Amb la tornada al col·le, més de 2,5 milions de xiquets i xiquetes menjaran diàriament a l’escola. No obstant això, l’últim informe de Educo advertix que 1,3 milions d’alumnes en risc de pobresa quedaran fora del menjador per falta de beca. L’organització calcula que el 56,2% de la infància vulnerable no rep ajudes, de manera que una necessitat bàsica com accedir a un menjar complet al dia queda fora de l’abast de moltes famílies.
Encara que l’import global destinat a beques va augmentar fins a 642 milions d’euros en el curs 2023-2024, encara hi ha més de 2,2 milions d’escolars en risc de pobresa i exclusió, i les ajudes arriben només a la mitat. En el curs passat, 982.000 alumnes van obtindre beca, però en nombrosos casos l’ajuda cobrix únicament el 40%, el 60% o el 80% del cost, segons la comunitat autònoma. Quan el suport és parcial, el copagament recau en les llars amb menys recursos, la qual cosa en la pràctica convertix l’ajuda en inaccessible per a part de l’alumnat que més la necessita.
Beques insuficients i criteris dispars
L’informe subratlla que, de mitjana, una beca sufraga el 68% del preu del menjador. Eduque demana als governs autonòmics revisar els barems d’accés i les quanties perquè existisca un criteri comú basat en el llindar de pobresa. La directora general de l’organització, Pilar Orenes, assenyala que hi ha comunitats que apliquen llindars d’assignació que no es corresponen amb els indicadors de pobresa. Segons esta valoració, el País Basc i Galícia estan més prop d’eixe objectiu, mentres que Múrcia, Extremadura i les ciutats de Ceuta i Melilla mantenen un repte major per a cobrir a la població vulnerable.
Com a solució de fons, l’ONG planteja un menjador escolar universal i gratuït. La seua implantació suposaria 6.196 milions d’euros per curs, el 0,4% del PIB, i elevaria la inversió educativa del 4,2% al 4,6% del PIB. La mesura implicaria garantir almenys un menjar saludable al dia en l’entorn escolar i reduir la desigualtat que hui provoquen els copagaments i els diferents criteris autonòmics.
Falta de menjadors i places suficients
A més del finançament, l’accés real està condicionat per la disponibilitat de menjadors. Secundària és l’etapa més afectada perquè molts instituts manquen d’este servici: entre els prop de 6,5 milions d’estudiants no universitaris que tornen a classe este curs, només el 49% de l’alumnat de primària de centres públics acudix al menjador, una xifra que es desploma al 3% en l’ESO. En la xarxa concertada i privada, assistixen el 51,43% dels alumnes de primària i el 27,18% dels de secundària.
La xarxa pública tampoc oferix un servici homogeni. Un 25% de les escoles d’Educació Infantil de 0 a 3 anys no té menjador; en Primària, huit de cada deu centres públics compten amb este recurs, però en Secundària no arriben al 19%. En contrast, el 95% dels centres concertats i privats que impartixen Primària sí que disposa de menjador. A això se suma la falta de places: segons un sondeig en 200 escoles de tot el país, ‘fins i tot fent dos torns de menjador a la màxima capacitat, només es podria atendre el 60% de l’alumnat‘.
L’assistència al menjador en primària en centres públics ha crescut en els últims quatre anys en quasi totes les comunitats, amb l’excepció d’Aragó i Navarra, on ha baixat, i Catalunya, on es manté. La Comunitat Valenciana lidera l’assistència (82,2%), seguida del País Basc (80%), Madrid (60,6%) i Canàries (59,9%). Quant a la cobertura de beques sobre la població en risc, País Basc i Galícia figuren entre les regions que més cobrixen, mentres que Múrcia, Ceuta i Melilla presenten les taxes més baixes.
Eduque reclama que els pressupostos generals de l’Estat i els autonòmics incloguen partides per a crear, ampliar i dotar menjadors escolars, i que els centres de l’ESO garantisquen un menjar saludable al dia. L’organització subratlla que el menjador és un espai educatiu que ha d’integrar-se en la vida del centre com a part del dret a l’educació, pel seu impacte directe en el benestar i en l’equitat.
