Un estudi de la Fundació CEAM i la Universitat d’Alacant conclou que l’àrea afectada per l’incendi de mitjan juliol entre Ibi i Alcoi té una elevada capacitat de regeneració natural. El foc va calcinar 185 hectàrees, moltes dins del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, però la presència d’espècies rebrotadoras i de pi blanc, que allibera llavors després del pas de les flames, afavorix que el bosc es recupere amb les primeres pluges.
El perímetre s’estén al voltant de la Serra dels Barracons i el Menejador, enclavaments d’alt valor ambiental. El balanç detalla que 146,7 hectàrees corresponen a la Font Roja i 10,5 al Paratge Natural Municipal Sant Pasqual Torretes, a més de microreserves de flora, reserves de caça i muntanyes gestionades per la Generalitat. La singularitat d’estos hàbitats exigix un seguiment pròxim per a evitar retrocessos en la biodiversitat durant la fase de recuperació.
Regeneració marcada per la severitat
L’avaluació de la severitat mostra que la major part de la superfície va patir danys mitjans (63,3%) o baixos (33,2%), amb només un 3,4% d’àrees de severitat alta. Este patró afavorix el rebrot: quan la intensitat no és extrema, el banc de llavors i les estructures subterrànies de moltes espècies mediterrànies resistixen i s’activen amb el retorn de la humitat.
En el carrascal de solana, dominant en la zona, s’espera una resposta vigorosa per la seua notable capacitat de rebrot. En canvi, les pinedes assentades sobre antics bancals, amb forts pendents i escassa retenció de sòl, concentren el major risc d’erosió i pèrdua de sediments. Si no s’estabilitzen, la pèrdua de sòl pot alentir la recuperació de la coberta vegetal i arrossegar matèria orgànica cap a tàlvegs i pistes.
Seguretat i mesures urgents
Com a prioritat immediata, l’equip proposa centrar la resposta en la seguretat i la prevenció de riscos. Es demana extremar la vigilància per la caiguda de troncs cremats en les pistes forestals de l’entorn del Menejador i del Mas del Canyo, on la fusta calcinada pot suposar un perill per a les persones i comprometre el manteniment de les vies.
Per a frenar l’erosió en vessants de pineda, l’informe aconsella intervencions d’apuntalament controlat. Col·locar els troncs de manera transversal al pendent crea xicotetes barreres que reduïxen l’escorrentia, retenen sediments i donen temps al fet que la vegetació torne a cobrir el sòl. Són actuacions puntuals i reversibles que busquen estabilitzar sense alterar els processos naturals de regeneració.
L’estudi també reclama un seguiment pròxim de la flora i la fauna més sensibles, especialment en les microreserves de la Font Roja i el Mas de Torretes. En estos punts es localitzen plantes catalogades com a vulnerables i hàbitats d’alt valor, per la qual cosa detectar prompte qualsevol regressió permetrà ajustar les actuacions de conservació.
A més, advertix que els pins parcialment afectats poden convertir-se en un focus d’escolítids, insectes perforadors capaços de debilitar els exemplars danyats i estendre la deterioració de l’arbratge. El monitoratge primerenc d’estes plagues és clau per a evitar efectes en cascada que perjudiquen la recuperació del bosc.
Les conclusions reforcen que la regeneració natural serà el motor del retorn del paisatge, sempre que s’acompanye de mesures de seguretat i d’una gestió fina del risc d’erosió i de plagues. Amb la severitat majoritàriament mitjana o baixa i la presència d’espècies adaptades al foc, l’escenari de recuperació és favorable, encara que requerirà vigilància continuada en els enclavaments més fràgils.
