El nou curs arranca amb tres eixos clars: fre a l’ús de pantalles en els centres, impuls a menjadors més saludables i formació obligatòria per a actuar davant emergències. Les mesures busquen millorar hàbits, reduir riscos associats a l’abús digital i reforçar la seguretat de la comunitat educativa, al mateix temps que trauen el cap protestes per l’Estatut del Docent.
La transformació dels menjadors serà gradual. En 2025-2026 s’aplicarà de manera progressiva la llei de Menjadors Escolars Saludables i Sostenibles, que limita fregits i sucres, prohibix la brioixeria industrial i garantix fruita i verdura fresca diàriament. La norma entrarà en vigor a l’abril de 2026 amb períodes d’adaptació, de manera que els centres puguen esgotar contractes vigents i ajustar menús i proveïdors. Hi haurà fins a dos anys per a criteris com reduir residus, incorporar tècniques culinàries més saludables i adaptar compres als nous estàndards.
Menjadors escolars més sans
Algunes comunitats han començat a moure fitxa. Balears ja ha prohibit els aperitius ultraprocessats i les begudes energètiques en les eixides escolars. A més, l’oferta de menjador s’amplia en diverses regions per a respondre a la demanda de les famílies: a Castella-la Manxa es posen en marxa 450 menjadors amb 35.265 usuaris; a Múrcia s’incorporen dotze nous menjadors i el 75% dels col·legis públics comptarà amb este servici; i a Cantàbria funcionen 132 menjadors amb més de 11.100 comensals, dels quals uns 6.200 tenen beca. L’impuls pretén millorar la qualitat de l’alimentació, reduir el desaprofitament i facilitar la conciliació.
Menys pantalles i formació en emergències
Diverses autonomies estrenen regulacions per a delimitar els dispositius en classe. En la Comunitat de Madrid els aparells estaran vetats en el primer cicle d’Infantil de la xarxa pública i concertada; només es permetrà ús compartit i supervisat fins a un màxim de dos hores setmanals. En Secundària, cada centre fixarà si l’ús és individual o compartit segons l’edat i maduresa de l’alumnat.
Catalunya estén la prohibició del mòbil i dels rellotges intel·ligents a secundària i preveu restringir de manera progressiva les pissarres digitals, encara que continuarà dotant de portàtils als estudiants de sext de primària. El Departament d’Educació publicarà una guia de digitalització responsable. Cantàbria busca centres lliures de mòbils i Múrcia i Balears també posen en marxa noves normes. L’objectiu comú és ordenar l’ús de la tecnologia, reduir distraccions i prioritzar la interacció presencial en l’aprenentatge.
Per primera vegada, l’alumnat d’Infantil i Primària rebrà dos hores de formació a l’any sobre com actuar davant catàstrofes naturals com a terratrémols, incendis o inundacions; la resta dels cicles no universitaris tindran quatre hores. La formació serà obligatòria en centres públics i privats, la impartirà personal de Protecció Civil i cada comunitat podrà ampliar-la si ho considera. La inspecció educativa supervisarà el seu compliment. La meta és dotar a l’alumnat de coneixements, habilitats, actituds i valors per a desembolicar-se amb major seguretat en situacions d’emergència.
En paral·lel, el curs arranca amb tensió laboral. Els sindicats de l’ensenyança pública advertixen de mobilitzacions si no avancen les negociacions del nou Estatut del Docent, concebut per a millorar condicions salarials i laborals. A Cantàbria hi ha vaga este dilluns i dimarts. A Catalunya, CCOO i UGT han convocat atur per al primer dia de classe en part del personal laboral docent. A Galícia, la CIG crida a manifestar-se el dia 13 i a una vaga el 25. A la Comunitat Valenciana, UGT anuncia un curs amb mobilitzacions per una pujada salarial i contra les retallades de plantilla. L’inici de curs combina canvis pedagògics i alimentaris amb un horitzó de protesta a les aules.
