L’inici del curs judicial en la Comunitat Valenciana arriba marcat per dos fronts que condicionaran l’agenda pública: la instrucció de la macrocausa oberta per la dana d’octubre de 2024 i el futur judicial, amb derivades polítiques, de l’exvicepresidenta Mónica Oltra. Els dos processos actuen com a termòmetre del clima institucional, perquè poden fixar responsabilitats i orientar el debat públic durant els pròxims mesos.
En el cas de la dana, el procediment es trasllada als jutjats de Catarroja després de la seua rehabilitació, però el focus roman a esclarir si va haver-hi responsabilitats polítiques entre els qui van gestionar l’emergència. Estan previstes, encara que no assenyalades encara, més de mig centenar de declaracions de personal d’Emergències i d’alcaldes de zones afectades, així com del màxim responsable de la CHJ, Miguel Polo, i del exinspector cap de bombers José Miguel Basset. El volum de testificals anticipa un calendari prolongat i una reconstrucció minuciosa de la cadena de decisions adoptades durant l’episodi de pluges.
Com a teló de fons, el CGPJ va obrir diligències informatives a la jutgessa instructora, en un context de crítiques creuades pel rumb de la investigació. Malgrat eixe soroll, instàncies superiors com l’Audiència Provincial han avalat fins ara el curs de la instrucció, la qual cosa reforça la seua continuïtat mentres es depuren responsabilitats i es resolen les peticions de noves diligències.
El futur judicial de Mónica Oltra
Al juny, el Jutjat d’Instrucció 15 de València va tornar a rebutjar, amb el criteri coincident de la Fiscalia, l’obertura de juí a Mónica Oltra pel suposat encobriment d’abusos a una menor tutelada pel seu exmarit. Ja a l’abril de 2024 el mateix jutjat va adoptar eixa decisió, però l’Audiència Provincial va ordenar reobrir una causa que semblava encaminada a juí. La defensa de la víctima ha recorregut de nou, sostenint que hi ha indicis que apunten en una mateixa direcció i permeten una inferència lògica: primer es va ocultar el delicte i quan va eixir a la llum es va voler desactivar. En les pròximes setmanes, la Secció Quarta de l’Audiència haurà de decidir si compartix la postura de l’instructor i la Fiscalia o si manté que no pot descartar-se clarament la comissió d’infracció penal. D’eixa resolució dependrà que el procediment salte a la fase d’enjudiciament o quede arxivat, amb impacte evident en el terreny polític.
Altres causes que avancen
Seguix en el tràmit previ a l’obertura de juí oral la causa del Jutjat d’Instrucció 4 contra Francis Puig, germà del expresident Ximo Puig, i l’empresari castellonenc Joan Enric Adell Bover per un presumpte frau en ajudes a la promoció del valencià. Adell ja ha recorregut l’orde de processament i Francis Puig preveu fer-lo a inicis de setembre, de manera que l’Audiència Provincial haurà de decidir si confirma el processament i, si és el cas, si els dos se senten en la banqueta. Fiscalia i Advocacia de la Generalitat han presentat escrits d’acusació que reclamen entre 3 i 4 anys de presó.
El 16 de setembre està assenyalat l’inici del juí contra Sergio Blasco, nebot del exconseller Rafael Blasco i exdirector de l’Hospital General de València. Anticorrupció sol·licita 20 anys de presó i una multa de 14 milions d’euros per malversació, frau, prevaricació, suborn i tràfic d’influències. La causa es va originar en una denúncia de 2014 que va destapar una presumpta trama d’adjudicacions de contractes sanitaris a canvi de comissions milionàries, amb les quals el principal acusat i diversos familiars haurien gaudit durant anys de vivendes de luxe, vehicles i viatges. El juí permetrà contrastar la documentació acumulada durant una dècada d’instrucció amb els testimoniatges en sala.
Una altra possible notícia del curs afecta al expresident i exministre Eduardo Zaplana, que va recórrer al març davant el Tribunal Suprem la condemna de 10 anys i 5 mesos imposada per l’Audiència Provincial de València per prevaricació, suborn, falsedat documental i blanqueig. Roman en llibertat provisional amb obligació de comparéixer periòdicament en el jutjat, després que l’Audiència rebutjara el seu ingrés a la presó sol·licitat per Anticorrupció. La decisió del Suprem pot confirmar, matisar o anul·lar la condemna, i marcarà els següents passos processals.
Seguix visca la instrucció del cas Assut, que no ha deixat de guanyar complexitat des de 2019. És pròxim l’any des de l’alçament del secret, que va permetre conéixer noves acusacions contra dos persones de l’entorn més pròxim de Rita Barberá: el exvicealcalde Alfonso Grau i el seu cunyat, l’advocat José Corbín. La causa continua incorporant informes i practicant diligències. A més, l’Audiència de València ha de resoldre el recurs de l’edil de Vox a l’Ajuntament de València Cecilia Herrero contra l’acte que va ordenar el seu processament per desenes de tuits denunciats per un presumpte delicte d’odi. Paral·lelament, Anticorrupció manté sota la lupa denuncies de PSPV i Compromís per contractes subscrits pel regidor de Vox Juanma Badenas, assumptes amb potencials derivades en l’àmbit municipal.
Mirant a 2026, la peça E del cas Imelsa es jutjarà al gener.
S’investiguen contractes de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València durant l’etapa de María José Alcón, relatius a obres de neteja, consolidació, restauració o manteniment de monuments com la Llotja, les Torres de Quart i els ponts de Serrans i de la Trinitat, així com a la vint-i-setena edició de la Mostra de València. Figuren investigats el exgerente de Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ‘ionqui dels diners‘, el exgerente de la Fundació Jaume II el Just i exmarit d’Alcón, Vicente Burgos, i quatre representants o apoderats d’empreses adjudicatàries.
En l’Audiència d’Alacant, la repetició del juí pel crim de la viuda de l’expresident de la CAM haurà d’esperar que el Tribunal Constitucional resolga el recurs d’empara del processament, gendre de la víctima, que va ser absolt per un jurat popular. A Castelló, queda per fixar data per a un nou juí contra l’expresident de la Diputació Carlos Fabra i altres nou acusats, entre ells el president del Vila-real i del grup Pamesa, Fernando Roig, sobre l’origen i la possible ocultació del patrimoni del exdirigente. La investigació, oberta fa cinc anys, es va vincular a suposades maniobres per a ocultar béns després de la condemna a quatre anys de presó i al pagament de 1,3 milions d’euros per diversos delictes fiscals. En conjunt, el mapa processal apunta a un trimestre intens, amb decisions de l’Audiència i del Suprem que poden fixar el to del curs.
