Adela Cortina va defendre en una ponència sobre ètica i intel·ligència artificial que el temor inicial i encara persistent a esta tecnologia no se sosté: els sistemes actuals són ferramentes en mans humanes i la suposada superinteligencia, presentada com una amenaça imminent, no està ni li l’espera perquè no hi ha proves empíriques d’això.
Va recordar que la irrupció de la IA a mitjan segle XX va provocar un boom que va sacsejar a l’opinió pública i va generar advertiments dramàtics. A eixa reacció la va cridar durant la seua intervenció una frankenfobia tecnològica: una por alimentada per ficcions que projecten monstres sobre les màquines. Per a Cortina, eixe imaginari exagera riscos i enfosquix el debat assenyat sobre el que la IA fa hui realment.
Va insistir que els sistemes actuals manquen de sentit comú i de comprensió. No mantenen un diàleg genuí ni entenen el món: produïxen cadenes de paraules plausibles sense captar el seu significat. Per això, atribuir-los capacitats superiors a les humanes resulta, al seu juí, un salt injustificat que confon expectativa amb realitat i distrau dels problemes concrets.
Riscos i respostes ètiques
Una altra cosa són els riscos ètics de l’ús de la IA. Cortina va subratllar la necessitat d’educació perquè les persones no es creen tot el que lligen o reben. Eixe aprenentatge implica desenrotllar pensament crític, contrastar fonts, reconéixer biaixos i aplicar el sentit comú, que és patrimoni de la intel·ligència humana i no dels algorismes.
Va apuntar que ja existix regulació en molts països i més d’un centenar de principis ètics orientats a una possible normativa global. El gran desafiament és acordar regles comunes i aplicables. Sense coordinació, sorgixen buits, solapaments i desigualtats que faciliten usos irresponsables, mentres les bones pràctiques queden fragmentades per jurisdiccions.
Va alertar a més de l’auge de les notícies falses, molt visibles en contextos bèl·lics, que posen a prova la capacitat de discerniment del públic. La desinformació enterbolix el debat i perjudica la democràcia, que necessita ciutadans informats. D’ací la seua cridada a enfortir marcs normatius i, sobretot, a cultivar el criteri: no es tracta de témer una apocalipsi tecnològica, sinó de governar la ferramenta amb responsabilitat.
