Polina Berezina, olímpica a París 2024, va anunciar que deixa l’equip nacional de gimnàstica rítmica després de dotze anys representant a Espanya. La decisió arriba després d’una aturada per a cuidar la seua salut mental i d’un retorn al tapís nou mesos més tard, un intent de reenganxament que no ha quallat i que ara desemboca en el tancament de la seua etapa amb la selecció. Durant este període es va consolidar com a referent espanyol en categoria individual i va complir el seu major somni: competir en uns Jocs.
Va ser una de les dos representants espanyoles en individuals a París. Després de l’esforç acumulat per a aconseguir la plaça en el Mundial de València i l’exigència de la cita olímpica, Berezina va detindre la seua activitat per a recompondre’s. La volta posterior no li va retornar les sensacions necessàries per a sostindre la dinàmica diària del combinat, i opta per rebaixar eixa pressió i prioritzar el seu benestar mentres explora nous projectes personals i professionals.
Una eixida sense dir adeu definitiu
La gimnasta no sap si este pas serà definitiu. Assegura que està sanant, recuperant la il·lusió i mirant al futur amb esperança. El seu missatge insistix en la valentia de prioritzar-se i deixa la porta oberta a l’alta competició si, més avant, la ment acompanya al cos.
Dotze anys d’assoliments i un missatge de gratitud
En estos dotze anys va sumar nou títols de campiona d’Espanya, un bronze per equips en el Mundial de 2022 i presència en set mundials i set europeus, a més dels Jocs de 2024. Nascuda a Rússia i criada a Guardamar del Segura, va començar a vestir la samarreta d’Espanya en 2012 i recorda amb especial il·lusió la seua primera competició representant al país en 2013. Des de llavors, va anar construint una trajectòria marcada per l’esforç i la constància, superant dubtes aliens i propis fins a obrir-se camí en l’elit.
La pròpia esportista explica que va intentar començar des de zero en un lloc distint, però eixa oportunitat no va arribar. Eixe punt d’inflexió l’espenta a tancar una etapa, quedar-se amb el viscut i agrair al seu entorn més pròxim el suport rebut: família, amics i el seu promés. Conclou amb la imatge de la xiqueta que somiava amb volar amb un aparell a les mans, una metàfora de la força que l’ha sostinguda fins a complir la seua meta olímpica.
L’eixida de Berezina deixa a l’equip nacional sense una de les seues gimnastes més experimentades en la modalitat individual. A curt termini, la seua absència obri un buit que obligarà a reordenar rols i reforça la idea d’un relleu que ja venia gestant-se en la rítmica espanyola. Per a la pròpia atleta, el moviment suposa guanyar marge per a recuperar-se i decidir, sense presses, si tornarà a l’alta competició o si el seu camí continuarà lligat a la gimnàstica des d’altres projectes.
