El Barcelona es va imposar 1-3 en el Martínez Valero i va salvaguardar el lideratge una jornada més. El marcador va reflectir la superioritat de l’equip de Hansi Flic, que va manejar la trobada amb autoritat i a penes va concedir opcions a un Elx superat pel ritme i la continuïtat del rival en camp contrari.
Des de l’inici, el conjunt català va marcar el pas, va estirar línies i va trobar situacions de rematada amb facilitat. La falta d’encert en la definició i els pals van evitar un castic major per als locals, que van sobreviure durant trams gràcies a eixos imprevistos més que per la seua capacitat per a frenar les escomeses visitants.
Elx, més prop del descens
La derrota va engrandir la mala ratxa il·licitana: en 2026 encara no ha celebrat cap victòria i la seua trajectòria li acosta a la zona de descens. El colp, a més, va arribar a casa, on necessitava sumar per a tallar la dinàmica; l’equip va dependre del desencert rival i dels pals per a mantindre’s amb vida en el partit, sense continuïtat en camp contrari ni arguments per a canviar el guió.
Per al líder, el 1-3 va tindre doble efecte: va assegurar la primera plaça almenys fins a la pròxima jornada i va reforçar una sensació de solidesa. Amb el pla de Flic, el Barcelona es va mostrar compacte, va controlar els temps i va convertir el seu domini en gols suficients per a tancar un triomf còmode a domicili.
