Cada any les temperatures mitjanes anuals són més altes que l’any anterior, esta transformació del clima està repercutint negativament en les nostres vides, amb fenòmens atmosfèrics adversos i extraordinaris que han destruït poblacions, infraestructures i cultius, a més de centenars de morts, conseqüència dels episodis de la calor extrema. En l’agricultura els cultius estan perdent productivitat, les plagues estan augmentant a causa de l’increment de la temperatura al llarg de l’any i és cada vegada més difícil el seu control. Tots coneixem les causes d’estos fenòmens adversos, i que no són altres que el model de producció i consum del qual formem part.
Què més ha de passar per a que les administracions públiques prenguen mesures per a revertir esta situació?
Es parla de la transició energètica o de la descarbonització de l’economia al mateix temps que es fomenten polítiques que actuen en contra, com fomentar l’ús del vehicle privat, el turisme insostenible, la indústria o la construcció d’infraestructures com ports i aeroports, el foment de l’agroindústria, totes elles activitats tremendament contaminants, per posar alguns exemples.
Des del món científic ens diuen que és possible revertir esta situació, però hem de començar a implementar les polítiques adequades, aquelles que ens porten en la bona direcció, quan més les ajornem, més cares d’aplicar seran després i, com sempre, les classes més menesteroses seran les que paguen les conseqüències.
Començar a pensar, debatre, dissenyar i posar en pràctica les polítiques de mobilitat, d’indústria, d’infraestructures de models agraris… és l’única manera d’anar en la direcció correcta i encara que fórem l’únic país del món que aplicara estes polítiques encaminades cap a un model més sostenible, estarien construint una economia més resilient.
L’agroindústria és el model majoritari actual, i és de les activitats més contaminants en aigües subterrànies i superficials amb nivells de nitrats i pesticides que fan que en moltes poblacions l’aigua no siga potable, l’abús d’adobs químics empobrix la terra, que perd matèria orgànica i fertilitat, estes són conseqüències d’un model agrari imposat fa més de seixanta anys.
L’agroindústria té una solució per a cada problema: si apareix una plaga té un plaguicida, si s’ha de fertilitzar la terra, utilitza adobs químics per alimentar les plantes. Sense tindre en compte que l’agricultura i ramaderia són activitats que es desenvolupen en la natura i que esta és un sistema complex que qualsevol acció que apliquem pot tindre repercussions negatives en el seu entorn. Un plaguicida, a més de matar la plaga, mata també els seus depredadors, però no sols això, a la llarga les plagues creen resistències i fan que una determinada matèria activa perda eficàcia. El mateix passa amb l’abús d’adobs químics que fan que la terra perda fertilitat. Un altre efecte negatiu de l’agroindústria és la transformació, millor dit, la destrucció del territori, les grans empreses i fonts d’inversió estan portant-ho a terme, ja que són els únics que tenen prou capital per a fer grans inversions. Vullc dir, amb l’excusa de la mecanització dels camps estan destruint tot el sistema d’abancalaments tant característic dels paisatges mediterranis. Estes infraestructures agràries no sols
facilitaven el cultiu, sinó que també conformaven un paisatge i tenien la capacitat d’actuar com a esponges amb les pluges torrencials, retenint l’aigua i després deixant-la escórrer a poc a poc. El sistema de séquies per al regadiu, hui moltes d’elles abandonades per la forta implantació del reg de goteig, també ajuda a dissipar l’aigua en episodis de pluges torrencials, per posar algun exemple dels efectes perjudicials de l’agroindústria.
No sempre ha estat així. Al llarg dels mil·lennis que l’home ha practicat l’agricultura i la ramaderia, els llauradors han desenvolupat tota una tecnologia, tot un saber com millorar mediambientalment l’entorn on és pràctica, tenint els cultius en mosaic, l’associació de cultius, adobs en lleguminoses i orgànics, la selecció de llavors aclimatades a l’entorn, abancalaments, guarets, séquies, tècniques i material facilitades per l’entorn que milloren la biodiversitat, L’agricultura creix simbiòticament amb les comunitats humanes donant seguretat alimentària, reforçant la seguretat enfront dels desastres produïts de la climatologia.
Al País Valencià tenim molts exemples de com els llauradors adapten els ecosistemes a les necessitats agràries sense desequilibrar-les, com és l’albufera de València, una llacuna d’aigua salada que la convertim en dolça per a facilitar els cultius, de dalt a baix del nostre territori hi ha un fum d’exemples de modificacions dels ecosistemes.
L’agroindústria ha dut a la ruïna a milers de llauradors i ramaders, és la responsable que amples zones del món rural s’hagen despoblat a causa de la falta de rendibilitat del sector, la creixent manca d’incorporació dels jóvens té uns resultats nefastos; els pobles es queden buits, deixant les cases abandonades i milers de fanecades sense cultivar, una població envellida, i els serveis bàsics també acusen el problema, i és una tragèdia per als que es queden en el territori veient com escoles, centres de salut, tendes, bars, etc., van tancant. A més, també s’ha de dir que la falta de gestió i conservació de la terra, muntanyes i rius provoca els grans incendis que són cada vegada més destructius.
És evident, que en el món rural l’agricultura juga un paper clau en la reversió de la crisi climàtica, tenim fortaleses evidents com són una cultura ancestral i una tecnologia agrària perfectament adaptada al medi ambient.
El món rural també pot jugar un paper important quant a l’ordenació del territori buscant un equilibri poblacional entre el camp i la ciutat, ja que disposa de milers de cases que podrien pal·liar la crisi de l’habitatge, a banda, el sector necessita la incorporació de jóvens que gestionen les amples zones del territori que hui en dia estan abandonades.
El model que es proposa és substituir gradualment el model majoritari d’agricultura industrial per l’ecològica, un canvi que podria ser parcial o total fins a trobar un equilibri. Per dur a terme este pla s’han d’introduir milers de jóvens en les poblacions per a que les dinamitzen, una política d’este tipus ha de ser considerada estratègica per a l’Estat, pels beneficis tant econòmics com socials i mediambientals que comporta. Des dels governs s’han d’implementar legislacions i pressupostos que garantisquen una renda digna per als que opten incorporar-se a l’agricultura.
Per acabar, voldria fer la següent reflexió, ¿per què els governs paguen un preu fix per la compra d’un tanc, una bomba, míssil, etc., a l’indústria militar per a matar a persones i no estan disposats a fer el mateix, pagant un preu just per una taronja, un pimentó, un quilo de blat… que ens dona vida?
