La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) sosté que, en els dies posteriors a la DANA del 29 d’octubre, marcada per 228 morts i greus danys materials, va haver de dedicar bona part dels seus esforços a respondre a faules i desinformacions que, segons afirma, partien principalment del Consell.
Eixe plantejament figura en un document remés a la comissió d’investigació de Les Corts sobre la gestió de l’episodi, elaborat en resposta a la sol·licitud de diverses dades, entre ells l’agenda oficial del president de l’organisme, Miguel Polo, entre el 29 d’octubre i el 15 de novembre.
Gestió i coordinació després de la DANA
Segons eixe informe, durant eixe període el president va suspendre la seua agenda oficial per a centrar-se en les conseqüències de l’emergència: es van celebrar múltiples reunions internes per a posar en marxa obres d’emergència, es van atendre peticions d’informació de la premsa i es van visitar zones afectades. L’objectiu declarat va ser prioritzar recursos, avaluar danys i agilitzar actuacions per a reduir riscos immediats en llits i poblacions.
El document afig que el president no disposa de telèfon corporatiu i va utilitzar el seu mòbil personal. Des de primera hora del 29 d’octubre va realitzar seguiment dels rius amb majors problemes —Xúquer, Magre i Albaida— i va mantindre contacte amb alcaldes, agents mediambientals i veïns dels municipis afectats. En episodis de pluja extrema, esta vigilància de llits permet detectar repunts i coordinar respostes amb rapidesa.
L’extracte de crides destacat per la CHJ assenyala que a les 17.10 es va comunicar amb la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana per dubtes sobre l’inici d’una reunió del Cecopi convocada a les 17.00 i per dificultats de connexió per a incorporar-se telemàticament. A les 19.30 va informar el secretari d’Estat de Medi Ambient sobre la situació de la presa de Forata i va traslladar l’existència d’indecisió en la Conselleria de Justícia i Interior i descoordinació en el Cecopi durant eixes hores crítiques.
A més, el president de la CHJ està citat el dia 19 per a declarar en la causa penal oberta sobre la gestió de la DANA en el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, amb la finalitat d’aclarir decisions adoptades i comunicacions mantingudes en els moments de major intensitat de l’episodi.
Forata i sistemes d’alerta
La CHJ detalla que, en aconseguir el llindar del sobreeixidor i començar a abocar, l’estimació de cabal d’entrada a l’embassament de Forata era de 1.900 m³/s. L’avinguda extrema de període de retorn de 10.000 anys s’estima en 2.084 m³/s, la qual cosa il·lustra la magnitud de l’episodi. La laminació de la crescuda va permetre reduir el cabal màxim d’entrada, que va arribar a 2.017 m³/s, fins a un cabal abocament de 1.092 m³/s, mitigant així l’impacte aigües avall.
Respecte al seguiment de rambles i barrancs, l’organisme explica que no realitza un control directe continu, sinó que contrasta la informació que rep el Centre de Coordinació d’Emergències quan este la sol·licita. Per això, en alguns punts existixen sensors de nivell que servixen per a detectar pujades ràpides de l’aigua, encara que no siguen estacions d’aforament completes amb mesurament de cabals.
El Servici de Policia d’Aigües i Llits Públics de la CHJ compta amb 55 efectius entre guardes fluvials i agents mediambientals. Un d’ells va perdre el seu vehicle el 29 d’octubre en la zona d’Utiel durant l’acompliment de les seues funcions, un exemple de l’exposició d’este personal a condicions extremes sobre el terreny.
Després de la DANA, es van registrar 702 incidències en l’àmbit territorial de la CHJ. L’organisme avança la implantació d’un sistema d’alerta primerenca en les àrees més afectades —el barranc de Poio, el riu Magre i la conca vessant a l’embassament de Buseo—, que podria facilitar l’emissió d’avisos hidrològics i activar protocols amb més antelació per a ajuntaments i població.
