Marcelino García Toral va reclamar que el Vila-real mostre la mateixa ambició com a visitant que ha exhibit a casa en l’inici de lliga. L’equip arriba a Vigo com a líder per millor diferència de gols i afronta el seu primer dol fora amb la intenció de confirmar sensacions, conscient que estos detalls marquen diferències en les primeres jornades.
Ambició i alerta com a visitant
L’entrenador va recordar que Vigo ha sigut un escenari exigent des del seu retorn a la banqueta: en les dos últimes visites van caure després de quedar-se amb deu molt prompte. Eixa experiència reforça la idea que la concentració i la disciplina seran determinants per a no condicionar el pla de partit des de l’inici. Jugar a domicili, a més, obliga a gestionar un entorn menys favorable i moments de menor control del joc, per la qual cosa l’equilibri entre atac i defensa cobra més pes.
Va assegurar que l’equip arriba bé i vol sostindre l’energia i el balanç mostrats en les dos trobades anteriors, encara que va advertir que fora serà més difícil. Si el Vila-real no oferix el seu millor nivell, no sumarà els tres punts, va assenyalar, subratllant el respecte al Celta. Encara que el rival no ha arrancat amb solvència com a local, sol fer-se fort en el seu estadi, de manera que el marge d’error serà mínim. Una victòria en Balaídos serviria per a ratificar el bon moment, però el tècnic va insistir en la humilitat: haver fet coses bé no garantix que sempre isquen igual.
En l’anàlisi de l’oponent, Marcelino va definir al Celta com un equip àgil i dinàmic, amb capacitat per a generar moltes ocasions. Este perfil obliga el Vila-real a sostindre les vigilàncies, minimitzar pèrdues compromeses i triar bé quan accelerar, evitant intercanvis de colps que òbriguen el partit en excés.
Eixides, dubtes i competència interna
Sobre la disponibilitat, l’entrenador va explicar que no sabrà fins al dissabte si podrà comptar amb Ayoze i, de fer-ho, no seria com a titular. La incògnita condiciona la rotació ofensiva i obri opcions a altres atacants que venen espentant, un context que també pot elevar el nivell per pura competència.
Va evitar entrar en especulacions sobre reforços, però sí que va dedicar paraules de reconeixement a dos eixides recents. La marxa de Yeremy Pi, inesperada fa a penes una setmana, suposa perdre a un futbolista important que era titular; el seu adeu reconfigura els rols en banda i obligarà a repartir responsabilitats. També va desitjar el millor a Denis Suárez i va posar en valor la seua professionalitat tant quan va jugar com quan no va tindre minuts, un comportament que enfortix al grup.
Quant a les incorporacions, Marcelino va descriure al canadenc Tani Oluwaseyi com un davanter de prestacions similars a les de Barry: profunditat, velocitat i finalització. Procedix d’una lliga menor però competitiva, per la qual cosa necessitarà un període d’adaptació. El seu perfil, no obstant això, aporta alternatives per a atacar espais i donar continuïtat a les jugades dins de l’àrea.
Respecte a la porteria, va confirmar que el club pretenia modificar la demarcació amb l’arribada d’Arnau Tenas. No veu inconvenient a mantindre als tres porteres en plantilla i va deixar clar que jugarà qui estiga rendint millor. Eixa competència directa pot elevar el llistó del dia a dia i oferir solucions segons el moment de la temporada.
Finalment, el tècnic va mostrar el seu desig que tanque el mercat com més prompte millor. La gestió d’entrades i eixides amb la competició en marxa resulta incòmoda, altera planificacions i exigix una ràpida adaptació del vestuari. Així i tot, va recordar que els entrenadors han d’acceptar eixa dinàmica i centrar a l’equip en l’immediat: competir i sumar.
