La plaça de la Verge va tornar a omplir-se per a recordar als qui van morir en les inundacions del 29 d’octubre. Familiars i assistents van llegir un a un els noms de les 228 víctimes de la dana, mentres el crit Mazón dimissió marcava el to d’una protesta que ja suma deu convocatòries en el cor de València, al costat del Palau de la Generalitat.
L’acte va començar amb els afins formant un cercle i mostrant cartells amb els noms dels seus morts. La música de dolçaina i tabal va obrir un homenatge pensat per a posar focus en les persones i no sols en les xifres, reforçant la idea que la memòria compartida sosté la reclamació de justícia.
Desena protesta i homenatge
Es va guardar un silenci prolongat i es van llegir 231 noms: a més de les 228 víctimes mortals, es va recordar a la bébé de la dona que va morir embarassada de huit mesos i a dos treballadors morts durant les labors de neteja. Han passat 334 dies des de la tragèdia i, després de la lectura, la plaça va tornar a corejar consignes, subratllant que el dol i la reivindicació no es detenen en vacacions.
Entre els càntics es van escoltar missatges que busquen remarcar la responsabilitat política, com no són morts, són assassinats i el president a Picassent, en al·lusió a la presó valenciana. L’elecció de la plaça, a pocs metres de la seu del Consell, pretén visibilitzar eixa exigència davant el màxim responsable del Govern autonòmic.
Exigixen responsabilitats polítiques
La presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals 29-O, Rosa Álvarez, va sostindre que els seus familiars no van morir per causes naturals, sinó per un homicidi imprudent. Va reiterar que la dimissió de Carlos Mazón se’ls queda tala i que, al seu juí, hauria d’afrontar conseqüències penals. També va demanar l’eixida del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i de la consellera de Servicis Socials, Susana Camarero, per la seua actuació aquell dia.
Álvarez va reclamar respecte al seu dolor i va demanar al president que no trivialitze amb somriures un sofriment que seguix molt present. Va agrair el suport constant a les mobilitzacions, fins i tot en una jornada amb 34 graus i un 80% d’humitat, i va assegurar que continuaran concentrant-se tots els mesos que faça falta. Confien en el treball de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal.
Des de la Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre, Mariló Gradolí va defendre que el que va començar com un desastre natural va derivar en tragèdia humana per la falta d’una alerta a temps que, segons el seu criteri, hauria salvat vides. Eixa idea vertebra la protesta: més que un memorial, és una cridada a revisar decisions i protocols.
Al dolor de les xifres es van sumar testimoniatges directes. Toñi García, que va perdre al seu marit i a la seua filla de 24 anys, va prometre seguir fins al final per a aconseguir justícia. Dolores, que es va quedar sense el seu marit i dos dels seus fills, va resumir que li han arrabassat la vida. Ernesto Martínez va recordar que la seua neboda figura entre les tres persones que encara seguixen desaparegudes i va assegurar que el poble no vol a Mazón.
El tancament va incloure un gest carregat de simbolisme: fer sonar de nou l’alarma que va arribar als mòbils el 29 d’octubre a les 20.11. El xiulet va servir com a recordatori del moment en què tot va canviar i com a impuls per a mantindre viva l’exigència de responsabilitats. La convocatòria va tornar a reunir més de dos-centes entitats cíviques, socials i sindicals, consolidant un moviment que combina dol, memòria i pressió política.
