El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va assegurar que no hi ha contradicció entre defendre el reconeixement del valencià a Europa i donar suport a canvis locals en el mapa de predomini lingüístic. Segons va explicar, passar d’una zona a una altra és un ajust puntual que no altera que el valencià siga una llengua pròpia, i va plantejar esta posició en un context en el qual el Consell ha demanat visibilitat europea mentres a Alacant es promou eixir de la zona de predomini valencià.
Reconeixement a Europa i mapa lingüístic
Rovira va distingir dos plans distints. D’una banda, el reconeixement en l’àmbit europeu busca reforçar l’estatus institucional del valencià i la seua presència en fòrums oficials. Per un altre, la modificació del predomini lingüístic d’un municipi té a veure amb com s’organitza l’ús i l’ensenyança de les llengües en el dia a dia, d’acord amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
Al juny, el ple d’Alacant va recolzar una proposta per a considerar-se territori de predomini lingüístic castellà dins d’eixa llei, la qual cosa implicaria deixar de formar part de la zona de predomini valencià. Eixe moviment reordenaria obligacions i prioritats en àmbits com l’educació i l’ús administratiu local, però no afecta al fet que el valencià siga una llengua pròpia en el conjunt de la Comunitat, punt en el qual va insistir el conseller.
Rovira també va apuntar la disparitat de missatges en el Govern central, en assenyalar que la ministra Diana Morant s’ha mostrat defensora del valencià mentres que el ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, va sostindre que no procedix incloure’l en la petició d’oficialitat europea.
Encreuament polític després de les paraules de Albares
Albares va explicar en una entrevista radiofònica que l’Executiu sol·licitarà l’oficialitat europea per al català, el gallec i el basc. Preguntat pel valencià, va mantindre la seua resposta inicial, la qual cosa va ser interpretat com la seua exclusió del paquet. Eixa posició va encendre la reacció del Consell.
El president Carlos Mazón va difondre un comunicat en el qual va acusar el Govern de renunciar al valencià i va exigir una rectificació immediata i disculpes públiques. A més, va advertir que, si no es produïa eixe canvi de criteri, reclamaria la dimissió o el cessament del ministre Albares.
En este escenari, el Consell intenta avançar en la defensa del valencià davant les institucions europees mentres es dirimix a escala municipal el mapa de predomini. Per a Rovira, són debats distints que no han de confondre’s: els ajustos locals no qüestionen el reconeixement del valencià com a llengua pròpia, i l’estratègia europea busca ampliar el seu àmbit d’ús i consideració institucional.
