Maribel Vilaplana sosté que la seua presència en el menjar amb Carlos Mazón el 29-O, el dia de la DANA que va deixar 228 morts a la província de València, va ser una maleïda coincidència i un colp de mala sort. Nega haver tingut cap responsabilitat en la gestió d’aquella jornada i demana centrar l’atenció en els qui prenien decisions.
La periodista relata en una carta oberta que durant deu mesos ha suportat una pressió insuportable, s’ha sentit convertida en una diana política i ha patit insinuacions masclistes. Explica que eixa fustigació va derivar en un ingrés hospitalari i que actualment seguix tractament psicològic per estrés posttraumàtic. Decidix comptar la seua versió per a frenar atacs i aclarir fets que, al seu juí, s’han distorsionat en xarxes socials.
Segons el seu relat, va arribar passades les 15.00 al restaurant de València on havia sigut citada pel president per a un menjar professional amb l’objectiu d’explorar possibles vies de col·laboració. Durant la conversa van sorgir diferents opcions, entre elles optar a dirigir la radiotelevisió pública valenciana, proposta que assegura que va rebutjar. A continuació, Mazón li va demanar la seua visió sobre la situació de la televisió i la xarrada va derivar en una sessió de consultoria de comunicació. Vilaplana, que és consellera portaveu del Llevant UD des de 2023, subratlla que es tractava d’una trobada estrictament professional.
Focus en les responsabilitats
La periodista incidix en què mai ha ostentat càrrec públic ni va tindre eixe dia capacitat de cap decisió. Per això, sosté que el focus ha d’estar on correspon: en les persones que tenien responsabilitats i poder de decisió, que són els qui han de donar explicacions. Admet que per a ella aquell va anar també un dia devastador i que sempre carregarà amb el pes d’haver estat en el lloc i moment equivocats.
Detalla que, durant el menjar, el president va començar a rebre crides que van interrompre la conversa de forma continuada. Afirma que no va preguntar ni va participar en eixes comunicacions, que no va conéixer el seu contingut i que Mazón no li va traslladar cap inquietud al respecte. Assenyala que eixes interrupcions, sumades a l’espera i el comiat, van demorar la seua eixida del restaurant, que va situar entre les 18.30 i les 18.45. Reconeix que llavors no va dimensionar la importància del desfasament horari que va transcendir públicament i per això vol aclarir-lo ara.
Un silenci que va alimentar la polèmica
Sosté que quan va comprendre la magnitud de l’ocorregut va contactar amb Mazón i va demanar que no transcendira el seu nom, en considerar injust quedar vinculada a un episodi tan dolorós amb el qual, recalca, no va haver absolutament res a veure. Assumix que eixe va ser el seu error, perquè el silenci, encara que benintencionat, va alimentar l’especulació i va desembocar en un assetjament brutal que la va portar a un xoc i a ser hospitalitzada.
Vilaplana afirma que va confiar que el temps i el sentit comú bastarien perquè s’entenguera l’evident: que no tenia relació amb decisions d’aquell dia. Lamenta les insinuacions masclistes i l’escrutini injust que, en la seua opinió, han eclipsat l’important: esclarir què va passar i assumir responsabilitats. Obri la seua carta mostrant respecte i solidaritat amb les víctimes i demana disculpes si la seua decisió de mantindre’s en un segon pla va poder causar dolor, perquè la seua intenció era no avivar el circ mediàtic ni permetre que el seu nom s’usara com a instrument polític.
En la seua conclusió, insistix que ser allí aquell dia va ser una maleïda coincidència i un horrible colp de mala sort. Reitera que el seu paper va ser alié a la gestió del temporal i reclama que l’atenció pública i política es dirigisca als qui sí que tenien comandament i capacitat de decisió en una jornada crítica per a milers de valencians.