l’assistència sanitària prèvia durant el trasllat.
Vol medicalitzat des de Jordània
Segons ha informat el Ministeri de Defensa, l’avió de l’Exèrcit de l’Aire que ha traslladat a Espanya els 20 menors i les seues famílies ha aterrat cap a les cinc del matí en la base aèria de Torrejón de Ardoz.
Es tracta d’un A330 configurat i medicalitzat per la Unitat Mèdica d’Aeroevacuació (UMAER). L’aeronau disposava d’equipament específic per a atendre pacients greus durant el vol, inclosos menors amb patologies complexes.
En l’operatiu han participat membres de l’UMAER amb intensivistes pediàtrics i personal infermer, entre altres especialistes sanitaris. També han intervingut pilots de l’Ala 45 i efectius de l’Escuadrón de Apoyo al Despliegue Aéreo (EADA), encarregats dels aspectes logístics i de suport.
Esta és la sisena operació d’evacuació de pacients des de la Franja de Gaza cap a Espanya des de juliol de 2024. En totes s’ha buscat garantir trasllats segurs i continuïtat assistencial en hospitals del Sistema Nacional de Salut.
Cinc evacuacions prèvies des de 2024
Des de juliol de 2024 s’han realitzat altres cinc evacuacions de característiques semblants. En conjunt, 236 persones han arribat a Espanya en estes missions, de les quals 143 eren menors que necessitaven atenció mèdica urgent.
La primera operació va tindre lloc en juliol de 2024, quan un avió militar espanyol va traslladar des del Caire, a Egipte, a 43 persones: 16 pacients i 27 acompanyants pertanyents a 12 famílies.
Este primer grup, format per 13 adults i 30 menors, es va distribuir entre Astúries, País Basc, Navarra, Madrid i Toledo. Cada territori va assumir part de l’atenció sanitària i de l’acollida inicial.
La segona evacuació es va desenvolupar en desembre d’eixe mateix any. En aquella ocasió, huit persones, entre elles dos pacients i dos acompanyants, van ser evacuades des de Gaza fins a Israel i traslladades després a l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas en un avió gestionat per l’Exèrcit romanés.
En abril de 2025 un avió eslovac va traslladar des del Caire a Saragossa a 36 persones. Entre elles hi havia 13 pacients oncològics i 23 acompanyants, que es van enviar a Astúries, País Basc, Navarra i Catalunya per a continuar el tractament.
En juliol de 2025 es va efectuar una nova evacuació des d’Amán, en Jordània, amb 57 persones entre pacients i familiars. Els seus destins van ser de nou hospitals i recursos d’acollida d’Astúries, País Basc, Navarra i Catalunya.
Ja en octubre de 2025 es van traslladar des de Jordània fins a Madrid 92 persones, 19 pacients i 73 acompanyants. D’estes, 56 eren menors i 36 persones adultes.
Les persones d’esta cinquena operació van ser ateses en diversos territoris: Catalunya, Castella-La Manxa, Múrcia, Astúries, País Basc, Madrid, Castella i Lleó, Aragó i Navarra. Cada comunitat va assumir part del dispositiu sanitari i d’acollida.
Marc especial d’acollida humanitària
La Direcció General d’Atenció Humanitària i del Sistema d’Acollida de Protecció Internacional va aprovar el 4 de novembre de 2025 un programa especial per a donar cobertura a estes evacuacions des de la Franja de Gaza.
Gràcies a este marc, les persones que arriben a Espanya mitjançant estes operacions poden romandre en el sistema d’acollida fins a 24 mesos. S’amplia així el temps màxim d’estada, fet que facilita la continuïtat dels tractaments i el suport social.
Durant eixe període, les famílies disposen d’allotjament, ajudes bàsiques i atenció especialitzada. A més, s’oferix orientació jurídica i suport psicosocial per a afrontar el desplaçament i la seua nova situació.
Este conjunt d’operacions d’evacuació i el programa especial associat busquen garantir una resposta coordinada davant la greu situació humanitària a la Franja de Gaza, prioritzant els casos mèdics més urgents i vulnerables.
