Maribel Vilaplana sosté que la seua presència en el menjar amb el president Carlos Mazón el 29 d’octubre, el dia de la DANA que va deixar 228 víctimes mortals a la província de València, va ser una coincidència desafortunada. Afirma que no va tindre informació sobre les crides que va rebre el president durant la trobada i que va abandonar el restaurant entre les 18.30 i les 18.45. Recalca que no ocupa ni ha ocupat càrrecs públics i que, per tant, mancava de capacitat de decisió. Demana que el focus se situe en els qui eixe dia tenien responsabilitats efectives i han d’oferir explicacions.
Una reunió professional interrompuda
Segons relata en una carta oberta, va acudir passades les 15.00 a un restaurant del centre històric de València a una cita de caràcter professional per a explorar possibles vies de col·laboració. Durant la conversa, se li van plantejar diferents opcions, entre elles la possibilitat d’optar a dirigir la radiotelevisió pública valenciana, proposta que va rebutjar. A partir d’ací, la xarrada va derivar en una sessió de consultoria de comunicació, en el seu àmbit d’especialitat.
En eixe context, el president va començar a rebre crides que interrompien la conversa de manera continuada. Vilaplana sosté que no va preguntar ni va participar en eixes comunicacions, i que va romandre aliena al seu contingut. Explica que les interrupcions, sumades a l’espera i al comiat, van allargar l’estada en el local i justifiquen l’horari d’eixida que es va fer públic. Subratlla que en el moment de marxar-se no era conscient de la gravetat del que estava ocorrent a la Comunitat Valenciana.
Assetjament, conseqüències i un retret
La periodista assegura que estos deu mesos ha suportat una pressió que qualifica d’insuportable: afirma haver-se convertit en diana política, alimentada per insinuacions masclistes i missatges d’odi en xarxes. Eixe clima, afig, va tindre efectes directes en la seua família, en el seu treball i en la seua salut mental. Relata que la seua situació va desembocar en un ingrés hospitalari i que actualment seguix un tractament per estrés posttraumàtic.
Admet que, en comprendre la magnitud del succeït, va demanar al president que el seu nom no transcendira perquè considerava injust quedar vinculada a un episodi tan dolorós amb el qual, insistix, no va tindre relació. Reconeix que eixe silenci va ser un error: lluny d’apagar la polèmica, va alimentar l’especulació i va agreujar l’assetjament. Per això ha decidit comptar en primera persona quina va fer aquell dia, amb l’objectiu d’evitar que, en les seues paraules, es desvie el focus cap a històries paral·leles.
Vilaplana, consellera portaveu del Llevant UD des de 2023, arranca la seua carta amb un missatge de respecte i solidaritat cap a les víctimes de la DANA. Lamenta si la seua decisió de mantindre’s en un segon pla va poder causar dolor, però sosté que buscava no avivar el soroll mediàtic ni que el seu nom s’usara com a instrument polític. Reitera que l’important és esclarir què va passar el 29-O i que assumisquen responsabilitats els qui tenien el poder de decidir. Per a ella, ser allí va ser una ‘maleïda coincidència’ i un ‘horrible colp de mala sort’, un llast personal amb el qual assegura que haurà de conviure.